¡®Pol i Amor¡¯, fullaraca a Instagram

Amb Pol i Amor TV3 ha decidit emigrar de la pantalla tradicional i oferir un programa en directe des d¡¯Instagram. Un moviment raonable per captar un p¨²blic jove que fuig. La setmana passada, un cas, la productora d¡¯Operaci¨®n Triunfo explicava que un 22% de la audi¨¨ncia d¡¯OT del 2017 es va obtenir a les plataformes digitals (YouTube i el web de TVE b¨¤sicament), i aquest any el temps de visionat en l¨ªnia ¨¦s un 60% m¨¦s que el de l¡¯any passat. Per a aquest experiment, TV3 ha triat fer una s¨¨rie amb barreja de g¨¨neres (aix¨° ara es porta molt) centrada en la pr¨¤ctica del poliamor. Per un cant¨®, la Berta (Nausicaa Bonn¨ªn), que surt d¡¯un desengany amor¨®s, ens explica les seves mis¨¨ries sentimentals i a cada cap¨ªtol es troba amb un amic, companya o coneguda per fer petar la xerrada. I quan acaben de dir-se quatre cosetes surt Roisastre, un instagr¨¤mer molt popular (m¨¦s de 347.000 seguidors), que practica el sermoneig i el paroxisme. Al programa li toca fer quatre preguntes als convidats del dia, unes preguntes que, se suposa, tamb¨¦ poden fer els espectadors en directe. Per¨° els espectadors (que de vegades no arriben al centenar, segons Instagram) estan m¨¦s entretinguts penjant emoticones que comentant la jugada. I aquesta part es despatxa molt r¨¤pidament, amb uns di¨¤legs sense suc ni bruc. Sempre hi ha un m¨²sic a qui pregunten on far¨¤ el proper concert. I aqu¨ª s¡¯acaba.

A pesar de la bona voluntat que hi posa la Bonn¨ªn, actriu excel¡¤lent, tot el programa ¨¦s una enorme fullaraca. Les mateixes ganes de ser modern¨ªssim el traeixen. TV3 ha parlat m¨¦s d¡¯una vegada, i molt b¨¦, del poliamor sense fer tants escarafalls. En aquest programa es tracta com le dernier cri. Convindria llegir persones com Brigitte Vasallo, que aquest any ha publicat Pensamiento mon¨®gamo, terror poliamoroso (La Oveja Negra). Al seu blog adverteix que el poliamor no s¡¯ha de confondre amb les monog¨¤mies consecutives, ¡°que, com a tals, se solapen un temps fins que una de les parts diu prou¡±. El poliamor, escriu, no ¨¦s anar a un supermercat, no ¨¦s obligatori i necessita foc lent.

Al primer cap¨ªtol van convidar una altra coneixedora del tema, de les que teoritzen la pr¨¤ctica, que mant¨¦ un blog, dona confer¨¨ncies, etc. ?s la Sandra Bavo i ella mateixa explica al blog que es va quedar ¡°amb la sensaci¨® que no vaig poder dir moltes coses importants¡±, tot i que matisa elegantment que ¡°m¡¯alegra veure que s¡¯aposta per formats com aquests, en clau d¡¯humor i orientats a un p¨²blic jove, per parlar de nous models sexoafectius¡±. No hi ha ning¨² que tingui temps de dir coses elaborades. Francament, despr¨¦s de veure tots els cap¨ªtols de Pol i Amor (la cosa s¡¯acaba diumenge), em fa la sensaci¨® que ¨¦s un confeti, amb molta postisseria i una certa incomoditat entre els qui ho fan, sotmesos a uns dictats de suposada modernor que fan tuf a enganyifa. La interacci¨® amb els espectadors en directe amb prou feines existeix. ?s clar que, de vegades, les propostes, sempre tan modernes, consisteixen a preguntar-los ¡°Quants esteu asseguts a la tassa del v¨¤ter?¡±, pregunta de la qual de seguida es va penedir la Berta. De fet, a mesura que passen els cap¨ªtols, el tema del poliamor es dissipa i s¡¯emplena la mitja hora amb la historieta sentimental de la Berta, una mica de m¨²sica i unes preguntes escarransides, molt i molt senzilletes, als convidats (m¨²sics, il¡¤lustradors, actors...). Al principi es feia diumenge i dimarts. Ara ja solament diumenge. I encara ¨¦s massa. ?s una producci¨® d¡¯El Terrat.