Un m¨ªster en cadira de rodes

Carlos Rodrigo, un madrileny de 36 anys, ¨¦s un home optimista. Mentre recorre amb la seva cadira de rodes els racons de l¡¯estadi Matapi?onera, on s¡¯entrena el Madrid CFF¡ª un dels seus equips fetitxe¡ª, comenta amb cadascun dels treballadors del club amb qu¨¨ es creua: ¡°El que esteu fent ¨¦s incre?ble. Tranquils, perqu¨¨ teniu equip per estar molt m¨¦s amunt. Ho aconseguireu, segur¡±. Ara mateix les madrilenyes s¨®n pen¨²ltimes de la Lliga Iberdrola.

Rodrigo va n¨¦ixer amb una malaltia neurodegenerativa que el va fer dependre d¡¯una cadira de rodes des de nen, i aviat va aprendre a afrontar les dificultats sense no defallir. El que avui ¨¦s un aspirant a entrenador va cr¨¦ixer sent un m¨¦s del seu grup d¡¯amics en els jocs de carrer que feien al barri del Pilar, a Madrid. Nom¨¦s era diferent en una cosa: quan les seves mans es cansaven de conduir la cadira de rodes, se n¡¯anava a la banda a donar instruccions als companys.

Tenint aix¨° present i amb una passi¨® per la t¨¤ctica que va cr¨¦ixer a red¨®s de jocs d¡¯ordinador com el PC F¨²tbol, Rodrigo va telefonar el juliol passat a la Federaci¨® de Madrid per apuntar-se a l¡¯Escola d¡¯Entrenadors i iniciar la seva marxa a les banquetes. La resposta, quan va dir que anava en cadira de rodes, no va poder ser m¨¦s descoratjadora: una riota. Per accedir a aquests cursos, li van dir, calia aprovar unes proves f¨ªsiques que no es podien passar si no es pot caminar.

Fidel al seu car¨¤cter, Rodrigo va iniciar un seguit de reunions oficials i extraoficials amb la Federaci¨® madrilenya, el bon tracte de la qual destaca a partir d¡¯aquest moment, de correus electr¨°nics amb l¡¯Escola Nacional d¡¯Entrenadors, que dep¨¨n de la RFEF i, fins i tot, d¡¯una petici¨® al portal change.org que va rebre m¨¦s de 75.000 signatures. ¡°No pensava que la gent em donaria tant de suport¡±, confessa. Com en moltes altres coses, nom¨¦s volia veure fins a on podia arribar.

A l¡¯octubre, quan Rodrigo i Luc¨ªa G¨®mez, la jove de 24 anys que l¡¯ajuda en les tasques quotidianes, anaven cap a la ciutat de futbol de Las Rozas per encadenar-se i reclamar una soluci¨®, van parlar amb Pep Sans¨®, el director de l¡¯Escola Nacional d¡¯Entrenadors des del juny passat. Aquest els va transmetre que no calia arribar tan lluny: hi havia una soluci¨®.

Canvio de mentalitat

Fins aquest any, la instituci¨® encarregada de la formaci¨® dels t¨¨cnics va funcionar de manera m¨¦s o menys independent de la UEFA. Amb l¡¯arribada de Sans¨®, els cursos van canviar de rumb per homologar els t¨ªtols de t¨¨cnic a les llic¨¨ncies europees. Entre altres modificacions, ara l¡¯aprenentatge s¡¯ha d¡¯impartir de manera m¨¦s moderna, m¨¦s integral i realista: per exemple, no s¡¯ensenya la t¨¤ctica i la t¨¨cnica per separat, com se solia fer. En el marc d¡¯aquesta estrat¨¨gia nova, Sans¨® va proposar al Comit¨¨ d¡¯Entrenadors un canvi m¨¦s: suprimir per a tots unes proves f¨ªsiques d¡¯acc¨¦s obsoletes que nom¨¦s van servir per fer de sed¨¤s durant uns anys en qu¨¨ molts volien ser entrenador.

El Comit¨¨ ho va acceptar i Rodrigo ja es prepara per ser, almenys, una de les primeres persones en cadira de rodes que obt¨¦ llicencia UEFA d¡¯entrenador de futbol a Espanya. ¡°Era un tema que ja ten¨ªem sobre la taula. Va coincidir que quan vam tenir not¨ªcia del seu cas ens tocava reunir-nos. Hi va haver unanimitat. Realment, amb aquest enfocament nou, unes proves f¨ªsiques no tenien sentit¡±, explica Sans¨®.

Desencantat pel negoci que envolta el futbol mascul¨ª, cada cap de setmana Rodrigo veu tants partits de la Lliga Iberdrola com pot. Tant ¨¦s aix¨ª que, quan pensa en referents a les banquetes, els primers noms que li surten s¨®n Mar¨ªa Pry i Irene Ferreras, entrenadores del Betis i del Rayo Vallecano, respectivament, i les ¨²niques dones que dirigeixen aquest any a Primera.

Precisament, l¡¯arribada de les dones a les banquetes ha donat ¨¤nims a Rodrigo. S¡¯ho ha pres com un senyal que corren temps nous. ¡°S¡¯estan fent molt¨ªssimes coses. Hi ha tants canvis que aclapara¡±, comenta Rodrigo. No obstant aix¨°, creu que no hi ha volta enrere: ¡°El que s¡¯ha fet ja en el futbol ¨¦s irreversible, ja hem canviat la hist¨°ria. I si a alg¨² li molesta que les dones i els discapacitats estiguin arribant al futbol, que agafi la pilota i se¡¯n vagi¡±.

Tampoc espanta al t¨¨cnic, en principi, un ofici que el deixar¨¤ exposat a l¡¯opini¨® p¨²blica, on qualsevol particularitat (especialment si ¨¦s f¨ªsica) s¡¯aprofita per insultar: ¡°Estic desitjant que em diguin burrades. M¡¯intriga molt el que em puguin dir¡±. I quan ho diu, contr¨¤riament al que caldria esperar, somriu. Envoltat de pissarres a la sala de v¨ªdeo de Matapi?onera, ja s¡¯ho est¨¤ imaginant.