Dissentir no ¨¦s trair

Diuen els qui l¡¯han observat, que als prestatges de la casa que ocupa Carles Puigdemont a Waterloo hi ha una c¨°pia de Dotze homes sense pietat. El cl¨¤ssic de Sidney Lumet descriu les discussions d¡¯un jurat que delibera si un jove ¨¦s culpable d¡¯haver matat el seu pare. I encara que al final de la vista les proves semblen concloents, en la primera votaci¨® el personatge que interpreta Henry Fonda dissenteix de la resta. A partir d¡¯aquest moment, la condici¨® humana es mostra en tota la seva cruesa. Les interpel¡¤lacions entre els qui s¡¯impacienten perqu¨¨ volen superar el tr¨¤mit com m¨¦s aviat millor i tornar a casa i els qui accedeixen a revisar les dades per no carregar en la seva consci¨¨ncia un error letal marquen un ritme creixent que atrapa l¡¯espectador amb la mateixa intensitat que augmenta el dubte. Fins a fer bascular les raons.

No ¨¦s trivial que l¡¯expresident tingui en el seu exili aquest DVD. Que la capacitat de convicci¨® d¡¯una sola persona aconsegueixi canviar el rumb marcat per la resta no ¨¦s habitual. I quan ha passat, la hist¨°ria demostra que el domini ha acabat en trag¨¨dia o b¨¦ que el llarg proc¨¦s de turbulentes aventures tot just ha perm¨¨s sobreviure als qui les van secundar. A dia d¡¯avui, la leg¨ªtima reclamaci¨® d¡¯una Catalunya independent encara no t¨¦ qui li auguri quina de les dues possibilitats espera en l¡¯horitz¨®.

Els hist¨°rics i assenyats independentistes no poden acceptar els dislates del Govern sense pestanyejar

Mentrestant, el que ¨¦s habitual del comportament col¡¤lectiu ¨¦s que la majoria s¡¯instal¡¤li en la comoditat del seguidisme m¨¦s que a defensar a ultran?a les seves pr¨°pies idees. No far¨¦ judici d¡¯intencions sobre el motiu pel qual qui va liderar el proc¨¦s en els seus err¨¤tics moments de fa un any tingui aquesta pel¡¤l¨ªcula referencial. Les interpretacions s¨®n lliures. S¨ª que serveix d¡¯exemple per analitzar per qu¨¨ una part important de catalans agrupats entorn de l¡¯anhel secessionista ha abandonat l¡¯autocr¨ªtica, ha negat la discrep¨¤ncia i no preveu la dissensi¨® per m¨¦s que els seus l¨ªders s¡¯entestin a empetitir la seva aspiraci¨® a for?a d¡¯errors maj¨²sculs, equivocacions constants, enganys encoberts i mitges veritats empaquetades amb un perspica? joc dial¨¨ctic consistent a canviar el significat real de les paraules per entelar-ne el valor. I confondre.

Des dels experiments psicol¨°gics als Estats Units a inicis dels cinquanta del segle passat, totes les investigacions han concl¨°s que la majoria, qualsevol, pel simple fet de ser-ho influeix en les nostres decisions. I que un ter? dels participants prefereix sumar-se a aquesta tend¨¨ncia tot i que la intueixi err¨°nia. Les raons tenen a veure amb una am¨ªgdala relacionada amb les emocions i que fa t¨¦mer per la por de l¡¯exclusi¨®, el rid¨ªcul o la indifer¨¨ncia. I per l¡¯instint de conservaci¨®. Un tendeix a sentir-se m¨¦s c¨°mode i segur en un grup sabent que pot estar equivocat que tot sol defensant la seva veritat. ?s m¨¦s dur.

L'habitual ¨¦s que la majoria s'instal¡¤li en la comoditat del seguidisme m¨¦s que a defensar les seves pr¨°pies idees

El que ha passat aquests ¨²ltims dies a Catalunya ho posa de manifest. El silenci dels respectables independentistes conven?uts davant del desgavell del Govern ¨¦s la mostra evident de l¡¯obstinaci¨® en l¡¯error. Com si no s¡¯accept¨¦s que el principi de racionalitat rau en el desacord. Callant no es resolen els problemes per m¨¦s que es distreguin les intencions i s¡¯assenyali l¡¯ull del contrari com el culpable de les nostres miopies. La male?da adversativa que ineludiblement ve despr¨¦s de qualsevol excusa d¡¯un ensopec ha portat alguns ciutadans a considerar que l¡¯objectiu l¡¯aconseguir¨¤ el poble al marge dels seus pol¨ªtics. S¨®n els que han comen?at a prendre¡¯s la llibertat pel seu compte i que, per si aix¨° no fos poc, reben els ¨¤nims d¡¯un president que ja no se sap si el confonen els altres o viu conf¨®s en ell mateix.

La via eslovena descontextualitzada, la sorprenent cr¨ªtica p¨²blica als Mossos ¨Cdespr¨¦s aparcada¨C per una viol¨¨ncia de la qual van ser v¨ªctimes principals, la simpatia pels escraches aliens i el tall d¡¯autopistes que alteren l¡¯ordre p¨²blic, i el dejuni solidari a compte d¡¯exemples manipulats al qual es desplacen amb cotxe oficial s¨®n alguns exemples dels molts, massa, acumulats en hores. I a l¡¯espera del que es preveu per a la setmana vinent en protesta pel Consell de Ministres que es vol fer a Barcelona i que la consellera Artadi veu com ¡°un punt de provocaci¨®¡±.

O la sociologia del pa¨ªs ha canviat radicalment o els hist¨°rics i assenyats independentistes no poden acceptar un disbarat com aquest sense immutar-se. Ja no pel rid¨ªcul que haguessin recomanat evitar Tarradellas o Pla, sin¨® pel dany p¨²blic que es fa a la imatge d'un proc¨¦s que els seus conven?uts no es mereixen. Com que en privat dissenteixen molts, seguim a l'espera del primer que ho faci en p¨²blic i no tingui por que li diguin tra?dor. Qui emular¨¤ Henry Fonda?