Arquitectura a la col¡¤lecci¨®

Al Macba es pot veure aquests dies l¡¯exposici¨® Un segle breu: Col¡¤lecci¨® Macba, que incorpora algunes peces d¡¯arquitectura; les m¨¦s notables s¨®n tres pl¨¤nols-gr¨¤fics del GATCPAC sobre la Ciutat de rep¨°s i vacances, fets amb una t¨¨cnica manual senzilla per transmetre informaci¨® sobre el projecte. Les peces d¡¯arquitectura comencen a ser ara habituals a les col¡¤leccions dels museus i centres d¡¯art, seguint aix¨ª un cam¨ª que podr¨ªem considerar, si no contrari, s¨ª sim¨¨tric al que l¡¯arquitectura va seguir fa molts anys. En aquella o aquelles ocasions, es tractava de la incorporaci¨® de les arts a l¡¯arquitectura; les revistes d¡¯arquitectura tenien fins i tot alguna secci¨® per recollir aquesta relaci¨®. Ara sembla que assistim a la incorporaci¨® de l¡¯arquitectura a les arts, almenys a les col¡¤leccions, tot reconeixent les dist¨¤ncies entre les arts pl¨¤stiques i els museus que les acullen.

Tota l¡¯exposici¨® est¨¤ contaminada per les idees que deixen veure la manera de fer dels comissaris, com no podria ser d¡¯altra manera. El m¨¦s revelador del seu pensament queda prou exposat al llarg mur exterior a les sales, on podem veure una elaborada cronologia d¡¯esdeveniments entre el 1929 i el 2018, un segle curt, que ¨¦s el temps en el qual estan fetes les obres exposades i que explica el que ¨¦s rellevant per als comissaris. Els fets recollits ¡ªpol¨ªtics, militars, culturals, art¨ªstics, socials o cient¨ªfics¡ª donen certa estructura i presten parentiu i context a les obres. La col¡¤lecci¨® no existiria sense un relat, com solem dir ara, i aquest relat, m¨¦s enll¨¤ de les obres exposades ¡ªalgunes d¡¯excel¡¤lents, com les peces de Juan Mu?oz¡ª, es fa visible per les abs¨¨ncies i les repeticions, pels adjectius i els adverbis i pels noms propis emprats en els fets reunits en aquesta llista visual. L¡¯abs¨¨ncia que m¨¦s sorpr¨¨n ¨¦s la del cinema. Ni una sola pel¡¤l¨ªcula est¨¤ recollida al mural, on en canvi abunden exposicions, manifestos, novel¡¤les o ¨¤lbums de pop rock, dels Beatles o dels Doors.

L¡¯arquitectura tan sols est¨¤ present a l¡¯inici del mural cronol¨°gic, el 1929, i s¡¯ha d¡¯esperar al 2005 per trobar una altra refer¨¨ncia arquitect¨°nica expl¨ªcita, en aquest cas la Torre Agbar, cap altra. A les dues primeres sales, es concentren un grapat selecte de peces d¡¯arquitectura, fotografies del pavell¨® alemany del 1929 o del pavell¨® d¡¯Espanya a l¡¯Exposici¨® Universal de Par¨ªs del 1937, les tres peces del GATCPAC i alguns exemplars de la revista AC. No reclamo que hi hagi m¨¦s obres d¡¯arquitectura, encara que no seria dolent, al cap i a la fi es tracta de la col¡¤lecci¨® del museu o d¡¯obres prestades, ja hi haur¨¤ ocasi¨® d¡¯adquirir peces per a la col¡¤lecci¨® i espero que siguin d¡¯altres ¨¨poques. Reclamo una visi¨® lliure de les limitacions del discurs de l¡¯historiador d¡¯art que s¡¯atreveixi a triar obres fora del repertori racionalista de la cr¨ªtica oficial, peces espacials com les de Bofill, collages com els de Miralles, el Jujol revisat per Llin¨¤s, o la caixa de llum de Torres exhibida fa uns anys. Reclamo una exhibici¨® sense la seguretat de la xarxa de la cronologia; sense haver de rec¨®rrer a clix¨¦s temporals com: ¡°Al final dels seixanta...¡±, o ¡°L¡¯art m¨¦s recent...¡±. Vull descobrir al museu un discurs emocionant sobre art i arquitectura, i no vull saber les opinions pol¨ªtiques dels comissaris, que qualifiquen els esdeveniments de Tian¡¯anmen de fets ¡°brutalment reprimits¡±, mentre que el criminal cop d¡¯estat de Xile ¨¦s senzillament un ¡°cop d¡¯estat¡±. I tampoc m¡¯interessa gaire saber si els comissaris pensen que el museu ¨¦s poder. Quan vaig a veure una exposici¨® vull sentir electricitat, igual que Billy Elliott quan ballava (disculpin la cita).

De tot aix¨° voldria assenyalar un cop m¨¦s que crec que el GATCPAC est¨¤ sobrevalorat, que algunes de les seves idees avui no es poden defensar, i que les seves obres s¨®n molt irregulars i que potser una de les m¨¦s na?fs ¨¦s el projecte de la Ciutat de rep¨°s i vacances. Les peces del GATCPAC s¨®n all¨¤ per servir d¡¯attrezzo i fer costat a la revoluci¨® i no pel seu valor intr¨ªnsec. Manca bellesa i inspiraci¨®.

?