Les eleccions m¨¦s disputades

No voldria, qui aix¨° escriu, estar en la pell dels presidents de les associacions de ve?ns de Barcelona o de plataformes a favor o en contra del que sigui. No paren de rebre, com si fos una romeria, candidats a alcalde de Barcelona que presumeixen a les xarxes socials de com n¡¯estan de preocupats per aix¨° o all¨°, o pel barri m¨¦s perif¨¨ric. Perqu¨¨ a Barcelona les eleccions municipals del proper mes de maig seran les m¨¦s disputades de la hist¨°ria de la democr¨¤cia. I aquesta vegada no ¨¦s un t¨°pic: no hi havia hagut mai tants candidats. Ara mateix, nou.

L¡¯alcaldessa Ada Colau aspira a repetir mandat despr¨¦s de prendre l¡¯alcaldia a Xavier Trias el 2015 per nom¨¦s 15.000 vots. Barcelona en Com¨², en tot cas, t¨¦ coll avall que si repeteix al govern ser¨¤ pactant. Governar amb nom¨¦s 11 regidors un consistori de 41 ha resultat un viacrucis en molts moments, i la idea d¡¯un pacte estable que els permeti respirar una mica els atrau prou. Colau repeteix que la seva prioritat s¨®n ERC i el PSC amb ¡°acords estables basant-se en el programa i no les sigles¡±.

L¡¯alcaldessa t¨¦ al davant dos blocs clarament diferenciats, i tots dos atomitzats. L¡¯independentista, que ara mateix t¨¦ cinc caps de llista que podrien canviar en els propers mesos si algun decideix aliar-se amb un altre (Neus Munt¨¦, pel PDeCAT; Ernest Maragall, per ERC; qui decideixi la CUP, i els independents Ferran Mascarell i Jordi Graupera). El sobiranisme, que temps enrere semblava conjurat per conc¨®rrer unit i guanyar la capital d¡¯una eventual Rep¨²blica, arriba trinxat a les eleccions.

Per¨° tamb¨¦ els partits no nacionalistes presenten m¨¦s oferta de marques que mai. El PSC (amb Jaume Collboni de cap de cartell) est¨¤ for?a desubicat en un escenari molt polaritzat; Ciutadans presenta l¡¯exprimer ministre franc¨¨s Manuel Valls; el PP, l¡¯empresari Josep Bou. La llista la completar¨¤, molt probablement, Vox, que vistos els resultats obtinguts a les eleccions andaluses, presentar¨¤ un candidat amb la intenci¨® de fer forat i posar un peu al consistori de la primera ciutat catalana.

Colau dona per bo aquell argument que diu (amb ra¨®, fins ara) que a les municipals els barcelonins sempre han votat pensant en la ciutat. I en l¡¯eix esquerra-dreta. Per¨° el proc¨¦s ha fet tants girs de gui¨® que est¨¤ per veure si la tradici¨® es mant¨¦. El judici als pol¨ªtics presos, diuen alguns analistes, podria posar l¡¯escenari de cap per avall. De fet, un dels pol¨ªtics que ¨¦s a la pres¨®, l¡¯exconseller d¡¯Interior i exregidor amb CiU, Joaquim Forn, s¡¯est¨¤ pensant seriosament la possibilitat de ser el cap de llista del PDeCAT.

Mentrestant, al marge de partits, candidats i llistes ¡ªser¨¤ interessant veure qui dels actuals regidors repeteix a les paperetes¡ª, la ciutat t¨¦ vida pr¨°pia. La situaci¨® de l¡¯habitatge ¨¦s pitjor que quan Colau va arribar, i si alg¨² pogu¨¦s quantificar els ve?ns que han hagut de marxat de casa sense voler-ho ens posar¨ªem les mans al cap. Han esclatat fen¨°mens com el dels narcopisos, que ha fet estralls a Ciutat Vella i l¡¯entorn. Les desigualtats de renda es redueixen sobre el paper, per¨° nom¨¦s cal agafar el metro cap a la perif¨¨ria per veure que la precarietat s¡¯ha instal¡¤lat en l¡¯exist¨¨ncia de massa fam¨ªlies. Tot aix¨° li retrauran la resta de partits a Colau. Ella dir¨¤ que ha fet m¨¦s que ning¨² (i en cap¨ªtols com l¡¯habitatge tindr¨¤ ra¨®), per¨° que els resultats es veuran m¨¦s endavant. I encara hi ha els fen¨°mens que peten als morros de l¡¯alcalde de torn. A Barcelona, l¡¯¨²ltim, el cas de la gossa morta per un tret de la Gu¨¤rdia Urbana. No ens avorrirem.