Sense por de la veritat

No mentir i no tenir por de la veritat. Una sent¨¨ncia contundent que ves per on Hilari Raguer (Madrid, 1928) manlleva d¡¯una enc¨ªclica de Lle¨® XIII i converteix en el seu lema com a investigador. Acabats de complir els noranta anys, el monjo i historiador aplega a Escrits dispersos d¡¯Hist¨°riauna part important de la seva obra dispersa apel¡¤lant a l¡¯honestedat intel¡¤lectual, que va m¨¦s enll¨¤ del desig d¡¯imparcialitat. Tot i que comen?a el llibre afirmant ¡°No soc llicenciat i menys doctor en Hist¨°ria¡±, el cert ¨¦s que quan la Universitat de Barcelona li va atorgar la Medalla d¡¯Or, el catedr¨¤tic Joan Villarroya el va qualificar com un dels grans historiadors de la Guerra Civil i el millor sobre l¡¯Esgl¨¦sia en aquell per¨ªode hist¨°ric, una tem¨¤tica especialment delicada per a un eclesi¨¤stic que vol ser rigor¨®s i desmitificador.

M¨¦s enll¨¤ de la seva bibliografia m¨¦s coneguda, formada per una considerable xifra d¡¯una trentena de volums, amb t¨ªtols clau com La p¨®lvora y el incienso (2001) sobre el paper de l¡¯Esgl¨¦sia a la Guerra Civil, el seu llibre sobre Uni¨® Democr¨¤tica en els anys de la Segona Rep¨²blica o la biografia sobre el general Batet, aquest volum ens retorna als seus temes de recerca a trav¨¦s de materials d¡¯acc¨¦s dif¨ªcil. L¡¯Esgl¨¦sia espanyola i la Guerra Civil, el paper de l¡¯Esgl¨¦sia en la societat catalana o el Concili Vatic¨¤ II ens s¨®n presentats ara a trav¨¦s d¡¯articles en revistes acad¨¨miques i col¡¤laboracions esparses en m¨¦s de quaranta diaris i revistes, com ara Foc Nou, Quaderns de Vida Cristiana, L¡¯Aven? o El Pa¨ªs, a m¨¦s d¡¯una relaci¨® sistem¨¤tica de tota la seva producci¨® escrita (a cura de Josep Maria Figueres), tant els estudis hist¨°rics com les reflexions teol¨°giques i els textos memorial¨ªstics.

Segurament, per al lector que ha seguit l¡¯obra de Raguer el m¨¦s interessant s¨®n diversos textos in¨¨dits, com ara breus notes titulades El meu quadern de la guerra, on explica la seva experi¨¨ncia escolar i la de la seva mare, mestra de professi¨®, o b¨¦ sucoses an¨¨cdotes, com quan va estar a punt de fer cua amb dones que esperaven a les portes de la pres¨®, o el contrast entre la Diagonal plena de gent acomiadant les Brigades Internacionals i, uns mesos despr¨¦s, plena altre cop rebent l¡¯ex¨¨rcit franquista.

Per¨°, sobretot, cal destacar diverses confer¨¨ncies inaugurals de cursos i notes per a confer¨¨ncies que eren in¨¨dites. Els temes d¡¯aquests textos van des de l¡¯aproximaci¨® a personatges com Jaume Balmes o Josep Torras i Bages fins als que reprenen la q¨¹esti¨® religiosa i la Segona Rep¨²blica. En aquests textos hi podem trobar algunes perles. En la confer¨¨ncia titulada Companys i l¡¯Esgl¨¦sia explica, a trav¨¦s del testimoni de l¡¯advocat i pol¨ªtic carl¨ª Joan Baptista Roca i Caball, que Llu¨ªs Companys va oferir dos llocs a Uni¨® Democr¨¤tica dins la candidatura del Front d¡¯Esquerres el 1936, una proposta certament sorprenent que, juntament amb altres detalls que explica, obliga a repensar el que es narra habitualment de les relacions entre el partit democratacristi¨¤ i les esquerres del moment.

L¡¯exemple serveix tamb¨¦ per mostrar la valentia del mateix pare Raguer, que no s¡¯ha estat mai de la cr¨ªtica a l¡¯Esgl¨¦sia si li ha semblat que pertocava. En el cas de Companys, acaba el seu text dient que ¡°L¡¯Esgl¨¦sia catalana est¨¤ en deute amb Companys, perqu¨¨ encara no ha reconegut ni agra?t els seus esfor?os humanitaris en el temps del terror de l¡¯estiu del 1936¡±.

Molt abans que estigu¨¦s de moda la mem¨°ria hist¨°rica, Raguer feia hist¨°ria rigorosa i sense apriorismes en un tema especialment delicat. Sense por de la veritat, sense por de demanar a tothom ¡ªcomen?ant per l¡¯Esgl¨¦sia¡ª que assum¨ªs el passat real, sense edulcorants. Per aix¨°, encara que ell diu que accidentalment, ¨¦s sense discussi¨® un dels grans historiadors de Catalunya.