La sent¨¨ncia tsunami

El macrojudici contra els l¨ªders pol¨ªtics del proc¨¦s marcar¨¤ el rumb pol¨ªtic d¡¯aquest any que comen?a. Sigui quina sigui la decisi¨® del Tribunal Suprem, les seves conseq¨¹¨¨ncies sobre la vida pol¨ªtica i social fora i dins de Catalunya s¨®n insondables. El Govern deixa tots els escenaris oberts sobre com reaccionar¨¤ davant d¡¯una sent¨¨ncia contr¨¤ria als presos i la gran inc¨°gnita ¨¦s com hi respondr¨¤ carrer. Fins i tot per a l¡¯independentisme m¨¦s possibilista hi ha una pregunta a l¡¯aire: ¨¦s factible mantenir el di¨¤leg amb Pedro S¨¢nchez despr¨¦s d¡¯una condemna?

L¡¯arribada del PSOE a la Moncloa, despr¨¦s que l¡¯independentisme un¨ªs els seus vots per fer fora el PP, va canviar el tauler. Els dos governs es van asseure a parlar despr¨¦s d¡¯anys de relacions al congelador. No obstant aix¨°, tant ERC com el PDeCAT no van trigar a dibuixar els l¨ªmits del seu suport: votarien els pressupostos nom¨¦s si hi havia un gest cap als presos.

Els independentistes, a dia d¡¯avui, diuen que aquest gest de complicitat no s¡¯ha produ?t i es mantenen en la negativa a aprovar-los. No van veure cap indici d¡¯aquest gest en la decisi¨® de l¡¯advocacia de l¡¯Estat de no acusar per rebel¡¤li¨® els exconsellers, o en el fet que Hisenda rebaix¨¦s considerablement la suma dels diners suposadament malversats en el proc¨¦s, la qual cosa implica una rebaixa de la pena. La seva posici¨® sobre permetre el tr¨¤mit dels comptes, per¨°, ¨¦s m¨¦s flexible i ha posat en relleu les diferents sensibilitats sobre la q¨¹esti¨®.

L¡¯estrat¨¨gia judicial dels presos tampoc ha estat un¨¤nime. La mostra m¨¦s clara d¡¯aix¨° va ser la vaga de fam, en la qual no van participar Junqueras, Cuixart ni Ra¨¹l Romeva. Tampoc Dolors Bassa ni Carme Forcadell. Al judici, el rumb que prenguin les defenses pot augurar algunes turbul¨¨ncies entre els asseguts a la banqueta. El s¨ª als pressupostos ¡ªque ning¨² dubta que millorarien els ingressos de la Generalitat¡ª enmig del judici seria dif¨ªcil de pair dins de l¡¯independentisme m¨¦s combatiu. Un acostament al Govern ¨¦s vist com una tra?ci¨® i qualsevol moviment ¨¦s caminar sobre el gel.

El Govern, de la seva banda, no ha estat clar sobre la seva posici¨® davant una sent¨¨ncia condemnat¨°ria. La sent¨¨ncia, en paraules del president Quim Torra, ser¨¤ ¡°un punt d¡¯inflexi¨® i de no retorn d¡¯aquesta legislatura¡±. Aix¨° est¨¤ obert a moltes interpretacions: una oportunitat per canalitzar la pot¨¨ncia del descontentament en un avan?ament electoral a Catalunya o b¨¦ la porta a la desobedi¨¨ncia de la decisi¨® judicial. Torra, com gaireb¨¦ sempre, juga amb l¡¯ambig¨¹itat.

¡°Si condemnen els presos pol¨ªtics i els exiliats, l¡¯Estat espanyol estar¨¤ legitimant davant del m¨®n el dret de Catalunya a l¡¯autodeterminaci¨® per esdevenir un Estat¡±, va advertir el president durant el debat de pol¨ªtica general, el setembre passat. ERC i Junts per Catalunya s¡¯han conjurat per arribar junts fins a la sent¨¨ncia. El cam¨ª, despr¨¦s, ¨¦s incert.

Diverses enquestes mostren que bona part de la poblaci¨® catalana veu amb recel l¡¯¨²s de la pres¨® provisional que has fet els tribunals en aquest cas. Que se¡¯ls imputi el delicte de rebel¡¤li¨® ha estat q¨¹estionat, no nom¨¦s per juristes, fins i tot m¨¦s enll¨¤ de l¡¯Ebre. L¡¯ANC i ?mnium Cultural tamb¨¦ parlen de respostes conjuntes, per¨° no havien estat mai tan lluny.