2018, les vies d¡¯emancipaci¨® i la deriva autorit¨¤ria

En el ritual de balan? de l'any que s'acaba, m¨¦s enll¨¤ de les afliccions hisp¨¤niques, destaca la data del 8 de mar?, en qu¨¨ una mobilitzaci¨® hist¨°rica per la igualtat va fer visible al carrer que el feminisme ¡ªcada vegada m¨¦s lluny dels marges en qu¨¨ se'l va voler a?llar¡ª ¨¦s avui el principal subjecte emancipador que hi ha a l'escena pol¨ªtica i social. Ho descriu l'antrop¨°loga Veronique Nahoum-Grappe: ¡°El relat va n¨¦ixer del jo solitari, s'ha mogut cap al jo tamb¨¦ i ella tamb¨¦, per acabar dibuixant un nosaltres poder¨®s¡±. El cam¨ª ser¨¤ llarg i les resist¨¨ncies, moltes. La defensa del poder patriarcal no ¨¦s aliena al creixement de l'extrema dreta a Europa. Si un moviment subversiu ¨¦s el que va directament contra les estructures de poder vigent, el feminisme ho ¨¦s perqu¨¨ afecta els seus fonaments seculars. I si un moviment emancipador ¨¦s el que pret¨¦n ampliar els espais d'autonomia i llibertat de les persones, el feminisme ¨¦s avui el principal factor de canvi que hi ha a l'escena. I, com diu Sara Belbel, ¡°no nom¨¦s cal mirar el patriarcat, sin¨® tamb¨¦ el neoliberalisme pol¨ªtic¡±, en un moment en qu¨¨ domina ¡°la pedagogia de la crueltat¡±.

Seguint en una perspectiva global, l'any tamb¨¦ assenyala alguns avan?os en la presa de consci¨¨ncia dels l¨ªmits ecol¨°gics del planeta, ¨¦s a dir, de les nostres vides. La ci¨¨ncia fa sentir cada vegada m¨¦s la seva veu d'alarma davant la insensibilitat dels poderosos. Com diu Antxon Olabe, s'ha perdut ¡°el sentit de connexi¨® amb la natura¡± i costar¨¤ retrobar-lo. I la consci¨¨ncia ecol¨°gica no ¨¦s f¨¤cil de construir en un subjecte contingent pel qual el m¨®n s'acaba en el moment en qu¨¨ ell deixa de percebre'l. ¡°El temps de la desmesura ¡ªescriu Olabe¡ª, l'hibris dels grecs, ha finalitzat¡± i, no obstant aix¨°, ¡°les economies modernes es desenvolupen sobre l'assumpci¨® impl¨ªcita que el medi natural ¨¦s un prove?dor gaireb¨¦ infinit de recursos naturals¡±. El rei de la creaci¨® ¡ªcom el patriarca¡ª es resisteix a no ser-ho. L'ecologia ¨¦s l'altre moviment emancipador d'aquest temps. Una altra porta al futur, contra l'absolut del creixement econ¨°mic descontrolat i sense redistribuci¨®.

El mapa geopol¨ªtic s¡¯est¨¤ configurant amb el m¨®n anglosax¨® a la lluna, atrapat en el laberint dels nacionals, primer

Mentrestant, el malestar creix al carrer: rebuig a uns governants que han perdut de vista la vida quotidiana dels ciutadans, i esgotament per la impot¨¨ncia de la pol¨ªtica davant d'una economia que deixa sense expectatives enormes sectors de la poblaci¨®. La fronda es tradueix en accions de protesta sense projecte ni lideratge, i aix¨° obre una subhasta per capitalitzar-les, en la qual de moment guanya terreny l'extrema de dreta. La hier¨¤tica cort dels tecn¨°crates de Brussel¡¤les, amb el control del d¨¨ficit com a ideologia insuperable del nostre temps, no ent¨¦n de persones, i els l¨ªders pol¨ªtics nacionals trampegen la situaci¨® cada vegada amb m¨¦s dificultats, condemnats a ser ef¨ªmers, incapa?os de donar reconeixement i sentit a la ciutadania. I el dest¨ª de les revoltes es fa incert, l'any en qu¨¨ l'extrema dreta deixa de parlar de sortir d'Europa, per intentar a la primavera l'assalt a les institucions europees. On ¨¦s l'esquerra?

D'altra banda, ¨¦s molt possible que amb el temps l'any 2018 es recordi com el de la decad¨¨ncia del m¨®n anglosax¨®. No vull fer categoria d'una an¨¨cdota, per¨° el cas aeroportuari que va viure Gatwick per uns drons que ni tan sols se sap si han existit, sense que el Govern hagi estat capa? de donar una sola explicaci¨®, ¨¦s una nova fita del desconcert brit¨¤nic, que confirma el que ens demostra cada dia el pen¨®s espectacle del Brexit: la crisi d'autoritat que viu la democr¨¤cia m¨¦s antiga del m¨®n. Des que David Cameron va perdre el control de la nau, ni la seva successora, Theresa May, ni l'oposici¨® han estat capaces d'estabilitzar-la. Si Gran Bretanya roman encallada, cada vegada operen m¨¦s fora de control els Estats Units, on el caprici ha reempla?at l'autoritat. I sense autoritat, com a tot Occident, es van construint les passarel¡¤les que condueixen a l'autoritarisme postdemocr¨¤tic. El mapa geopol¨ªtic del futur s'est¨¤ configurant amb el m¨®n anglosax¨® a la lluna, atrapat en el laberint dels nacionals, primer. I aix¨° s¨ª que ¨¦s not¨ªcia. Potser no som conscients que pot ser que acabi sent la not¨ªcia de l'any.