La fa?ana del sal¨® del Tinell, a punt per l¡¯any nou

?s un dels espais m¨¦s singulars de Barcelona, el Sal¨® del Tinell, que est¨¤ en obres. L¡¯espai enorme d¡¯arcs que va construir el mestre Guillem Carbonell per enc¨¤rrec del rei Pere el Cerimoni¨®s per al seu Palau Reial Major al segle XIV, com a representaci¨® del poder reial, per acollir actes institucionals, cerim¨°nies i banquets ¡ªel tinell ¨¦s un moble de luxe que se situava generalment a les sales de recepci¨® i estava destinat a guardar i exposar les vaixelles dels grans senyors¡ª, est¨¤ sotm¨¨s a una intervenci¨® per rehabilitar-ne la fa?ana exterior, la que es pot veure a la pla?a del Rei, que ara est¨¤ oculta per una lona mim¨¨tica enorme que reprodueix els contraforts i les obertures caracter¨ªstics d¡¯aquest edifici.

Els treballs, que tindran una durada de tres mesos i est¨¤ previst que finalitzin passades les festes de Nadal, es tracten, en realitat, de dues actuacions. D¡¯una banda, s¡¯est¨¤ netejant i rehabilitant completament la fa?ana: els contraforts i la galeria superior, despr¨¦s de constatar nombroses patologies a causa d¡¯¡°intervencions anteriors poc respectuoses amb el car¨¤cter de l¡¯edifici¡± i a l¡¯acci¨® de la contaminaci¨® ambiental que ha afectat els carreus de pedra de Montju?c i el material emprat per unir-les.

D¡¯altra banda, s¡¯ha realitzat un refor? met¨¤l¡¤lic del contrafort n¨²mero 3 despr¨¦s del trencament (al maig del 2014) d¡¯un dels tirants met¨¤l¡¤lics de refor? que des dels anys setanta es va col¡¤locar ocult dins del forjat del paviment del Sal¨® del Tinell amb la missi¨® de suportar el pes enorme dels arcs immensos del Sal¨®.

Els treballs, que els realitza l¡¯Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), tenen un cost de 120.000 euros i no inclouen l¡¯anomenada Torre del Rei Mart¨ª, que, tot i que est¨¤ situada sobre el sal¨® del Tinell, no pertany a aquest edifici, sin¨® que ¨¦s propietat del Palau del Lloctinent ve¨ª, seu de l¡¯Arxiu de la Corona d¡¯Arag¨® i propietat del Ministeri de Cultura. De fet, es van construir alhora, al segle XVI.

Aquest espai tan singular, una de les joies del g¨°tic civil catal¨¤, que fa 33,5 metres de llarg per 17 d¡¯ample i 12 d¡¯altura, i t¨¦ sis grans arcs diafragma de mig punt, aprofita els murs perimetrals de l¡¯antic palau comtal rom¨¤nic, refor?at per un doble mur per poder suportar les embranzides dels arcs. Al segle XVI es va transformar en Reial Audi¨¨ncia i seu de la Inquisici¨® i al segle XVIII en convent de les monges clarisses, que s¡¯hi van estar durant dos segles, fins passada la Guerra Civil, i van transformar l¡¯interior de l¡¯edifici completament. Tamb¨¦ la seva fa?ana exterior. Quan era una esgl¨¦sia, la fa?ana que ara s¡¯est¨¤ rehabilitant, tenia una porta neocl¨¤ssica, la mateixa que avui permet accedir al Museu Mar¨¦s ve¨ª i que va ser inclosa en el corrent historicista que va practicar l¡¯arquitecte municipal Adolf Florensa al comen?ament del segle XX, que va acabar recreant, als edificis d¡¯aquesta zona, una atmosfera medieval que abans no tenia.