Anatomia del conte caldersi¨¤

Rosa dels Vents ha publicat una nova edici¨® de Tots els contesde Pere Calders, que suma a l¡¯edici¨® anterior de La Butxaca (del 2008) 14 contes que no havien estat recollits abans i acompanya els dos volums d¡¯il¡¤lustracions d¡¯Ignasi Font. Alhora, Comanegra ha recollit tots els seus ¡°contes port¨¤tils¡± en un volumet delici¨®s. Aquesta coincid¨¨ncia feli? incita a la revisi¨® de les vetes principals de l¡¯escriptura caldersiana, a assajar una petita anatomia del conte caldersi¨¤, conven?uts que, si es pot escriure un sintagma com ¡°escriptura caldersiana¡±, ¨¦s perqu¨¨ hi ha alguna cosa caracter¨ªstica i clarament distingible en el conte de Calders (Barcelona, 1912-1994) que valida un dels t¨°pics de la cr¨ªtica mandrosa: en aquest cas, el de l¡¯escriptor inconfusible.

1. L'exemplaritat

Un dels inicis protot¨ªpics d¡¯un conte de Calders ¨¦s l¡¯observaci¨® de car¨¤cter general, la formulaci¨® d¡¯un principi o l¡¯afirmaci¨® d¡¯una llei (social, afectiva, de la mena que sigui) que aspira a una validesa m¨¦s o menys universal. ¡®L¡¯home i l¡¯ofici¡¯ (De Cr¨°niques de la veritat oculta, 1955) potser en presenta una de les seves formes cl¨¤ssiques:

¡°Hi ha qui diu, amb l¡¯assist¨¨ncia del seny, que sovint negligim les coses d¡¯aparen?a m¨ªnima i ens dediquem a exaltar aquelles altres que omplen els ulls pel seu volum.

L¡¯elevada murrieria d¡¯aquesta reflexi¨® podria ¨¦sser provada del natural, fent ¨²s d¡¯exemples quotidians i sense moure¡¯s de la vida llisa. Qui menystindria, doncs, la sort de poder-se valer d¡¯un cas singular, demostratiu d¡¯altres valors? Ning¨², que s¨¤piga, o almenys ning¨² que tingui neta la consci¨¨ncia ciutadana¡±.

L¡¯estructura ¨¦s exemplar en el seu sentit cl¨¤ssic: una m¨¤xima (¡°sovint negligim...¡±) s¡¯acompanya d¡¯un cas (¡°exemples quotidians¡±, de la ¡°vida llisa¡±) que la il¡¤lustra i, idealment, la demostra. El que sorpr¨¨n ¨¦s que aquesta m¨¤xima s¡¯apunti expl¨ªcitament, quan la hist¨°ria moderna del conte ¨¦s la d¡¯un esfor? centenari per elidir la m¨¤xima ¡ªo fins negar la possibilitat de formular-ne cap¡ª del conte mateix, i infusionar aquest saber en els detalls del conte, en la seva estructura, el seu desenvolupament, la seva bastida simb¨°lica. La modernitat del conte, doncs, passa per la codificaci¨® d¡¯una m¨¤xima ¡ªabstracta¡ª en el cos concret del conte. Calders, en canvi, retorna a una de les seves formes arcaiques, la faula, on el dispositiu m¨¤xima/cas es restitueix sense escr¨²pols ni vergonyes de cap mena. En aquest sentit, repr¨¨n un gest ¡ªel de l¡¯¨²s modern, desencantat, de la forma exemplar¡ª que el conte del segle XX atribueix a Franz Kafka, amb la difer¨¨ncia que Calders no q¨¹estiona, com s¨ª que fa Kafka, la possibilitat de formular m¨¤ximes (observacions, si es vol), sin¨® que gosa formular-les per poder jugar-hi, manipular-les, desconstruir-les, si s¡¯escau.

2. La consci¨¨ncia ciutadana

Potser la clau d¡¯aquesta explicitaci¨® desacomplexada de les idees que mouen els contes sigui aquesta ¡°consci¨¨ncia ciutadana¡± que Calders menciona al final del fragment anterior. L¡¯obra de Calders carrega un p¨°sit de civilitat molt poc habitual, una consci¨¨ncia aguda i agradable de participar en una comunitat que comparteix neguits i belleses ¡ªuns neguits que, al seu torn, prenen una forma m¨¦s acabada en casos concrets dels personatges que li interessen. L¡¯inici de ¡®Tot s¡¯aprofita¡¯, dins d¡¯Un estrany al jard¨ª (1985), ho posa prou en evid¨¨ncia:

¡°Entre les coses de la nostra ¨¨poca que no lliguen, n¡¯hi ha dues que entren juntes a la meva vida quotidiana. Una d¡¯elles ¨¦s el problema de la incomunicaci¨®, i l¡¯altra les parets primes de les construccions modernes¡±.

Que el narrador parli de ¡°la nostra ¨¨poca¡± ja ¨¦s indicatiu d¡¯aquesta mena de pertinen?a; alhora, aquesta ¨¨poca es resol en la vida quotidiana del narrador, que conjuga dues de les tensions que ens representen. Calders, per¨°, no escriu tensions ni conjuga ¡ªdues tries l¨¨xiques que l¡¯allunyarien de l¡¯amabilitat que caracteritza la seva prosa¡ª, sin¨® de ¡°coses que no lliguen¡±. L¡¯ast¨²cia de Calders ¨¦s fenomenal, aqu¨ª, com en tants altres llocs: aconsegueix un cert perfum d¡¯oralitat sense haver de renunciar a una arquitectura sint¨¤ctica r¨ªgida i precisa ¡ªcl¨¤ssica, en definitiva. Finalment, que aquestes ¡°coses que no lliguen¡± siguin les que s¨®n ¡ªla incomunicaci¨® i les parets primes¡ª ¨¦s una mostra de la ironia meravellosa ¡ªi meravellosament econ¨°mica¡ª de l¡¯escriptura de Calders.

3. La ironia

Al llarg de 1966, retornat a Barcelona despr¨¦s dels anys d¡¯exili a M¨¨xic, Calders publica, a la revista Serra d¡¯Or, Exploraci¨® d¡¯illes conegudes, s¨¨rie de sis articles en resposta al de Joaquim Molas La literatura de postguerra, en concret, i al realisme hist¨°ric m¨¦s en general. Al tercer d¡¯aquests articles, ¡®Els anys de prova¡¯, Calders parla dels escriptors catalans de la generaci¨® de la preguerra i de la seva lluita contra el sentimentalisme: ¡°Les armes triades foren la causticitat i la ironia¡±, escriu Calders, ¡°per¨° amb la preocupaci¨® de marcar ben b¨¦ la l¨ªnia divis¨°ria entre la broma diumengera o de sobretaula i l¡¯humor reflexiu que intenta, amb el somriure com a bistur¨ª, de penetrar profundament les diverses capes de l¡¯¨¤nima¡±.

La descripci¨® ¨¦s immillorable i exposa l¨²cidament la mena d¡¯humor que busca l¡¯obra de Calders. Parlant dels seus microcontes, insistir en l¡¯humorisme de Calders sense precisar-lo fa passar per retrat el que ¨¦s caricatura i el cobreix d¡¯una bonhomia que el desactiva. La ironia, en Calders, no ¨¦s pas un to sin¨® una eina (la tria del bistur¨ª no ¨¦s pas casual) d¡¯exploraci¨®, d¡¯indagaci¨® ontol¨°gica. En aquest sentit, la ironia ¨¦s una posici¨® estructural i estructurant, una manera d¡¯ordenar una representaci¨® que, alhora, es desf¨¤ a si mateixa, apunta les pr¨°pies contradiccions. Estem incomunicats, deia l¡¯inici de ¡®Tot s¡¯aprofita¡¯, i, paradoxalment, no podem deixar de sentir-nos els uns als altres per culpa d¡¯unes parets massa primes (ara hi hauria qui hi posaria les xarxes socials, aqu¨ª). Aquesta col¡¤lusi¨® d¡¯oposats, que no permeten cap s¨ªntesi agradable, ¨¦s el centre gravitacional de la ironia caldersiana ¡ªuna ironia, si es vol, que es pot pensar com una ferida intel¡¤lectual, oberta i deliberadament retinguda amb les pinces de la narraci¨®, una mica com aquella colla de conductistes descordats que mantenien oberts els ulls d¡¯Alex, el protagonista de La taronja mec¨¤nica.

4. La irrupci¨® de l'estranyesa

L¡¯exemplaritat, l¡¯enunciaci¨® ciutadana (juntament amb la construcci¨® sem¨¤ntica d¡¯una proximitat entranyable) i la ironia s¨®n procediments fonamentals per a la constituci¨® del m¨®n caldersi¨¤, un m¨®n sorprenentment versemblant, cal dir, que es pot identificar amb el nostre. ?s aqu¨ª, en aquest marc astutament constru?t, on fa la seva entrada el sobrenatural i els contes de Calders s¡¯instal¡¤len en una oscil¡¤laci¨® que va del fant¨¤stic al realisme m¨¤gic. ¡®El desert¡¯, conte que obre Cr¨°niques de la veritat oculta, presenta l¡¯Espol, home entristit que entra al conte amb un puny tancat i la m¨¤ embenada. Quan el narrador explica l¡¯origen d¡¯aquesta bena, llegim: ¡°(...) la salut se li enfilava per l¡¯arbre dels nervis amb l¡¯intent de fugir-li per la boca, quan es produ¨ª a temps la rebel¡¤li¨® de l¡¯Espol: en el moment del trasp¨¤s, aferr¨¤ alguna cosa amb la m¨¤ i va tancar el puny amb for?a, empresonant la vida¡±.

Davant d¡¯aquest fet sobrenatural, ni el narrador ni l¡¯Espol se sorprenen; es limiten, en canvi, a operar amb una l¨°gica instrumental perfectament versemblant. ¡°La prud¨¨ncia¡±, anota el narrador, ¡°aconsellava no especular amb possibilitats massa diverses¡±. La prud¨¨ncia, o sigui la ra¨® pr¨¤ctica, acostuma a governar el(s) m¨®n(s) de Calders; la bellesa d¡¯aquesta prud¨¨ncia, per¨°, ¨¦s que, duta a un extrem, acaba revelant la seva naturalesa absurda. Aqu¨ª ¨¦s on ressonen Francesc Trabal i el Grup de Sabadell (i Massimo Bontempelli, i Dino Buzzati), d¡¯una banda, i Quim Monz¨®, de l¡¯altra. En tots ells, el joc amb l¡¯element sobrenatural, sigui en el marc del fant¨¤stic, en alguns casos, sigui en el del realisme m¨¤gic, en d¡¯altres, serveix no com a evasi¨® d¡¯una realitat entesa prosaicament, sin¨® com una manera de q¨¹estionar els l¨ªmits i els fonaments del que entenem per real.

5. La situaci¨® i el deliri?

Des d¡¯aquest punt de vista, no ha d¡¯estranyar que Calders parteixi sovint de situacions que el conte explora, desplega i acompanya fins a les seves ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies.

¡®La revolta del terrat¡¯, de Cr¨°niques de la veritat oculta, i ¡®L¡¯espiral¡¯, de Dem¨¤, a les tres de la matinada (1959), s¨®n dos bons exemples d¡¯aquest treball situacional. En el primer, un edifici organitzat per classes (els pobres als pisos superiors, els rics als inferiors) es converteix en l¡¯escenari d¡¯una revolta dels primers contra els segons. En el segon, la invenci¨® d¡¯un bot¨® vermell capa? de destruir el m¨®n sencer obliga l¡¯inventor a vigilar el bot¨®, i a un supervisor a vigilar l¡¯inventor, i a un supervisor segon a vigilar el supervisor primer, en una regressi¨® quasi infinita que acaba situant la humanitat sencera en aquesta relaci¨® doble de vigilat i vigilant. Els vigilats, no obstant, comencen a sospitar ben aviat dels vigilants i tots troben la manera de fer-se fer arribar una arma que els en protegeixi (divertidament, tots opten per fer-se-les entrar amagades en pans o en pastissos, de manera que el narrador pot observar que, en algun moment, van patir una falta nacional de farina). Al final, acaben tots morts, no pel bot¨®, sin¨® per la reacci¨® en cadena que engega el primer, l¡¯inventor, quan dispara el primer tret.

Calders es mou dins de les situacions com un judoka; les aferra en una primera clau, els clava l¡¯esquena, fa una giragonsa i ens la presenta del rev¨¦s, estireganyada sota una clau segona, que la plega i la desplega fins que la deixa estesa davant nostre. La genialitat humor¨ªstica de Calders recolza en la sistematicitat amb qu¨¨ elabora les situacions, en la repetici¨® general d¡¯un mateix gest o en la consist¨¨ncia l¨°gica amb qu¨¨ esprem una premissa inversemblant, cosa que acaba empenyent la situaci¨® fins al deliri, per¨° evidenciant la racionalitat d¡¯aquest deliri.

6. La lleugeresa i la pensador

A les seves Lli?ons pel nou mil¡¤lenni (1988), Italo Calvino advocava per la lleugeresa en detriment de la pesantor com a idea rectora d¡¯una est¨¨tica en uns termes que semblen del tot adients per parlar de l¡¯escriptura de Calders. Aquesta lleugeresa t¨¦ una dimensi¨® clarament formal, estil¨ªstica, que recolza en el mateix que Erich Auerbach observava en l¡¯escriptura de Voltaire: una capacitat extraordin¨¤ria per la velocitat, ¨¦s a dir, una resist¨¨ncia program¨¤tica al barroquisme i a la marrada innecess¨¤ria, cosa que obliga la prosa a sotmetre¡¯s a un principi m¨¤xim d¡¯efic¨¤cia, a treballar sistem¨¤ticament amb el sumari i la meton¨ªmia, i a resoldre en poc espai el que, a d¡¯altres, seria excusa per a la morositat.

A ¡®Dem¨¤, a les tres de la matinada¡¯, el narrador parla amb Octavi, el cos¨ª que s¡¯ha constru?t un aparell casol¨¤ que l¡¯ha de dur a la lluna: ¡°I si no l¡¯encertes, Octavi? Posem que l¡¯enlairis, que aguantis el sotrac inicial i que les grans altures no t¡¯afectin la salut. Ve de seguida la q¨¹esti¨® de la punteria. Tu (no ens hem d¡¯enganyar) mai no n¡¯has tinguda gaire¡±. El que un franzeni¨¤ aprofitaria per atabalar-nos amb informacions, consideracions t¨¨cniques sobre la mec¨¤nica astrof¨ªsica i altres menes d¡¯intel¡¤ligentisme, Calders ho resol amb un ¡°punteria¡±, que ¨¦s alhora prec¨ªs i radicalment succint. O, encara millor, a Aqu¨ª descansa Nevares (1967), en el moment en qu¨¨ la comunitat protagonista decideix abandonar les barraques en qu¨¨ viuen i ocupar els panteons i les criptes del cementiri, es produeix un moment fenomenal. Don Cosme, el vigilant del cementiri, conscient que no pot aturar un grup que el desborda, prova de dissuadir-los amb una advert¨¨ncia: ¡°No podreu descansar amb els morts a sota¡±, diu. Lalo Nevares, el protagonista, respon amb una observaci¨® fulminant: ¡°Amb tants i tants anys de m¨®n, nom¨¦s devem trepitjar tombes. Tota la terra deu ser un enorme embolic d¡¯ossos¡±.

¡°Un enorme embolic d¡¯ossos¡±. Tornem a la formulaci¨® magistralment condensada (i d¡¯una economia exemplar), per¨° d¡¯una idea que no en t¨¦ res, de lleugera. Al contrari. Aquesta articulaci¨® natural d¡¯una lleugeresa estil¨ªstica i d¡¯una pesantor conceptual ¨¦s caracter¨ªsticament caldersiana.

7. El conte port¨¤til

Sovint s¡¯ha dit que el conte ¡ªo una certa tradici¨® de conte¡ª ¨¦s la formulaci¨® d¡¯una idea, a difer¨¨ncia de la novel¡¤la, que vindria a ser l¡¯exploraci¨® d¡¯un m¨®n o el desplegament d¡¯una hist¨°ria. En el cas dels contes m¨¦s curts ¡ªel que Calders anomena ¡°contes port¨¤tils¡±¡ª, aquesta concepci¨® del conte-idea ¨¦s innegable. Pensem en ¡®Invasi¨® subtil¡¯, que forma part d¡¯Invasi¨® subtil i altres contes (1978), un dels textos m¨¦s famosos de Calders, on el narrador observa un individu japon¨¨s, ¡°que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca¡±, que demana amanida, capipota, molls a la brasa i ametlles torrades, i que parla el catal¨¤ ¡°com qualsevol de nosaltres, sense ni l¡¯ombra de cap accent foraster¡±.

Que el ¡°japon¨¨s¡± sigui en tot indistingible del catal¨¤ (d¡¯una certa idea de catal¨¤, s¡¯ent¨¦n) no desdiu el paranoic de la seva paranoia, sin¨® que el conven? que es troba davant d¡¯un nou fenomen, que ja no ¨¦s el de la invasi¨® expl¨ªcita, contra la qual sempre ¡°hi haur¨¤ manera de defensar-se¡±, sin¨® el de la invasi¨® subtil del t¨ªtol, que donar¨¤ molta m¨¦s feina.

El plantejament del conte pren, doncs, la forma d¡¯una ocurr¨¨ncia ¡ªel que l¡¯assagista Joan Fuster caracteritzava d¡¯acudit filos¨°fic¡ª, cosa que ¨¦s terriblement perillosa; si l¡¯acudit no ¨¦s prou intel¡¤ligent, si no ressona, pot quedar-se en aquella ¡°brometa diumengera¡± contra la qual Calders al?ava el seu humorisme. Si l¡¯encerta, en canvi, la broma es torna una eina d¡¯indagaci¨® de la mena de contradiccions, per fer servir l¡¯expressi¨® del professor de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona Joan Melcion, que s¡¯amaguen darrere de les certeses.

8. L'art com a artifici

Al ¡®Reportatge del monument de Sonilles¡¯, incl¨°s a Gent de l¡¯alta vall (1957), primer, i despr¨¦s a Dem¨¤, a les tres de la matinada, s¡¯explica la hist¨°ria d¡¯un monument dins del qual viu l¡¯home que s¡¯hi representa ¡ªun paio calb, ciutad¨¤ de Sonilles, que t¨¦ la casa al pedestal. El narrador ho troba fascinant, naturalment, de manera que de seguida troba la manera de parlar amb el ciutad¨¤ i prova de treure¡¯n l¡¯entrellat. Com ¨¦s que viu dins de l¡¯est¨¤tua? Qu¨¨ ha fet per mer¨¨ixer-ne una? En lloc de satisfer la curiositat del narrador, el ciutad¨¤ prova de sensibilitzar-lo vers la meravella t¨¨cnica de l¡¯obra i de la hist¨°ria de la seva construcci¨®. Quan insisteix amb les preguntes, el ciutad¨¤ respon que ¡°¨¦s el que t¨¦ menys import¨¤ncia de tot plegat¡±. Aquest desinter¨¨s pel fet que el ciutad¨¤ habiti dins el monument sembla compartir-lo tothom, al poble, de manera que, a poc a poc, qualla una lli?¨® important, que el narrador sent d¡¯una conversa entre tercers: ¡°El gust per les biografies i les biografies novel¡¤lades ens far¨¤ m¨¦s mal que b¨¦. Tots ens tornarem una mica somiatruites i anirem pel m¨®n considerant les coses pel cant¨® m¨¦s fals¡±.

A banda de l¡¯actualitat del debat que planteja (sobre si cal posar l¡¯¨¨mfasi en l¡¯artifici o en l¡¯origen personal d¡¯una obra quan llegim), el que ¨¦s caracter¨ªsticament caldersi¨¤ ¨¦s aquesta insist¨¨ncia en la import¨¤ncia de l¡¯obra. Hi ressona la famosa distinci¨® entre el text ent¨¨s com a document o com a monument pr¨°pia de la cr¨ªtica de tradici¨® formalista, que Calders, aqu¨ª, literalitza. Per¨° no nom¨¦s: aquest tercer reportatge insisteix tamb¨¦ en el que defensa a la s¨¨rie d¡¯articles de 1966, aix¨° ¨¦s, la idea que l¡¯artifici no ¨¦s pas una evasi¨® sin¨® una manera d¡¯entrar en una realitat que no ¨¦s la del realisme (que s¡¯associa, diu Calders, amb la lletjor i la tristesa), que va m¨¦s enll¨¤ de la superf¨ªcie i la conting¨¨ncia. En lloc de la moda de ¡°dir les coses pel seu nom¡±, aposta per una literatura que troba, com un dels seus reptes principals, ¡°buscar altres noms a les coses per veure si es poden expressar amb una altra profunditat o una altra dimensi¨®¡±, cosa que pot fer, s¡¯ent¨¦n, no pas per mitj¨¤ de la literalitat terribilista de la den¨²ncia testimonial, sin¨®, precisament, gr¨¤cies a la lleugeresa i a l¡¯evasi¨® ¡ªa la consci¨¨ncia de l¡¯artifici que, en definitiva, ¨¦s tota escriptura.