Llums i ombres del cinema catal¨¤ des del seu inici fins al 1950

L¡¯invent del cinema va arribar a Barcelona en un tren que venia de Par¨ªs de la m¨¤ d¡¯un operador autoritzat dels germans Lumi¨¨re ¡ªels inventors del cinemat¨°graf al desembre del 1895¡ª amb qui havien contactat Antonio i Emilio Fern¨¢ndez. Dos fot¨°grafs catalans coneguts amb el nom dels Napole¨®n que, a m¨¦s de retratar totes les personalitats de l¡¯¨¨poca, eren uns observadors frisos dels avan?os tecnol¨°gics. L¡¯operador franc¨¨s va organitzar la primera projecci¨® d¡¯una pel¡¤l¨ªcula al taller dels Napole¨®n, que ara ¨¦s el Front¨®n Col¨®n de la Rambla, el 10 de desembre del 1896 a la tarda. La ¡°pel¡¤l¨ªcula¡± va ser la disputa per un ninot entre dues nenes que no arribaven a l¡¯any. Eren les filles dels germans Lumi¨¨re que en les seves primeres pel¡¤l¨ªcules reflectien el seu entorn familiar. El mateix que van fer els Napole¨®n i els primers passos del cinemat¨°graf a Catalunya, que no anava molt m¨¦s enll¨¤ de reunions i festes familiars i populars de Barcelona i de les poblacions a les quals es podia arribar amb tren.

Un inici d¡¯una cinematografia catalana m¨¦s aviat discret que s¡¯explica en el primer cap¨ªtol de La gran il¡¤lusi¨®. ?s un relat intermitent del cinema catal¨¤ ¡ª que es veur¨¤ el proper 7 de gener a TV3¡ª, una s¨¨rie dirigida per dos experts en cinema: ?lex Gorina i Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya. La docus¨¨rie, realitzada per Mai Balaguer i produ?da per TV3 i per l¡¯ICEC-Filmoteca, fa un relat de la hist¨°ria del cinema a Catalunya des dels seus inicis al 1896 fins al 1950.

Els set cap¨ªtols de la s¨¨rie barregen material d¡¯arxiu ¡ªprincipalment de la Filmoteca, tot i que tamb¨¦ n¡¯hi ha d¡¯altres fons¡ª amb pel¡¤l¨ªcules contempor¨¤nies, fa la mateixa combinaci¨® amb la m¨²sica i evita un to magistral. ¡°?s una narrativa amb met¨¤fores visuals amb un to lleuger que vol fugir dels documentals a l¡¯¨²s¡±, explicava la realitzadora Balaguer en la presentaci¨® de la s¨¨rie. L¡¯actor Francesc Orella imprimeix el seu particular estil (i humor) a la narraci¨® dels cap¨ªtols amb uns textos que barregen la informaci¨®, les entrevistes, la divulgaci¨® i la ironia. ¡°S¡¯ha evitat una exposici¨® cronol¨°gica i optem per un relat intermitent, precisament per fer-lo m¨¦s ¨¤gil i interessant¡±, apuntava Gorina.

¡°El cinema va tenir un ¨¨xit immediat, en part, perqu¨¨ no tenia compet¨¨ncia, quant al preu, i perqu¨¨ era una activitat que es podia fer en grup¡±, subratllava Riambau. A Barcelona, es podria dir que en els seus primers compassos, de finals del segle XIX i principis del XX, el cinema s¡¯exhibia en caf¨¨s i salons freq¨¹entats per la burgesia a la Rambla ¡ªinclosos el teatre Romea, el Principal i el Liceu¡ª i va saltar a locals m¨¦s populars del Paral¡¤lel, i tamb¨¦ teatres, com l¡¯Apolo, el Vict¨°ria o l¡¯Arnau, on una entrada costava 10 c¨¨ntims (de pesseta).

La s¨¨rie, que posa un ¨¨mfasi especial en els noms essencials de la hist¨°ria del cinema catal¨¤, entre els quals hi ha Segundo de Chom¨®n i Fructu¨®s Gelabert en la seva primera etapa, ¨¦s, a m¨¦s, un bon retrat de la societat.

El cinema mut, l¡¯inici del sonor en plena Rep¨²blica amb els primers doblatges en catal¨¤, els anys vint i trenta de les primeres avantguardes i l¡¯inici de la cinematografia amateur, el cinema a l¡¯¨¨poca de la Guerra Civil amb una missi¨® clara de propaganda, l¡¯arribada del No-do amb el r¨¨gim franquista i, ja a les d¨¨cades dels cinquanta i seixanta, la irrupci¨® a Barcelona d¡¯una generaci¨® de cineastes que van aprofitar el cinema polic¨ªac per fer un retrat dur de la societat es desgranen, per etapes, en els set cap¨ªtols de la docus¨¨rie nascuda amb la intenci¨® d¡¯ocupar l¡¯hora punta de la programaci¨® de TV3.