Independ¨¨ncia, probabilitat zero

La independ¨¨ncia no ¨¦s possible amb el 50% de suport a Catalunya, amb una part significativa de l¡¯altre 50% mobilitzada en contra i amb l¡¯Estat espanyol tamb¨¦ en contra. Les probabilitats que aix¨° passi s¨®n exactament nul¡¤les, segons ha explicat magistralment Andreu Mas-Colell, potser el cervell m¨¦s l¨²cid, o a vegades potser l¡¯¨²nic l¨²cid, que queda al camp independentista. (¡°L¡¯estrat¨¨gia dominant¡±, diari Ara, 6 de gener del 2019).

Aquesta improbabilitat porta Mas-Colell a propugnar l¡¯aprovaci¨® dels Pressupostos de l¡¯Estat per part dels diputats independentistes a les Corts espanyoles, una decisi¨® que considera la millor per a l¡¯independentisme. Nom¨¦s no poden acceptar-la, afegeix, els qui per raons t¨¤ctiques, s¡¯ent¨¦n que tamb¨¦ oportunistes o d¡¯ordre electoral, continuen simulant que en aquestes condicions desfavorables, dins i fora, encara no s¡¯ha tancat la finestra d¡¯oportunitat per a la intangible rep¨²blica proclamada.

Els Pressupostos s¨®n el moment de la veritat, quan l¡¯actitud de l¡¯independentisme envers el Govern de Pedro S¨¢nchez pot decantar el vot futur d¡¯una part de l¡¯electorat catal¨¤ moderat o inhibir-lo en funci¨® de l¡¯actitud dialogant que adopti l¡¯independentisme. El mateix passa amb una fracci¨® redu?da per¨° decisiva de l¡¯electorat espanyol en el seu conjunt, que l¡¯autor de l¡¯article xifra entre un tres i un quatre per cent favorable al di¨¤leg, i que ¨¦s la que pot decidir si hi haur¨¤ una futura majoria de dreta dura que vol de nou l¡¯aplicaci¨® del 155, si la majoria estar¨¤ formada pel PSOE i Cs, o si ser¨¤ possible un Govern d¡¯esquerres i obertament partidari de l¡¯autogovern com ara.

Tothom qui volia saber-ho ja ho sap des de fa molt de temps. En concret, des que coneixem l¡¯estancament de l¡¯opini¨® independentista i l¡¯aparici¨® de Cs com a partit m¨¦s votat i primera formaci¨® de l¡¯oposici¨®. L¡¯afegit d¡¯una correlaci¨® de forces en la qual es compta amb l¡¯Estat espanyol en contra es pot llegir en el doble vessant: de l¡¯aparell de l¡¯Estat i de l¡¯opini¨® p¨²blica espanyola. N¡¯¨¦s la prova definitiva el vincle causal entre el fenomen de Vox i el proc¨¦s, negat amb tossuderia d¡¯estru? per una part de l¡¯independentisme.

Des del 21-D del 2017, doncs, no hi ha lloc a dubtes. Aix¨° s¡¯ha acabat i no dona m¨¦s de si. Nom¨¦s la dificultat de recon¨¨ixer la realitat de la derrota davant dels ciutadans arrossegats durant aquests sis anys a una aventura sense sortida pot explicar els silencis o la discreci¨®, amb l¡¯excepci¨® notable de Mas-Colell, al voltant dels Pressupostos. El coratge que exigeix el moment pol¨ªtic ¨¦s extraordinari, certament, i s¡¯ha de recon¨¨ixer que ¨¦s una virtut for?a desconeguda o escassa en aquest temps en qu¨¨ els dirigents obeeixen la multitud en lloc de ser capa?os de dirigir les multituds.

Com amb els nens consentits i rebecs, s¡¯han de fer moltes babarotes o s¡¯ha d¡¯edulcorar la menja que rebutja el jove comensal. Una de les t¨¨cniques consisteix a esborrar la idea de la derrota del vocabulari a l¡¯¨²s. No ¨¦s una mala opci¨®, tot i que t¨¦ el notable inconvenient que els qui han introdu?t la idea d¡¯un joc de suma zero, que a la for?a havia de fabricar vencedors i ven?uts, s¨®n els qui ara conv¨¦ presentar com a meritoris supervivents d¡¯un combat nul, ja que ¨¦s impossible declarar-los vencedors d¡¯una partida que han perdut.

Aquesta opci¨®, en el fons merament ret¨°rica, no oferiria cap mena d¡¯inconvenient per a una part molt important de l¡¯opini¨® catalana, i fins i tot una altra part, potser una mica m¨¦s petita, de l¡¯opini¨® espanyola tamb¨¦ estaria perfectament disposada a acceptar la idea transaccional d¡¯un empat honr¨®s all¨¤ on no hi ha hagut res m¨¦s que una escandalosa derrota, i per tant una vict¨°ria sense pal¡¤liatius, si s¡¯avalua en els termes i regles establerts precisament pel secessionisme. El problema ¨¦s que hi ha una altra facci¨® important, amb la qual el secessionisme no comptava, que ser¨¤ molt m¨¦s dif¨ªcil de conv¨¨ncer, at¨¨s que s¡¯ha configurat precisament estimulada pels instints combatius de l¡¯independentisme i com a reacci¨® a l¡¯anunci d¡¯una imminent i ineluctable derrota i partici¨®, sin¨® desaparici¨®, de la naci¨® espanyola tal com ha existit fins ara.

Tampoc hi ha prou garanties que aquest sentiment combatiu, sense res a veure amb els esquemes racionals ni amb teories de jocs com les de Mas-Colell, hagi de desapar¨¨ixer del tot en una part de l¡¯independentisme que prefereix la derrota sense remei, i com m¨¦s dolorosa i humiliant, millor, abans que una sortida dialogada basada finalment en la renovaci¨® dels pactes constitucionals i estatutaris dins l¡¯actual sistema de monarquia parlament¨¤ria espanyola.

El judici contra els dirigents secessionistes ser¨¤ el moment decisiu, quan es veuran les estrat¨¨gies de defensa de cadascun dels acusats i quina mena d¡¯estrat¨¨gies adopta el camp independentista. Atenent Mas-Colell, caldria buscar la defensa jur¨ªdica m¨¦s efica? per obtenir les penes m¨¦s lleugeres possibles, si ¨¦s que no hi ha lloc per a les absolucions. Per a la t¨¤ctica catastrofista (¨¦s Mas-Colell qui en diu t¨¤ctica), es tracta d¡¯exhibir davant del m¨®n un sacrifici que dificulti qualsevol cam¨ª reformista i destrueixi d¡¯un cop l¡¯autogovern catal¨¤, tot i donar el poder a Madrid a la dreta m¨¦s extrema. ?s l¡¯opci¨® dels viatgers del passat, que prefereixen ressuscitar el franquisme abans que tornar a donar l¡¯aval catalanista a la democr¨¤cia espanyola.