Espanya, anys 30: cr¨°niques d¡¯un poble

¡°No s'arrambi tant a aquesta senyora, que li corren els polls per la toqueta¡±, alerten a l¡¯humil costurera v¨ªdua, sense feina, que encara no domina els codis a la llarga cua per entrar al menjador social de l¡¯Ajuntament de Madrid. Pobres de solemnitat, n¡¯hi ha relativament pocs: molts hi s¨®n per ¡°un mal pas momentani¡±; la majoria, per desnonaments, perqu¨¨ el miserable salari ja no els arriba o perqu¨¨ els nous temps els han convertit en prescindibles, substitu?ts per m¨¤quines¡­ No ¨¦s el Madrid actual sin¨® el de mar? del 1934 i la costurera ¨¦s la reportera Magda Donato, que fa una setmana que s¡¯ha infiltrat entre els m¨¦s desfavorits per escriure ¡°En la cola de los hambrientos¡±, una s¨¨rie per al diari Ahora. ?s un dels m¨¦s brillants dels 25 reportatges que conformen Un pa¨ªs en crisis (Edhasa), apareguts en cinc revistes i sis diaris d¡¯Espanya entre el 1929 i el 1939 i que, a m¨¦s de conformar una instant¨¤nia de l¡¯Espanya republicana amb inquietants concomit¨¤ncies amb l'actualitat, ¨¦s la mostra que ¡°la cr¨°nica period¨ªstica a Espanya ¨¦s d'alt nivell en aquesta ¨¨poca, en la qual ja es fa Nou Periodisme i d'infiltraci¨®¡±, apunta l'ant¨°leg, el periodista Sergi Doria.

Amb un centenar de captaires conversar¨¤ Donato, pseud¨°nim de Carmen Mar¨ªa Nelken, germana de la pol¨ªtica feminista Margarita Nelken, que practica com molts dels seus col¡¤legues la infiltraci¨®, especialment en les mis¨¨ries urbanes. Mentrestant, Ignacio Carral viur¨¤ l¡¯¡°estreta germanor de la mis¨¨ria¡±: ¡°acudint a la caserna a menjar les sobres del ranxo¡± es passejar¨¤ pels baixos fons madrilenys, on ser¨¤ col¡¤lega del Pincha, amb el qual compartir¨¤ perilloses experi¨¨ncies per als vuit lliuraments de ¡°Los otros. C¨®mo me hice hamp¨®n¡±, el 1930 per a Estampa (200.000 exemplars). Quatre anys despr¨¦s, per al mateix setmanari, en coneix un que admet que va tenir ¡°cuneta en comptes de bressol¡± i es passeja per les carreteres desertes de Castella per escriure ¡°Soy un vagabundo¡± i constatar que el rebuig i el maltractament uneix miserables pagesos amb senyorets.

Josefina Carabias nom¨¦s resisteix una setmana a l¡¯Hotel Palace de Madrid com a serventa per al reportatge en tres lliuraments ¡°Ocho d¨ªas de camarera en un hotel de Madrid¡±, per a l'altre gran setmanari, Cr¨®nica. Escoltant rere les parets, espiant pels panys, llegint cartes, narra des de les infidelitats de senyors de b¨¦ a les dures condicions laborals de les cambreres, sempre a punt de ser descoberta i rebre una esbroncada merescuda perqu¨¨ ni tan sols sap fer un llit. Un aire burleta esquitxa la seva prosa de fraseologia curta, com la de la majoria dels seus coetanis, tots sota l'influx ja del llenguatge radiof¨°nic de l'¨¨poca.

Sense disfressar-se, per¨° tamb¨¦ en el lloc dels fets hi ha Luis G. de Linares, incrustat en la companyia de Regulars que acabar¨¤ amb els ¨²ltims miners revolucionaris refugiats a Ast¨²ries, durant la sagnant revoluci¨® d'octubre del 1934. Testimoni de la salvatge repressi¨®, transmet amb angoixant realisme la mort dels caiguts per trets de l'ex¨¨rcit a Oviedo, amb les columnes, per a Cr¨®nica.

"La goma!, Conde¡­ porta la goma!", crida Ignacio S¨¢nchez Mej¨ªas per aplicar-se un torniquet a la cama per la qual se li escapa la vida l'agost del 1934 al poeta-torero perqu¨¨, despr¨¦s de la cornada, ¡°de la cuixa va brollar instantani un enorme doll de sang, que va formar a la sorra una rosassa tr¨¤gica¡±, descriu Juan Ferragut per a Mundo Gr¨¢fico, present fins i tot al llit de mort, tan detallista (¡°la m¨¤ crispada en un dels barrots del llit¡±) que potser va servir a Garc¨ªa Lorca per escriure ¡°Llanto por la muerte de Ignacio S¨¢nchez Mej¨ªas¡±.

Si Lorca va poder inspirar-se en aquesta cr¨°nica, potser va fer el mateix Lu¨ªs Bu?uel per al seu documental Las Hurdes. Tierra sin pan amb la de Jos¨¦ Ignacio de Arcelu del 1929 per a Estampa. Acompanyat per les fotografies de Ben¨ªtez Casaux es va passejar pel ¡°terrible silenci d'aquesta terra morta¡±, on unes 6.000 persones (¡°descalces, esparracades¡±) pateixen de mis¨¨ria paup¨¨rrima i paludisme i goll i els metges no poden ni fer un cens sanitari perqu¨¨ la gent no sap ni el seu nom ni quan va n¨¦ixer. ¡°Primer viure¡±, exigeix el periodista abans que crear carreteres o la caserna de la Gu¨¤rdia Civil.

Tamb¨¦ ¨¦s dur el comprom¨ªs ideol¨°gic de Ramon J. Sender amb ¡°aquesta Espanya que treballa i produeix i passa gana¡± per¨° ja no t¨¦ ¡°ni dret als olis sants¡± per als seus morts, com contraposa davant la discussi¨® dels gu¨¤rdies d'assalt que han protagonitzat la massacre de Casas Viejas, un dels quals assegura despr¨¦s de l'operaci¨®: ¡°?s clar que es cobren havers de campanya!¡±. I fins i tot exigeixen recompensa i gratificacions. El futur autor de R¨¦quiem por un campesino espanyol aconsegueix donar veu al forense a ¡°La Libertad¡± el novembre del 1933. Els agricultors morts ¡°tenien els trets de bala al front¡± i presentaven ¡°volada la volta craniana, com si haguessin rebut un tret de gr¨¤cia fet a boca de can¨®¡±.

La filla de Rasputin

Entre textos de Josep Pla, C¨¦sar Gonz¨¢lez-Ruano, Agust¨ª Calvet, Gaziel, o Ignacio Agust¨ª, el p¨¨ndol de la vida ofereix entrevistes com la de Vicente S¨¢nchez-Oca?a a Estampa (1929) a la filla de Rasputin just quan s'est¨¤ convertint en best-seller a Espanya C¨®mo mat¨¦ a Rasput¨ªn, el llibre del pr¨ªncep F¨¦lix Yus¨²pov. Maria Rasputin passa per Madrid ballant danses siberianes en un circ. Del seu pare diu que era ¡°un homenot fort, tosc, obert, jovial, efusiu¡±, ¡°potser una mica violent¡±, i que el van matar per enveges de poder, per¨° que ¡°aquest suposat dimoni no va enviar a Sib¨¨ria ni un sol deportat¡±.

A ¡°Im¨¢genes¡±, l'agost del 1930, Rosa Maria Arquimbau constatava que els temps moderns eren contraris als gitanos de Barcelona. Els autom¨°bils han enfonsat la compravenda de cavalls i mules; xollar gossos ja no ¨¦s negoci des que s'han creat perruqueries canines al carrer Ferran i vendre retalls ¨¦s su?cida des que grans magatzems com Can Jorba els venen a bon preu. 17 dies despr¨¦s, a la mateixa cap?alera, la que t¨¦ vint anys (com molts dels seus col¡¤legues de llibre) Irene Polo persegueix Buster Keaton per la ciutat i constata que en una botiga li regalen un vestit de bany. Moltes coses no han canviat.