El Parlament s¡¯instal¡¤la en la par¨¤lisi i el simbolisme amb nom¨¦s tres lleis aprovades

El Parlament ¨¦s el reflex de la par¨¤lisi pol¨ªtica que viu Catalunya, amb un govern molt pendent dels s¨ªmbols i una Cambra gaireb¨¦ testimonial. Durant els sis primers mesos de legislatura no va haver-hi activitat parlament¨¤ria perqu¨¨ no hi havia Govern i des del juny fins ara nom¨¦s s¡¯han aprovat tres modificacions de lleis que ja existien, dues de les quals a proposta del PSC. Per contra, la Cambra ha creat tres comissions d¡¯investigaci¨® i ha aprovat resolucions pol¨¨miques que, en algun cas, han acabat suspeses.

Si l¡¯activitat legislativa ¨¦s un indicador del funcionament d¡¯un Parlament per regular els aspectes m¨¦s variats de la vida dels ciutadans, a Catalunya far¨¤ tres anys que Carles Puigdemont va ser investit president de la Generalitat, al gener del 2016, per¨ªode durant el qual gaireb¨¦ no s¡¯han aprovat lleis de transcend¨¨ncia, al marge de les relacionades amb el proc¨¦s independentista que va anul¡¤lar el Tribunal Constitucional.

L¡¯independentisme esgrimeix que Catalunya est¨¤ immersa en una situaci¨® excepcional pels pol¨ªtics empresonats o fugits de la just¨ªcia i que en aquestes condicions tamb¨¦ es fa molt dif¨ªcil que el Parlament funcioni amb normalitat. No obstant aix¨°, la veritat ¨¦s que la pretensi¨® de la majoria secessionista d¡¯investir tres presidents abans que Quim Torra va mantenir paralitzada la Cambra mig any, i quan es va formar Govern van seguir les disputes internes entre Junts per Catalunya i Esquerra sobre la manera de substituir els diputats que havien estat suspesos per la just¨ªcia.

Un any despr¨¦s de les eleccions del 21 de desembre del 2017, el Parlament nom¨¦s ha aprovat tres modificacions de lleis ja en vigor, dues de les quals ho han estat a iniciativa del grup parlamentari socialista. Una va servir per endarrerir l¡¯entrada en vigor del termini previst per exigir el coneixement d¡¯angl¨¨s als universitaris catalans i l¡¯altra perqu¨¨ les dones v¨ªctimes de viol¨¨ncia masclista ingressades en cases d¡¯acollida es poguessin beneficiar de la renda garantida de ciutadania.

La tercera modificaci¨®, aprovada el 8 de maig passat, ¨¦s el reflex de l¡¯estrat¨¨gia simb¨°lica de l¡¯independentisme, i va servir per canviar la llei del 2008 de la Presid¨¨ncia de la Generalitat. La pretensi¨® no era una altra que permetre que Carles Puigdemont pogu¨¦s ser investit de manera telem¨¤tica algun dia. La majoria independentista va desoir els informes dels lletrats i va continuar endavant amb la modificaci¨®. El Govern de Mariano Rajoy la va rec¨®rrer davant del Tribunal Constitucional i va ser suspesa uns dies despr¨¦s.

Eva Granados, portaveu parlament¨¤ria del PSC, assegura que ¡°l¡¯independentisme ha de decidir si vol seguir instal¡¤lat en els discursos emocionals o accepta d¡¯una vegada la via del di¨¤leg institucional¡±. Tot i que hi ha una m¨ªnima activitat parlament¨¤ria, la diputada socialista insisteix que, ¡°almenys en aquesta legislatura no s¡¯est¨¤ incomplint cap llei com va passar en l¡¯anterior, ni s¡¯ha tornat a la desobedi¨¨ncia de fa un any¡±.

A l¡¯espera del judici i la sent¨¨ncia pel proc¨¦s que dicti el Tribunal Suprem, res fa pensar que la situaci¨® es pugui reconduir els propers mesos, tenint en compte l¡¯aritm¨¨tica parlament¨¤ria. La CUP va anunciar a l¡¯inici de la legislatura que passava a l¡¯oposici¨® i va deixar l¡¯independentisme sense la majoria absoluta i amb nom¨¦s 66 diputats d¡¯un total de 135. No obstant aix¨°, la situaci¨® de precarietat es va agreujar el juliol passat despr¨¦s de les disputes entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana sobre la substituci¨® dels diputats suspesos pel jutge del Suprem Pablo Llarena.

Cinc vots menys

La conseq¨¹¨¨ncia de tot aix¨° ¨¦s que cinc parlamentaris secessionistes no poden votar, motiu pel qual l¡¯independentisme suma 61 escons. Aix¨° deixa tots dos grups en minoria a la Cambra i en un empat num¨¨ric en cas que s¡¯hi afegeixin els quatre de la CUP. Amb aquest panorama, no podr¨¤ prosperar cap projecte de llei si no es pacta pr¨¨viament amb algun grup de l¡¯oposici¨®. Els comuns es presenten com el soci preferit.

Davant d¡¯aquesta activitat legislativa m¨ªnima, el Parlament ha aprovat en aquest temps tres comissions d¡¯investigaci¨®: la del projecte Castor, la dels atemptats del 17 i 18 d¡¯agost a Barcelona i Cambrils i una altra sobre l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨®. A aquesta ¨²ltima no van assistir mai els diputats de Ciutadans i del PP, mentre que els del PSC van acabar marxant quan es van negar totes les compareixences que van proposar.

Tamb¨¦ esperen el seu torn dues comissions d¡¯investigaci¨® m¨¦s que tornaran a reobrir la pol¨¨mica. Una sobre la monarquia espanyola, que pret¨¦n investigar les activitats del Rei em¨¨rit i altres membres de la fam¨ªlia reial, i una altra sobre els drets civils i pol¨ªtics. Aquesta ¨²ltima va ser proposada pel mateix president del Parlament, Roger Torrent, a mitjan juny, per¨° des de llavors no se n¡¯ha sabut res m¨¦s. La de la monarquia va ser anunciada tamb¨¦ fa un mes, i, com l¡¯altra, no s¡¯ha portat fins ara al ple perqu¨¨ es cre?.