La ¡®Rep¨²blica digital¡¯ nom¨¦s aconsegueix el 5% de les adhesions previstes

L¡¯independentisme sempre ha volgut internacionalitzar la seva causa, per¨° el reconeixement nul que va obtenir despr¨¦s de la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia el va portar a ampliar la seva actuaci¨® i virar cap a Internet. Aix¨ª va n¨¦ixer el lloc Republicat.cat, registrat en el servei d¡¯un cofundador del portal de pirateria The Pirate Bay, situat a la illa del Carib de Nieves per evitar la intervenci¨®. L¡¯impulsa el Consell per la Rep¨²blica, un organisme privat que es va presentar el 30 d¡¯octubre passat al Palau de la Generalitat i que pret¨¦n ser una alternativa a l¡¯estranger de les institucions catalanes d¡¯autogovern.

El projecte busca crear una xarxa social amb l¡¯objectiu inicial d¡¯aglutinar, com a m¨ªnim, un mili¨® de persones que volen la nacionalitat catalana, per¨° en poc m¨¦s d¡¯un mes i mig les adhesions no arriben a les 50.000. La inscripci¨® costa 10 euros i una de les seves funcions, segons va explicar l¡¯exconsellera Clara Ponsat¨ª, seria crear un Parlament alternatiu format entre 100 i 150 persones. ¡°Avui diem al m¨®n que els catalans ens comencem a organitzar al marge de la legalitat espanyola¡±, va dir Ponsat¨ª per referir-se a una iniciativa que no fa costat ni la CUP, que no hi veu cap altra cosa que simbolisme.

El concepte de Rep¨²blica digital est¨¤ molt present en el dia a dia del Govern. Formava part del programa electoral del PDeCAT. El conseller de Pol¨ªtiques Digitals, Jordi Puigner¨®, va assegurar a l¡¯octubre que ¡°les eines digitals seran fonamentals per persistir en la naci¨® catalana fins al dia que sigui capa? de controlar el territori f¨ªsic¡±. Aix¨° explica que un dels grans projectes de legislatura de Puigner¨® sigui la creaci¨® d¡¯una identitat catalana al n¨²vol inspirat en el model d¡¯Est¨°nia, un referent en administraci¨® digital i on la Generalitat t¨¦ previst obrir una oficina a l¡¯estranger. Fonts d¡¯aquest departament asseguren que no es tractar¨¤ d¡¯un DNI, sin¨® d¡¯un sistema per accedir de manera ¨²nica als tr¨¤mits en l¨ªnia de l¡¯Administraci¨® catalana.

Puigner¨® defensa que la Rep¨²blica digital es construir¨¤ amb la coordinaci¨® del Consell per la Rep¨²blica, el Govern i la societat civil. L¡¯Executiu catal¨¤ ha evitat allotjar Republicat.cat en els seus servidors per evitar una nova allau de processos judicials. La professora de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques de la UOC Ana Sof¨ªa Cardenal alerta que la nova web que lidera Carles Puigdemont ¨¦s un projecte ¡°a part, sense legitimitat constitucional¡± i tamb¨¦ preveu del risc que ¡°les decisions que prenguin els seus membres afectin els serveis p¨²blics catalans¡±. En aquest sentit, el compte de Twitter del Consell per la Rep¨²blica ¨¦s @govRepublica, la qual cosa indica una pretensi¨® de governar des de l¡¯exterior.

El primer pas per inscriure¡¯s a la xarxa ¡ªels independentistes parlen d¡¯¡°empadronar-se¡±¡ª consisteix a donar una adre?a de correu electr¨°nic i triar una contrasenya. Despr¨¦s, la web convida a acceptar un dec¨¤leg en qu¨¨ un es compromet a defensar valors com l¡¯autodeterminaci¨®, el di¨¤leg i el rebuig a la viol¨¨ncia. Despr¨¦s de facilitar les dades personals arriba el moment del pagament m¨ªnim de 10 euros per ¡°fer front a la tecnologia del registre¡±. Un av¨ªs per si falla la targeta alerta d¡¯un suposat boicot dels bancs. Al segon intent funciona. De moment, l¡¯¨²nica cosa que es pot fer com inscrit ¨¦s revisar les teves dades i esperar un correu amb les instruccions per realitzar una validaci¨® biom¨¨trica de la identitat. Segons voluntaris que difonen el projecte, consisteix a pujar la foto d¡¯un DNI o passaport al sistema i fer-se una selfie en el moment per verificar la identitat gr¨¤cies a un algorisme que creua imatges. Republicat.cat utilitza la tecnologia de la companyia nord-americana Nationbuilder (creador de nacions, en angl¨¨s). L¡¯empresa rebutja opinar sobre l¡¯¨²s que els seus clients donen a la plataforma. Explica que els casos habituals s¨®n impulsar campanyes electorals o recaptar diners.

Una espera de 28 mesos

Davant de la dificultat per arribar a un mili¨® de registrats, com a m¨ªnim, per dur a terme unes eleccions internes ¡ªal ritme actual s¡¯aconseguiria la xifra d¡¯aqu¨ª a 28 mesos i mig¡ª, els independentistes organitzen xerrades en municipis de Catalunya per seduir m¨¦s ciutadans. El vot electr¨°nic, encara no implementat en les eleccions tradicionals per la complexitat i el cost econ¨°mic, aspira a ser una realitat a Republicat.cat. ¡°Ser¨¤ m¨¦s semblant a experi¨¨ncies participatives com Decidim.barcelona [plataforma de l¡¯Ajuntament de Barcelona] que no pas a una experi¨¨ncia electoral¡±, opina la polit¨°loga de la UAB Carol Galais.

Jordi Puigner¨® promet que el 2023 la xarxa de fibra ¨°ptica de la Generalitat arribar¨¤ a tots els pobles de m¨¦s de 50 habitants, amb la finalitat que, com que es tracta d¡¯una ¡°xarxa neutral¡±, no pugui ser intervinguda, com va fer la Gu¨¤rdia Civil els dies previs al refer¨¨ndum de l¡¯1 d¡¯octubre. El seu objectiu ¨¦s que els ciutadans estiguin connectats a la xarxa i que, passi el que passi, es puguin organitzar.