En defensa del possessiu

Sovint els correctors ens deixem portar per la comoditat del lloc com¨² i el clix¨¦ f¨¤cil per corregir de manera uniforme d¡¯acord amb modes passatgeres, amb criteris que algun dia alg¨² molt ben informat va difondre i altri es va encarregar de propagar impunement. I necessitem aquests llocs on agafar-nos, al capdavall ens fan sentir segurs davant una feina, aquesta de corregir textos per publicar, que genera una inseguretat fonda. Aix¨ª, per exemple, s¨®n sistem¨¤ticament perseguits els gerundis sota la sospita que acostumen a ser mal utilitzats (i n¡¯hi ha un ¨²s, el de posterioritat, que ha de ser condemnat), com tamb¨¦ ho s¨®n els adverbis acabats en -ment. Per algun motiu dif¨²s, la llengua va trobar apropiat generar un mecanisme intern que converteix qualsevol adjectiu femen¨ª en adverbi ¡ª¨¦s per tant un recurs d¡¯una pot¨¨ncia abassegadora¡ª, per¨° tamb¨¦ per algun motiu alg¨² va creure que fan lleig i que no se n¡¯ha d¡¯abusar. D¡¯aquests t¨°pics sobre el que li escau a la llengua n¡¯hi ha uns quants.

La darrera de les v¨ªctimes de la matusseria correctiva ha afectat profundament l¡¯¨²s del possessiu. Tornem-hi, per algun motiu la llengua ¡ªtotes les lleng¨¹es, de fet¡ª disposa d¡¯un mecanisme per assenyalar el possessor d¡¯una cosa, facultat o el que sigui, i per aix¨° parlem de la seva instrucci¨®, si ens referim a un jutge, o de la seva llibertat, si parlem d¡¯uns presos, per exemple pol¨ªtics. Fins i tot algunes lleng¨¹es com l¡¯anglesa aprofiten el mecanisme per marcar el sexe del possessor, cosa que no passa en les lleng¨¹es rom¨¤niques, on la seva llibertat podr¨¤ tenir tant un possessor mascul¨ª com femen¨ª; en angl¨¨s, la dualitat his freedom o her freedom serviria per diferenciar f¨¤cilment entre un pres i una presa.

Potser atrets per l¡¯abund¨¤ncia de possessius en angl¨¨s, on hem vist que el mecanisme ¨¦s poder¨®s, es va estendre a altres lleng¨¹es l¡¯¨²s gratu?t del possessiu, que venia a redundar una informaci¨® que sovint ve proporcionada per la pragm¨¤tica i el que coneixem per sentit com¨². No ¨¦s gaire l¨°gic que al teatre la megafonia ens demani Apagueu els vostres m¨°bils perqu¨¨ dif¨ªcilment apagarem el m¨°bil de l¡¯espectador ve¨ª, com tampoc en t¨¦ assegurar que Messi va xutar amb el seu peu esquerre perqu¨¨ la pertinen?a de l¡¯extremitat est¨¤ m¨¦s que indicada pel subjecte de la frase. De mala manera, doncs, el possessiu va comen?ar a inundar terrenys que li eren impropis, i el seu ¨²s va esdevenir tan freq¨¹ent que ha acabat incorporant una crossa quan realment li demanem que faci de possessiu; ¨¦s el que passa quan sentim que alg¨² Condueix el seu propi cotxe.

Els correctors, doncs, ens vam posar mans a la feina per arreglar el desori i vam comen?ar a passar el rasclet perqu¨¨, de possessius, n¡¯hi hagu¨¦s els imprescindibles. O menys i tot. I possessius que eren del tot necessaris van desapar¨¨ixer o van ser substitu?ts per altres estructures sota el pretext que ¡°s¡¯abusa dels possessius¡±. Per exemple, a la frase En Joan em va saludar i va continuar el cam¨ª, a qualsevol lector li semblaria que hi falta alguna cosa, menys justament al corrector, responsable d¡¯haver obstru?t el sintagma el seu cam¨ª. O tamb¨¦, arran de la possibilitat de substituir el possessiu per una estructura amb pronom feble datiu (Conec tots els seus secrets ¨¦s equivalent a Li conec tots els secrets), podem trobar frases d¡¯una incomoditat manifesta com Li he seguit el discurs amb inter¨¨s, com ara en adre?ar-nos a un conferenciant i no atrevir-nos a dir que He seguit el seu discurs amb inter¨¨s.

D¡¯acord amb la nova gram¨¤tica, frases com Necessitava refer la seva vida, Admiro la teva capacitat de treball, Passej¨¤vem el teu gos, El nostre fill s¡¯ha casat, Demostrarem la seva pres¨¨ncia, Van visitar la casa i van ordenar el seu desallotjament, no tenen per qu¨¨ ser bandejades sempre ni en tots els registres. Far¨ªem b¨¦, els correctors, de revisar-nos els llocs comuns; o b¨¦, ¨¦s clar, de revisar els nostres llocs comuns.