Model de qu¨¨?

Un camell ¨¦s un cavall dissenyat per un comit¨¨¡±. Penso en aquest comentari atribu?t a Alec Issigonis, el pare del Mini, en veure les imatges del projecte que es proposa per a la Model i llegir les not¨ªcies aparegudes darrerament sobre el seu dest¨ª, aquest primer esb¨®s de l¡¯aspecte que tindr¨¤ la pres¨® en un futur despr¨¦s del resultat del proc¨¦s participatiu que els ve?ns han dut a terme, per expressar les seves opinions i demandes sobre l¡¯edifici. Cadascuna de les diferents associacions que hi han participat reclama el que creu necessari, i el resultat ¨¦s una forma constru?da fruit de totes les necessitats i posicionaments ideol¨°gics. El camell expressa molt b¨¦ aquesta idea d¡¯alguna cosa realitzada a partir de donar forma a cada sol¡¤licitaci¨® en el proc¨¦s de disseny ¡ªla gepa n¡¯¨¦s potser la m¨¦s cridanera¡ª, i aix¨ª podr¨ªem dir que un camell ¨¦s un cavall especialitzat. Si, al contrari, es vol que l¡¯edifici que resulti del proc¨¦s segueixi servint anys despr¨¦s, aleshores hauria de ser neutre i no manifestar cap desig per sobre d¡¯altres, no ser l¡¯expressi¨® particular de cap funci¨® ni de cap reivindicaci¨®, cosa que sens dubte contribuir¨¤ a la seva flexibilitat. Seria una contradicci¨® absoluta que un edifici que molts veuen avui com l¡¯encarnaci¨® del mal hagi ajudat a fer el que ara volen els ve?ns, i que dem¨¤ el nou edifici resultant, sotm¨¨s a un proc¨¦s similar d¡¯aqu¨ª uns anys, no serveixi per a res. Tot el que es faci ara s¡¯hauria de fer ¡°dins les regles¡± de l¡¯edifici.

Per qu¨¨ no anar per passos? Per exemple, enderrocar primer els murs perimetrals i deixar que una visi¨® in¨¨dita de l¡¯edifici influeixi sobre les opinions i les demandes dels ve?ns. S¨¦ per experi¨¨ncia que la imaginaci¨® espacial no neix amb nosaltres, sin¨® que s¡¯ha de conrear, i per tant ¡°mostrar¡± l¡¯edifici en la seva dimensi¨® urbana ¨¦s una eina de gran utilitat, i no em refereixo als horrorosos dibuixos de gust comercial publicats. No deixin vost¨¨s que els prenguin el gust de veure-ho amb els seus propis ulls. Per qu¨¨ no experimentar com s¨®n de grans els patis triangulars que es veurien des dels carrers Proven?a i Rossell¨®, i l¡¯efecte que causarien en passejar per les voreres? Qu¨¨ inspiraria la visi¨® de la fa?ana del tester de la segona galeria al final del carrer Vilamar¨ª? Per qu¨¨ no anar-se acostumant a aquest nou Leviatan, en lloc de seguir-lo veient darrere de murs i filats que tan sols afavoreixen els discursos de caire demag¨°gic? Un discurs que castiga l¡¯edifici innecess¨¤riament. De la mateixa manera que els jutges demanen als jurats que oblidin, a efectes del seu veredicte, que han vist una prova no acceptada per alguna de les parts, tamb¨¦ haur¨ªem de reconsiderar la validesa de les demandes fetes sense haver ¡°vist¡± com ¨¦s de deb¨° all¨° de qu¨¨ estem parlant. Qu¨¨ en fem de la Model no ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® utilit¨¤ria. ?s una pres¨® en conjunt, i ara tenim l¡¯ocasi¨® de fer que sigui un edifici millor que abans, i no vull dir que ho sigui perqu¨¨ no hi hagi presos, sin¨® perqu¨¨ es trobi una manera d¡¯intervenir-hi tan bona que ens faci pensar que aquella ¨¦s la millor versi¨® de l¡¯edifici desocupat. Aquest seria per mi el millor memorial.

El que em sembla m¨¦s criticable ¨¦s que no hi pugui haver manera de repensar el cos de l¡¯edificaci¨® per dissenyar un edifici amb tots els usos residencials possibles i amb alguns serveis. Enderrocar parts, deixar ¡°costelles¡± i pensar que repicant revestiments i plantant arbres a l¡¯interior salvem l¡¯edifici ¨¦s d¡¯una inconsist¨¨ncia monumental. La idea d¡¯intervenir per simular alguna cosa a mig cam¨ª d¡¯una ru?na rom¨¤ntica i un edifici abandonat ¨¦s clarament una regressi¨®. Alguns cops faig l¡¯exercici de traslladar situacions com aquesta a una assignatura de l¡¯Escola d¡¯Arquitectura de Barcelona, i aquesta que ens ocupa dona una idea del nivell que l¡¯arquitectura municipal pot acabar assolint refugiant-se en els processos participatius. No tinc res en contra que la gent faci sentir les seves opinions i demandes, per¨° despr¨¦s s¡¯han de dur a terme. Hi ha persones que saben fer edificis, ¨¦s la seva feina. Els ¡°t¨¨cnics¡±, com eufem¨ªsticament s¡¯anomena els arquitectes quan se¡¯ls vol menystenir, no estem per construir els somnis dels ve?ns. Sabem somiar. Em ve al cap Henry Ford referint-se al model Ford T, quan va dir alguna cosa com aquesta: ¡°Si li hagu¨¦s preguntat a la gent el que volia, haurien demanat cavalls m¨¦s r¨¤pids¡±.