Fer del pessimisme virtut

Per qu¨¨ a Europa el pessimisme est¨¤ tan instal¡¤lat entre la ciutadania? Per descomptat, en el cas espanyol, una mirada a l¡¯agenda pol¨ªtica i social que ens espera convida a encongir-se d¡¯espatlles. Diu la racionalitat democr¨¤tica que quan ha esclatat un conflicte, quan cadasc¨² ja ha aplegat i exhibit les seves pr¨°pies forces i s¡¯ha entrat en fase d¡¯estancament, ¨¦s imperatiu crear les condicions per arribar a un acord i preparar l¡¯opini¨® p¨²blica per buscar una sortida pactada. Si fos aix¨ª, caldria pensar que, passat el tr¨¤ngol del judici a l¡¯independentisme, es trobarien els mecanismes suficients per entrar en una via que ens tragu¨¦s del fang. Per¨° ens trobem a l¡¯escenari oposat: la dreta nom¨¦s vol la derrota de l¡¯independentisme, l¡¯independentisme es resisteix a revisar els seus mites ¨Cel mandat de l¡¯1 d¡¯Octubre i la proclamaci¨® fallida de la Rep¨²blica¨C, i s¨®n pocs els que fan pedagogia perqu¨¨ la societat assumeixi una soluci¨® negociada. La prova de salut d¡¯una democr¨¤cia ¨¦s la capacitat de fer del conflicte un trampol¨ª de futur i avui, aqu¨ª, es mira massa el passat.

Per¨° m¨¦s enll¨¤ de cada cas concret, les enquestes constaten que el pessimisme est¨¤ profundament ancorat a tot Europa. No serveix de res l¡¯obstinaci¨® dels poders econ¨°mics per conv¨¨ncer-nos que estem millor que mai i que les ci¨¨ncies avancen a un ritme trepidant, ni tampoc els esfor?os d¡¯un grup d¡¯intel¡¤lectuals convertits en anunciadors del millor dels mons possibles, amb Steven Pinker al capdavant. Les dades objectives sobre les quals pretenen fonamentar el seu optimisme: l¡¯augment de l¡¯esperan?a de vida, la reducci¨® de la pobresa extrema, o la quasi desaparici¨® de l¡¯analfabetisme, per exemple, no s¨®n suficients per canviar l¡¯¨¤nim de la ciutadania. ?s la feblesa de l¡¯argument estad¨ªstic: els n¨²meros impedeixen veure les persones. I, segons sembla, per qui s¡¯ho mira des de la simplificaci¨® num¨¨rica ¨¦s dif¨ªcil d¡¯entendre que, malgrat tot, creix la insatisfacci¨®.

Per qu¨¨? Per la desaparici¨® de la idea de progr¨¦s com a emancipaci¨®, per una desigualtat abismal en el repartiment que deixa la meitat de la poblaci¨® sense opcions de millora, i per la destrucci¨® de les relacions comunit¨¤ries (tasca en qu¨¨ les xarxes socials juguen un paper molt important). Progressem en societat. I ¨¦s en com¨² que es poden crear expectatives que ens treguin de la inseguretat i del desconcert, que s¨®n el terreny adobat per al cultiu de la por, l¡¯arma preferida dels poderosos.

Vivim en una cultura dist¨°pica. Els relats sobre el m¨®n que ens espera han donat vacances a l¡¯esperan?a: se¡¯ns pinta un futur en qu¨¨ estem condemnats a ser v¨ªctimes del control dels algoritmes, de la destrucci¨® del planeta i dels designis d¡¯uns poders globals que s¡¯escapen de la nostra vista. ?s cert que la majoria d¡¯episodis de globalitzaci¨® que el m¨®n ha conegut han generat crisis de confian?a. El pessimisme ve de la p¨¨rdua sobtada dels marcs de refer¨¨ncia i de la desaparici¨® de les expectatives de futur per a bona part de la poblaci¨®. El primer dona ales a la restauraci¨® reaccion¨¤ria; el segon frena les ambicions que conduirien al futur. El malestar ¨¦s dispers, costa donar-li consist¨¨ncia i sentit: contra qui? per fer qu¨¨? El cinisme s¡¯instal¡¤la i els demagogs de l¡¯extrema dreta cobreixen impunement el buit que han deixat els dirigents pol¨ªtics i socials. I ho fan amb el retorn als valors d¡¯un sinistre passat.

Estic d¡¯acord amb Steven Pinker que cal recuperar els valors il¡¤lustrats: el control d¡¯un mateix, l¡¯empatia, el sentit social, la ra¨®. I tamb¨¦ el que jo anomeno les institucions morals del fer p¨²blic: l¡¯exemplaritat, l¡¯autoritat (i no l¡¯autoritarisme vulgar que regeix avui), el respecte a les persones, la pluralitat, la llibertat (m¨¦s oportunitats, menys prohibicions) i el valor de la paraula. Per¨° em temo que en el millor dels mons possibles aquests valors estan de vacances. I ¨¦s raonable que la gent, esgotada per l¡¯experi¨¨ncia de les promeses il¡¤limitades dels anys nihilistes que els van col¡¤locar davant del mur de la crisi, estigui farta i desconfiada. Fem d¡¯aquest pessimisme ¨Cque t¨¦ molt de presa de consci¨¨ncia¨C virtut per guanyar el futur, abans que la nova dreta liquidi la democr¨¤cia.