El rendible negoci de les terrasses: un euro al dia per taula a la Barceloneta

Una taula al sol al tur¨ªstic passeig de Joan de Borb¨® de la Barceloneta li costa als restauradors de la zona 1,04 euros diaris. Les seves terrasses s¨®n les m¨¦s cares de Barcelona, tot i que el preu es compensa minut i mig despr¨¦s d'obrir el local. A la Rambla, l¡¯Ajuntament de Barcelona cobra per taula 198,99 l'any. En altres ¨¤rees de menys aflu¨¨ncia, la taula val 0,17 euros al dia. El cost de la taula ¨¦s irrisori, per¨° en la guerra entre el Gremi de Restauraci¨® i el Consistori per la normativa de terrasses el preu no ¨¦s el m¨¦s important. Els empresaris lluiten per mantenir i ampliar les taules. L¡¯Ajuntament, en canvi, advoca per no saturar la via p¨²blica i defensar els drets d'altres ve?ns. Una guerra sense fi i sense guanyadors.

El juliol del 2016 el districte de Ciutat Vella va enviar diversos t¨¨cnics a requisar taules dels porxos de la Boqueria. La regidora del districte, Gala Pin, denunciava que dels setze negocis que hi operaven, nom¨¦s quatre tenien llic¨¨ncia. Despr¨¦s de sancions i molta mediaci¨®, es va estudiar cas a cas i es va concedir llic¨¨ncies per a 36 taules. La pau es va signar el juliol passat, dos anys despr¨¦s. Dies abans, restauradors i Consistori anunciaven el que semblava la fi de la guerra amb una ordenan?a nova.

La norma que va heretar Colau quan va arribar al c¨¤rrec la va dissenyar l'exalcalde Xavier Trias amb el suport del PP. Amb aquesta norma s'eliminaven milers de taules, per¨° Colau va aplicar una morat¨°ria i va negociar amb els restauradors. El principal escull de l'ordenan?a de Trias era les dist¨¤ncies entre cadires, taules i fa?anes, ja que s'exigia 1,8 metres perqu¨¨ les persones amb mobilitat redu?da poguessin passar sense trobar obstacles. Un altre problema era que als locals amb un aforament superior a setze persones, comptant la terrassa, se'ls exigia dos banys i dos lavabos.

Una nova ordenan?a

Despr¨¦s de reunir-se amb els restauradors, Colau va redissenyar la norma i permetia que les terrasses no haguessin d'estar obligat¨°riament davant del local i que la dist¨¤ncia de pas per a persones amb mobilitat redu?da es redu¨ªs a 1,50. La q¨¹esti¨® del nombre de lavabos es limitava a locals de nova creaci¨®.

El problema va arribar, no obstant aix¨°, amb el requisit que, encara que la norma era efectiva per a tota la ciutat, seria cada districte el que l'apliqu¨¦s tenint en compte les seves peculiaritats. De fet, no havien passat ni quatre mesos de l¡¯aprovaci¨® quan el Gremi va treure els seus empresaris al carrer acusant Pin d'estar fent una ¡°supressi¨® massiva de terrasses¡± a Ciutat Vella al¡¤legant ¡°problemes d'espai p¨²blic¡±. La regidora, per la seva banda, sempre ha assegurat que al districte hi ha molt poc espai lliure i ¨¦s la seva obligaci¨® ¡°garantir que hi hagi diversitat d'usos en la via p¨²blica¡±. La regidora mant¨¦ que est¨¤ complint rigorosament l'ordenan?a.

El gremi va trobar aliats en l'oposici¨® i PDeCAT, Cs, PSC i PP van aconseguir dimecres passat al ple de l¡¯Ajuntament constituir una comissi¨® de seguiment de l'ordenan?a de terrasses a Ciutat Vella. Durant el ple van acusar el districte de falta de transpar¨¨ncia i de di¨¤leg.

Per¨° si el gremi es considera perjudicat, la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns de Barcelona i ECOM, el moviment associatiu integrat per organitzacions de persones amb discapacitat f¨ªsica, tamb¨¦. Tots dos denuncien que els criteris d'accessibilitat de les terrasses ¡°no poden ser orientatius i flexibles tal com permet l'ordenan?a i haurien de ser iguals a tota la ciutat¡±.