Quan el metge es converteix en pacient

Els metges tamb¨¦ emmalalteixen. L¡¯¨²ltima vaga de facultatius d¡¯atenci¨® prim¨¤ria va cristal¡¤litzar l¡¯afartament dels professionals i les seves conseq¨¹¨¨ncies: l¡¯Administraci¨® va admetre que la pressi¨® assistencial a la qual estaven sotmesos passava factura a la seva salut. El director del Servei Catal¨¤ de la Salut (CatSalut), Adri¨¤ Comella, li va posar nom a les dol¨¨ncies: el burnout, la s¨ªndrome del treballador cremat, que es caracteritza per desmotivaci¨®, ansietat i, fins i tot, depressi¨® provocats per l¡¯estr¨¨s laboral i la falta d¡¯expectatives. Que els metges emmalalteixen no ¨¦s nou i, de fet, a vegades, les dol¨¨ncies transcendeixen les causes laborals. Des de fa 20 anys, el Col¡¤legi de Metges de Barcelona (COMB) disposa d¡¯un programa espec¨ªfic i confidencial per tractar facultatius amb algun problema de salut mental o addiccions (PAIMM). El proc¨¦s terap¨¨utic serveix per garantir la seguretat dels pacients i ajudar el facultatiu perqu¨¨ es pugui reincorporar al m¨®n laboral. En aquestes dues d¨¨cades, el PAIMM ha at¨¨s 3.000 metges.

¡°Els metges estaven discriminats. El que v¨¨iem ¨¦s que quan eren atesos, portaven m¨¦s temps malalts que la poblaci¨® general perqu¨¨ tenien m¨¦s recursos per endarrerir la seva atenci¨®. Tenen capacitat per automedicar-se i tarden m¨¦s a demanar ajuda¡±, explica el doctor Eugeni Bruguera, psiquiatre i director de programes assistencials de la Cl¨ªnica Galatea, el centre des del qual es t¨¦ cura d¡¯aquests professionals. Els metges emmalalteixen amb la mateixa freq¨¹¨¨ncia que la resta de la poblaci¨®, insisteix Bruguera, i al voltant del 15% dels facultatius patiran una dol¨¨ncia al llarg de la seva vida.

En total, en el marc del PAIMM s¡¯han at¨¨s 2.790 metges. El programa at¨¦n entre 120 i 140 casos anuals i mant¨¦ actives una mica m¨¦s de 500 hist¨°ries cl¨ªniques cada any. El programa busca, d¡¯una banda, garantir la bona praxi per part dels professionals i la seguretat del pacient, i, d¡¯altra banda, rehabilitar els facultatius perqu¨¨ tornin a la pr¨¤ctica cl¨ªnica.

La confidencialitat ¨¦s la clau del projecte. ¡°Quan es concerta una cita, se¡¯ls fa un canvi de nom. Tenen un ¨¤lies durant tot el proc¨¦s. L¡¯¨²nic que sap el seu nom ¨¦s un metge col¡¤legiat¡±, assenyala Bruguera. El 95% accedeixen al programa de manera volunt¨¤ria. L¡¯altre 5% arriba a trav¨¦s d¡¯¡°una derivaci¨® volunt¨¤ria indu?da¡±. Aix¨° ¨¦s, accepten comen?ar a tractar-se perqu¨¨ aix¨ª els ho indiquen o recomanen pr¨¨viament els seus superiors.

Segons el grau de gravetat de la patologia, els facultatius inicien un programa de tractament ambulatori o accedeixen a la unitat d¡¯internament temporal o a l¡¯hospital de dia, uns serveis dels quals disposa la cl¨ªnica Galatea. El quadre de conductes addictives ¨¦s, segons Bruguera, ¡°els casos de m¨¦s risc per a la praxi cl¨ªnica¡±, per aix¨° en aquests casos el PAIMM aplica un programa intensiu d¡¯assist¨¨ncia i tractament. El 5% dels pacients s¨®n els anomenats ¡°pacients de risc¡±, amb m¨¦s risc de recaigudes i amb un pitjor compliment del tractament, i amb els quals se signa un contracte terap¨¨utic que garanteix que compleixin el tractament.

Amb tot, el 80% de les demandes s¨®n per trastorns mentals. ¡°El col¡¤lectiu m¨¨dic t¨¦ m¨¦s risc de su?cidi, sobretot les dones. Aix¨° est¨¤ relacionat amb la pressi¨® assistencial, l¡¯estr¨¨s de la feina, etc.¡±, explica Bruguera. L¡¯altre 20% es reparteix: en un 11% dels casos s¨®n demandes per addicci¨® a l¡¯alcohol i, en la resta, per addicci¨® a altres subst¨¤ncies. ¡°Els metges tenen el mateix risc d¡¯addicci¨® a l¡¯alcohol que la resta de la poblaci¨®. D¡¯altra banda, hi ha menys consum de drogues il¡¤legals, per¨° m¨¦s consum de les legals, com hipnosedants o opioides¡±, afegeix el responsable de la cl¨ªnica Galatea.

Alta recuperaci¨®

Algunes especialitats tenen m¨¦s risc que d¡¯altres per les particularitats del seu servei. Per exemple, l¡¯atenci¨® prim¨¤ria. ¡°Hi ha un alt percentatge de trastorns adaptatius i aqu¨ª els factors ambientals s¨®n determinants. Hi ha una evid¨¨ncia que la pressi¨® assistencial i la feina han fet mal en l¡¯atenci¨® prim¨¤ria¡±, justifica Bruguera. De la mateixa manera, els anestesistes, que ¨¦s un col¡¤lectiu que treballa sobre pressi¨® i acc¨¦s a drogues m¨¦s addictives, i els psiquiatres s¨®n uns altres dels especialistes amb un risc m¨¦s elevat de patir algun problema de salut mental o addiccions.

En qualsevol cas, el 80% dels metges que inicien tractament en el PAIMM acaben recuperant-se i tornant al seu lloc. ¡°L¡¯alta la donem quan veiem una remissi¨® total¡±, matisa Bruguera. L¡¯altre 20% pot seguir altres camins: ¡°Alguns ja van cap a la jubilaci¨® o, si veiem que l¡¯evoluci¨® no ¨¦s la millor i pateixen trastorns cognitius o no aconsegueixen un control de l¡¯abstin¨¨ncia, els acompanyem cap a la incapacitat permanent¡±, explica el psiquiatre.

La Fundaci¨®n Galatea tamb¨¦ ha posat el focus en la prevenci¨® per evitar l¡¯entrada en el PAIMM. Tallers de gesti¨® de l¡¯estr¨¨s o destinats a millorar la qualitat de vida s¨®n algunes de les eines per reduir el risc d¡¯emmalaltir.