El sector biom¨¨dic despunta tot i la caiguda de la inversi¨® p¨²blica

El sector biom¨¨dic catal¨¤ viu una ¨¨poca expansiva i forja la seva solv¨¨ncia en tots els ¨¤mbits: cada setmana es crea, de mitjana, una companyia nova en el camp de les ci¨¨ncies de la vida i la salut, els inversors internacionals s¡¯han multiplicat per deu i l¡¯ocupaci¨® ha crescut un 22,5% fins a superar els 53.700 treballadors. I tot, malgrat la caiguda d¡¯inversi¨® p¨²blica en I+D: segons l¡¯Idescat, el 2016, l¡¯¨²ltim any del qual es tenen xifres, la despesa de l¡¯Administraci¨® en I+D va ser del 0,28% pel que fa al PIB, un 15% menys que el 2010, quan es va aconseguir el 0,33%.

L¡¯¨²ltim informe del Biocat, l¡¯organitzaci¨® que aglutina al sector biom¨¨dic, apunta que genera 31.087 milions d¡¯euros cada any (7,2% del PIB). Aquest ¨¤mbit aporta el 7% de l¡¯ocupaci¨® a Catalunya, segons aquestes dades, i entre el 2015 i el 2017, les startups catalanes del sector sanitari van atreure 340 milions d¡¯inversi¨®, el triple que el per¨ªode d¡¯entre el 2013 i el 2015. ¡°En sentit ampli, el sector est¨¤ creixent. Estem en un moment interessant i prometedor quant a innovacions terap¨¨utiques i dispositius m¨¨dics. S¡¯est¨¤ avan?ant en ter¨¤pies noves que neixen de la investigaci¨® que es fa a universitats i hospitals. La cadena de valor per arribar al pacient demana una inversi¨® i tant el nombre com el volum de les inversions creixen i de forma sana¡±, valora Jordi Naval, director general del Biocat.

M¨¢s informaci¨®n

Barcelona apuja l¡¯aposta biom¨¨dica

L¡¯Hospitalet aposta pel turisme, la biomedicina i la cultura

¡°A Catalunya s¡¯haurien de multiplicar els recursos en molts nivells¡±

El sector biom¨¨dic catal¨¤ escala posicions en l¡¯¨¤mbit internacional tot i el llast de la despesa interna en I+D, que representa el muntant p¨²blic i privat. El Biocat admet en el seu informe que, per b¨¦ que estan per sobre de la mitjana de l¡¯Estat en aquest concepte, l¡¯indicador no ha deixat d¡¯empitjorar i fa quatre anys (les dades recollides s¨®n fins al 2015) que est¨¤ estancat en l¡¯1,5% del PIB. ¡°L¡¯¨¤mbit privat ha experimentat un descens m¨¦s elevat, un 7,3%. La inversi¨® catalana en I+D en els sectors de l¡¯ensenyament superior i l¡¯Administraci¨® p¨²blica s¡¯ha redu?t un 5,3% i un 1,5%¡±, respectivament, apunta l¡¯estudi.

Naval s¡¯afegeix a la demanda de recursos que, des de fa temps, reclamen les universitats i els investigadors. ¡°La inversi¨® p¨²blica ¨¦s fonamental per a la creaci¨® inicial de les diferents l¨ªnies de projectes. ?s una cursa de relleus. Aquesta inversi¨® p¨²blica va deixant pas a la inversi¨® privada¡±, assenyala. En aquest sentit, destaca l¡¯increment d¡¯inversors estrangers, sobretot nord-americans. ¡°El 2013 n¡¯hi havia cinc i avui n¡¯hi ha 50. La qualitat dels projectes ¨¦s molt alta i s¡¯est¨¤ atraient la inversi¨®¡±, assenyala. El capital assolit en les rondes d¡¯inversi¨® amb pres¨¨ncia internacional va arribar als 211 milions d¡¯euros, gaireb¨¦ el triple que entre el 2013 i el 2015.

L¡¯estudi del Biocat apunta al fet que les companyies biotecnol¨°giques estan desenvolupant 18 medicaments potencials, 11 m¨¦s que el 2013, tres de les quals ja estan en assajos avan?ats. L¡¯organitzaci¨® preveu que almenys 10 productes i dispositius tecnol¨°gics fabricats a Catalunya arribaran als pacients el 2025.

Esfor?os en oncologia

L¡¯oncologia se situa com la disciplina m¨¦s atractiva i s¡¯hi dirigeix el gruix dels esfor?os. El 38% de les biotech estan dins del c¨¤ncer. No obstant aix¨°, augura Naval, la investigaci¨® en malalties infeccioses guanya pes i aix¨° es traduir¨¤. ¡°L¡¯oncologia, per l¡¯impacte social i la diversitat que hi ha, juga un paper important. Per¨° la inversi¨® funciona a batzegades i creiem que les infeccioses, que han estat menys prioritzades aquests anys, tornaran a ser un focus d¡¯inversi¨® rellevant. El repte ser¨¤ desenvolupar mecanismes perqu¨¨ els inversors puguin recuperar la seva aportaci¨®¡±, explica el responsable del Biocat. L¡¯expert apunta l¡¯auge del sector en les malalties del sistema nervi¨®s central, des de les dem¨¨ncies fins als trastorns de salut mental.

El Biocat destaca els noms propis dels investigadors que han estat citats m¨¦s vegades en els estudis publicats de ci¨¨ncies de la vida i la salut. Les cites s¨®n un par¨¤metre de refer¨¨ncia per mesurar el valor dels estudis i els investigadors que hi ha al darrere. El 2016, entre els investigadors m¨¦s citats hi havia Josep Tabernero, el director del Vall d¡¯Hebron Institut d¡¯Oncologia i una emin¨¨ncia en l¡¯estudi del c¨¤ncer; Jordi Bruix, metge de l¡¯Hospital Cl¨ªnic de Barcelona i expert en oncologia hep¨¤tica; Roderic Guig¨®, del Centre de Regulaci¨® Gen¨°mica, o Pablo Alonso Coello, de l¡¯Institut d¡¯Investigaci¨® Sant Pau.