La pol¨ªtica en groc

Fran?a t¨¦ una habilitat especial per convertir en marques universals les seves produccions pol¨ªtiques i culturals. L¡¯¨²ltim i modest gadget que acaben de llan?ar al mercat pol¨ªtic porta el nom d¡¯armilles grogues, que han posat contra les cordes Emanuel Macron, que ¨Cun altre ¨¨xit propagand¨ªstic franc¨¨s¨C alguns ja havien consagrat com a model de la pol¨ªtica del futur i com a redemptor d¡¯una Uni¨® Europea en crisi. Macron es presentava com de dretes i d¡¯esquerres alhora i el conte no ha aguantat ni la meitat del seu mandat.

Ara toca ser armilles grogues. I des de sectors propers als CDR i a la CUP ja circula la consigna de cara a una setmana calenta. ?s cert que el color ¨Cel groc¨C ja l¡¯havia adoptat l¡¯independentisme abans que Fran?a entr¨¦s en ebullici¨®. Per¨° les opcions s¨®n limitades en la mesura en qu¨¨ altres colors ja estan ocupats: el vermell, el blau, el verd, el violeta, el rosa, el negre, el taronja, el morat. M¨¦s enll¨¤ de l¡¯element crom¨¤tic, l¡¯independentisme s¡¯assembla poc a un moviment que suma reivindicacions econ¨°miques i socials molt concretes, sorgit de mil focus diferents, sense cap coordinaci¨® ni direcci¨® i sense estrat¨¨gia ni objectiu m¨¦s enll¨¤ de fer notar a les elits pol¨ªtiques i econ¨°miques el gran malestar i d¡¯estendre acta d¡¯un profund malestar franc¨¨s, conforme a la tradici¨® d¡¯un pa¨ªs amb uns ciutadans acostumats a exigir a l¡¯Estat que respongui i no deixi el seu dest¨ª als designis del D¨¦u mercat. Res a veure amb un projecte com el sobiranisme, constru?t sobre la il¡¤lusi¨® de la independ¨¨ncia, ben nodrit de bagatge ideol¨°gic i amb la direcci¨® pol¨ªtica en mans de partits pol¨ªtics amb pres¨¨ncia en les estructures mateixes del poder institucional.

Les armilles grogues s¨®n un moviment sense ideologia ni projecte, que confirma l¡¯abs¨¨ncia de futur en qu¨¨ vivim, cimentat en la indignaci¨® contra els dirigents pol¨ªtics que els giren l¡¯esquena. Aqu¨ª el sobiranisme ha operat en estreta alian?a amb els seus governants, amb un objectiu compartit: alliberar-se d¡¯un Estat opressor per construir-ne un altre. Nom¨¦s en el cas que, amb la par¨¤lisi pol¨ªtica actual, el malestar social creix¨¦s i s¡¯estengu¨¦s la irritaci¨® contra uns dirigents a qui els arbres del proc¨¦s els impedeixen veure el bosc de la realitat, podria apar¨¨ixer alguna cosa remotament comparable amb l¡¯¨²ltima representaci¨® de l¡¯obra preferida dels francesos: tallar el cap del Rei, en la seva versi¨® actualitzada, ¨¦s a dir, for?ar la dimissi¨® del monarca republic¨¤.

El que Fran?a ha llan?at i ning¨² pot ignorar ¨¦s l¡¯en¨¨sim av¨ªs a les elits del fet que el poble tamb¨¦ existeix i vol que se l¡¯escolti. Un missatge que fa massa temps que cau en sac foradat, com confirmen les enquestes, que situen el poder pol¨ªtic entre les grans preocupacions de la ciutadania. El frac¨¤s de la utopia nihilista que va vendre el neoliberalisme des dels vuitanta, i que la crisi del 2008 va evidenciar, ha tret la ciutadania de la indifer¨¨ncia.

En l¡¯actual moment de desconcert, amb contradiccions permanents en un m¨®n sobiranista a la recerca de l¡¯estrat¨¨gia perduda, no cal descartar que la ciutadania digui que no es viu nom¨¦s del proc¨¦s, i que el groc torni als carrers amb un altre missatge. No ¨¦s estrany que cada dia hi hagi m¨¦s persones, aqu¨ª i fora d¡¯aqu¨ª, que es preguntin qui mana en la pol¨ªtica catalana. Senzillament perqu¨¨ en el fons preval la confusi¨® sobre el cam¨ª a seguir, la resist¨¨ncia a una avaluaci¨® objectiva de la situaci¨® i la por de dir el que es pensa. Un estat mental en part compartit pel Govern espanyol ¨Cpresoner tamb¨¦ del temor que se¡¯l titlli de tra?dor¨C que impedeix obrir una via estable entre l¡¯esquerra espanyola i el sobiranisme catal¨¤. Temps estranys aquests en qu¨¨ Pablo Iglesias ¨¦s l¡¯¨²nic que mant¨¦ una estrat¨¨gia consistent per apagar els focs.

La situaci¨® de l¡¯antic espai convergent, un magma en el qual conviuen perillosament un partit i dos moviments ¨Cla Crida i Junts per Catalunya¨C, una llarga llista de candidats potencials a l¡¯alcaldia de Barcelona i dos presidents, el legal i el carism¨¤tic, ¨¦s un fidel retrat del nivell de confusi¨® general. I tot aix¨° amb Esquerra en una pacient espera que si s¡¯allarga gaire l¡¯acabar¨¤ desfigurant. Si continua aquest impasse, llavors s¨ª que podria arribar una versi¨® aut¨°ctona de les armilles grogues. El carrer ja n¡¯ha mostrat algun senyal.