Quaranta anys de fidelitat a ell mateix

Continua aqu¨ª mateix, incombustible com el granit, dret com una estaca, desafiador en el seu lligam a un codi de conducta que ja no est¨¤ de moda en aquesta ¨¨poca l¨ªquida, amb aquests cabells de color negre que ja comencen a emblanquir-se en els quals aguanta encara ben recte el tup¨¨, una proa tan reptadora com aquest nas que s'avan?a a la figura. I mentre els altres cauen, o simplement van tirar la tovallola fa temps, ell, potser mirant de re¨¹ll cap a all¨° que est¨¤ de moda per fer justament el contrari, continua aqu¨ª, com una tanca publicit¨¤ria que el vent no aconsegueix derrocar. I t¨¦ quaranta anys de carrera, xifra de r¨¨cords infaustos en aquest pa¨ªs, xifra que a ell li ha donat per doblar la seva capacitat de convocat¨°ria a la seva ciutat en una temporada. Per fi va fer seu el Palau Sant Jordi, on Loquilllo va dir als seus seguidors que el rock ¨¦s ell.

I als seus detractors, que ell s'ha encarregat de regar amb rius de desdeny, els ha de fer molta r¨¤bia. Ja nom¨¦s per la pinta. Si als mortals del carrer, el temps els abaixa les espatlles carregant-los amb anys que de pas dobleguen la columna, Loquillo, tant fora com sobre l'escenari, continua insultantment dret, com si estigu¨¦s soldat al pal d'una escombra que li recorregu¨¦s l'esquena del clatell a la rabada. Sempre de negre, tamb¨¦ fidel a les seves jaquetes i levites de tota la vida, es diria que en t¨¦ un parell de cada model, cosa de la qual seria perfectament capa? en la seva comprensi¨® de les fidelitats i sempre el mateix en la manera de moure's, agafar el micr¨°fon, assenyalar l'horitz¨®, mirar m¨¦s enll¨¤, dirigir-se al p¨²blic amb gravetat i compondre estampes a mig cam¨ª entre el rock i la taurom¨¤quia que ja li s¨®n tan pr¨°pies com la seva fatxenderia de barri. Tothom canvia al m¨®n menys ell, oli que no penetra l'aigua.

Malgrat tot, el concert va comen?ar amb m¨¦s calor i passi¨® a l'escenari que a la pista, ja que al p¨²blic, despr¨¦s de la inicial ¡°Rock and Roll actitud¡±, li va costar entrar al concert. S¨ª, hi eren, per¨° els va costar lliurar-se a la seva figura, que en l¡¯actuaci¨® al Sant Jordi Club l'any passat els va sotmetre tot just comen?ar. Es pot dir que van caldre una dotzena de can?ons com d'escalfament, que es va comen?ar a donar per concl¨°s amb una presa d'accent ac¨²stic de ¡°Brillar y brillar¡± i, ja definitivament, amb ¡°Rompeolas¡±. Amb una producci¨® de v¨ªdeo inusual en la seva carrera, m¨¦s efectiva que imaginativa, Loquillo va voler completar el men¨² visual, que malgrat tot va recaure, com quan no hi ha projeccions, en la seva figura. El seu ¡°hola Barcelona, aqu¨ª me ten¨¦is¡±, va ser com cridar, ¡°aqu¨ª teniu el vostre home, no deixeu passar l'ocasi¨®¡±.

Amant de la desmesura en moltes facetes de la seva vida, el repertori va ser llarg, trenta-sis can?ons amb blocs s¨¤viament distribu?ts dels seus ¨¨xits dels vuitanta, veritable gasolina del motor. I no ¨¦s que Loquillo no hagi assolit ¨¨xits posteriors i assoliments ressenyables, per¨° la reacci¨® del p¨²blic en la traca ¡°Rock suave¡±, ¡±Carne para Linda¡± y ¡°El ritmo del garaje¡±, van indicar clarament on ¨¦s el graner emocional i est¨¨tic del seu p¨²blic, la bandera a la qual rendeixen fidelitat eterna. Despr¨¦s de la composici¨® seg¨¹ent, ¡°El rey del glam¡±, un descans va indicar que la joventut de la majoria dels presents ja es recorda, no s'exerceix, tot i que Igor Paskual, guitarrista al qual Loquillo va definir com el seu germ¨¤, continua optant al t¨ªtol de pintes oficial del rock espanyol, all¨¤ amb el pit a l'aire gr¨¤cies a una camisa desbotonada, sobrer de reminisc¨¨ncies nazis, bo¨¤ vermella i faldilla negra. Evocava llunyanament Charlotte Rampling a El portero de noche, per¨° amb p¨¨l al pit i en basc.

La segona part del recital va seguir els passos de la primera per¨° amb la parr¨°quia ja endollada. Ll¨¤stima que el millor so es guard¨¦s per a la pista i les zones baixes de les graderies, on la pot¨¨ncia de la banda arribava amb la contund¨¨ncia desitjable. Van desfilar les col¡¤laboracions de Sabino a ¡°Rock and roll star¡±, la pres¨¨ncia de les quals recordava el falc¨® que els falconers mostren al seu bra?, i de Leiva, que sota el seu barret va compar¨¨ixer en dues peces m¨¦s. Pastilleta ideol¨°gica en presentar els seus m¨²sics ¡°mentre uns resten i uns altres divideixen, jo prefereixo sumar¡±, va dir abans de posar de manifest la varietat dels seus or¨ªgens peninsulars, i una traca final amb homenatge als seus mestres, va sonar ¡°Mi calle¡± de Lone Star, i ja havien sonat records a Johnny Halliday, Johnny Cash i The Clash, un ¡°La matar¨¦¡± que nom¨¦s alg¨² tan segur de si mateix pot continuar cantant avui, en temps de paraules mil¡¤limetrades, un autoreferencial ¡°Feo, fuerte y formal¡± i l¡¯¨²ltima ¡°Cadillac solitario¡± que va deixar de manifest que Loquillo est¨¤ en forma. Es diria que fa 40 anys que est¨¤ en forma. Sent ell mateix, malgrat el m¨®n.