Bargall¨® imposa la seva empremta a Educaci¨® i desf¨¤ les pol¨ªtiques de Rigau

El Departament d¡¯Educaci¨® ha tornat a les mans d¡¯ERC despr¨¦s de diversos anys en mans de CiU i els canvis a la conselleria es comencen a notar. El titular del ram, Josep Bargall¨®, ha comen?at a imposar la seva empremta i no li ha tremolat el pols a l'hora de desfer les grans mesures d'una de les seves antecessores, Irene Rigau. Per comen?ar, el nom del Departament, que ella va denominar Ensenyament i que des de divendres torna a ser Educaci¨®, com en l'etapa del tripartit.

Els successius governs d¡¯Artur Mas van deixar un departament amb 1.200 milions d'euros menys de pressupost, plantilles retallades i r¨¤tios disparades. Unes circumst¨¤ncies que tampoc l'Executiu de Carles Puigdemont, m¨¦s pendent de mantenir l¡¯ofensiva independentista, va poder revertir. Bargall¨® ha volgut rentar la cara al seu departament i imprimir un segell m¨¦s progressista en les pol¨ªtiques educatives. Aix¨° implica, de facto, desmantellar els ajustos i mesures aplicats per la consellera conservadora, Irene Rigau.

Per comen?ar, Bargall¨® ha estat taxatiu en un dels temes m¨¦s espinosos del sector: els concerts educatius. El conseller va anunciar que no renovar¨¤ els acords amb els centres que segreguen per sexe (els ¨²ltims convenis es van subscriure durant l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨®) i revisar¨¤ tots els altres per evitar qualsevol tipus de segregaci¨®, tamb¨¦ l'econ¨°mica (centres concertats que cobren elevad¨ªssimes quotes que impedeixen l'acc¨¦s a les fam¨ªlies amb menys recursos). La posici¨® del departament contradiu el posicionament que havia mantingut fins ara el Govern, que evitava tocar els concerts educatius que segreguen per sexe. Rigau, de fet, va arribar a dir que aquests models ¡°garanteixen l'¨¨xit escolar¡±.

En aquest canvi de posici¨® respecte als concerts, el director general de Pol¨ªtiques Educatives, Carles Mart¨ªnez, tamb¨¦ va avan?ar a EL PA?S que engegar¨¤ un sistema de finan?ament equitatiu, no pas lineal, als centres concertats. La realitat socioecon¨°mica de l'entorn influir¨¤ en el volum del concert.

Per¨° Bargall¨® tamb¨¦ ha decidit rescatar de l'ostracisme el finan?ament de les escoles bressol. Despr¨¦s de successives retallades (m¨¦s d'un 50%), Rigau va deixar a zero la partida per als parvularis municipals i fins i tot va desviar 81,7 milions entre el 2012 i el 2014 del pressupost de les escoles infantils per a centres concertats. L'actual conseller ha tornat a prendre les regnes del finan?ament de l'educaci¨® de 0 a 3 anys i ha incorporat una partida per a aquest concepte en els Pressupostos del 2019, uns comptes que encara estan pendents d'aprovar.

Una altra mesura que ha desfet Bargall¨® ¨¦s la celebraci¨® d'ex¨¤mens de recuperaci¨® al setembre per als alumnes de secund¨¤ria. La mesura, suprimida des que la LOGSE va entrar en vigor, va tornar a les aules el 2011 amb l'excusa, segons Rigau, de combatre el frac¨¤s escolar i augmentar el nombre de graduats en l'etapa obligat¨°ria.

Set anys despr¨¦s, no obstant aix¨°, Bargall¨® ha retornat al juny les proves de recuperaci¨® per als alumnes de secund¨¤ria. El conseller va al¡¤legar que, despr¨¦s d'avaluar els resultats de l'avaluaci¨® al setembre en els grups m¨¦s vulnerables, ¡°no hi ha hagut cap avan? significatiu i no aportaven res¡±.

Bargall¨® tamb¨¦ ha dit que no renuncia a recuperar la sisena hora, una de les grans retallades executades per Rigau.