Catalunya busca aire en la negociaci¨® pressupost¨¤ria despr¨¦s d¡¯anys de retallades

La Generalitat recuperar¨¤ els propers dies els contactes amb els comuns per negociar els seus comptes. El vicepresident Pere Aragon¨¨s busca aire per poder governar el 2019 i deixar enrere l¡¯ajustament de 4.147 milions d¡¯euros que s¡¯ha dut a terme des del 2010. Algunes fonts creuen que el suport als Pressupostos Generals podria agilitar l¡¯arribada de recursos, sobretot per guanyar temps i marge de maniobra per augmentar el l¨ªmit de despesa, una de les preocupacions d¡¯Aragon¨¨s.

Des de la Generalitat es defensa que, amb les actuals regles pressupost¨¤ries ¡ªde d¨¨ficit, de despesa i de deute¡ª, hi ha un marge esc¨¤s per millorar els comptes en vigor: amb prou feines 1.600 milions d¡¯euros, el gruix dels quals ja estaria comprom¨¨s per la millora dels salaris dels funcionaris i per les reivindicacions laborals dels treballadors p¨²blics que van acabar al desembre amb vagues. Durant la negociaci¨® parlament¨¤ria es podria negociar una millora de transfer¨¨ncies que contribuiria a millorar les finances catalanes, defensen algunes fonts del Govern, tot i que hi ha resist¨¨ncia a negociar Pressupostos mentre continu? la pres¨® preventiva per als l¨ªders del proc¨¦s.

De moment hi ha un marge esc¨¤s amb el qual es pot seduir els vuit diputats dels comuns. Si aquests estiguessin disposats a votar a favor, els comptes tirarien endavant. Per¨° demanen m¨¦s despesa social i m¨¦s ingressos, b¨¤sicament, en l¡¯impost de la renda i en Societats. Si els comuns nom¨¦s s¡¯abstinguessin, tamb¨¦ caldria la participaci¨® del PSC votant en blanc. ¡°Creiem que, si el Govern apost¨¦s per una reforma fiscal ambiciosa, el marge encara seria m¨¦s gran per atacar els problemes reals del pa¨ªs i revertir les retallades¡±, demana Al¨ªcia Romero, diputada del PSC, el partit que s¡¯ha obert a donar suport als comptes catalans si es voten les estatals.

Despr¨¦s de vuit anys de retallades, Aragon¨¨s necessita una pilota d¡¯oxigen i els 1.600 milions de millores en despesa per al 2019 ¡ªoriginats per la millora de l¡¯economia¡ª es donen per bons. Actualment, est¨¤ al dia, per¨° amb esfor?os. A l¡¯octubre va haver d¡¯ordenar a les conselleries que no gastessin m¨¦s diners davant de la por de saltar-se l¡¯objectiu de d¨¨ficit.

Des del Govern espanyol s¡¯ha defensat que els comptes de l¡¯Estat implicarien 2.200 milions d¡¯euros per a Catalunya. Les an¨¤lisis amb els quals treballa el Govern, no obstant aix¨°, neguen aquesta afirmaci¨®. Limiten a uns 350 milions d¡¯euros la millora, per b¨¦ que agilitarien l¡¯arribada d¡¯uns 1.500 milions. Hi ha la possibilitat, defensen des del Govern, de canalitzar els recursos a les comunitats aut¨°nomes a cop de decret. Donar suport als Pressupostos a Madrid respondria llavors a la l¨°gica pol¨ªtica: mantenir el Govern de Pedro S¨¢nchez. ¡°Han de decidir si els aproven, i em temo que ja saben que no ¨¦s el mateix el PSOE que el PP de Pablo Casado i Vox [en el cas que no s¡¯aprovin i es forcin eleccions generals]. Si cau el Govern de S¨¢nchez no es podr¨¤ modificar la regla de despesa [i guanyar marge]. Crec que volen guanyar temps¡±, explica David Cid, diputat de Catalunya en Com¨².

Fonts de la Generalitat admeten que a poc a poc s¡¯ha anat trencant el gel entre els executius de S¨¢nchez i de Torra. En mat¨¨ria pressupost¨¤ria, el primer gest va arribar amb el perm¨ªs perqu¨¨ Catalunya convert¨ªs 2.770 milions d¡¯euros que tenia a curt termini en deute del FLA. Aquestes sigles (Fons de Liquiditat Auton¨°mic) s¡¯han convertit, els darrers anys, en un aut¨¨ntic salvavides per a la Generalitat, que ha rebut, durant aquest temps, 80.300 milions d¡¯euros de finan?ament des del 2012.

L¡¯altre es va con¨¨ixer al desembre, quan Hisenda va permetre a la Generalitat abandonar el FLA i passar a finan?ar-se amb el Fons de Facilitat Financera (FFF) a partir d¡¯aquest any. Les noves sigles dotaran aquest any a la Generalitat amb 6.713 milions.

El FFF suposa relaxar els nivells de control per part de Hisenda i no hauria estat possible si no s¡¯haguessin aconseguit els objectius de d¨¨ficit i de deute el 2017 i si els prove?dors no cobressin amb els marges que marca la llei, 30 dies.

El Govern catal¨¤ ja no t¨¦ problemes de liquiditat i paga regularment, per¨° ho fa amb esfor?. Anhela m¨¦s capacitat de despesa i llibertat per moure¡¯s als mercats. El FFF ho posa m¨¦s a prop. Tornar a finan?ar-se m¨¦s enll¨¤ de la Tresoreria de l¡¯Estat dep¨¨n que les ag¨¨ncies d¡¯avaluaci¨® de cr¨¨dit pugin un gra¨® les seves qualificacions de deute, actualment en el rang de bo escombraries, i generin la confian?a perqu¨¨ els inversors tornin a trucar a la porta de l¡¯Administraci¨® catalana.

Albert Carreras, el que va ser el n¨²mero dos del Departament d¡¯Economia d¡¯Andreu Mas-Colell, defensa que aix¨° no seria ¨²nicament bo per a la Generalitat. ¡°Si les comunitats aut¨°nomes poguessin anar als mercats financers, l¡¯Estat es podria dir davant de la Uni¨® Europea que ha aconseguit sortir de la crisi. ?s el millor aparador: la normalitzaci¨® de les finances dels seus governs auton¨°mics¡±, explica. Al Govern no esperen que aix¨° passi aquest any. Potser el 2020.