La candidatura de Forn per a Barcelona evidencia el xoc entre el PDeCAT i Puigdemont

Joaquim Forn, exconseller d¡¯Interior i a la pres¨® preventiva des de fa 448 dies per un presumpte delicte de rebel¡¤li¨®, ser¨¤ el cap de llista per a l¡¯alcaldia de Barcelona de l¡¯espai neoconvergent, sota la marca de Junts per Catalunya. M¨¦s enll¨¤ del cop d¡¯imatge i de den¨²ncia, amb una campanya per a les municipals en ple judici al proc¨¦s, la candidatura evidencia el poc marge que t¨¦ el PDeCAT davant de l¡¯empenta de la Crida, el nou partit creat per l¡¯entorn de l¡¯expresident Carles Puigdemont, que es constituir¨¤ aquest dissabte.

La decisi¨® de Forn, que va ser el n¨²mero dos de l¡¯exalcalde Xavier Trias, arriba despr¨¦s de mesos de reflexi¨®. Per a l¡¯¨¤nim (i el relat) d¡¯un independentisme en hores baixes, ¨¦s fonamental conquistar l¡¯alcaldia de Barcelona. Les enquestes donen avantatge a Esquerra, la candidatura del qual lidera Ernest Maragall. Per¨° el vot est¨¤ molt fragmentat: l¡¯entorn neoconvergent espera que el nom de Forn sigui un revulsiu.

¡°Em presento perqu¨¨ hi tinc dret¡±, va escriure Forn en una carta publicada ahir a Twitter i mitjan?ant la qual va comunicar la seva decisi¨®. ¡°Perqu¨¨ si no ho faig, i dono per fet que se¡¯m prenen els meus drets pol¨ªtics, justament la llibertat, seria com acceptar i donar per bones les raons dels qui han constru?t artificiosament la narrativa que em mant¨¦ a la pres¨®¡±, va afegir.

No obstant aix¨°, queden fronts oberts. Aquesta candidatura arriba enmig de la lluita entre el PDeCAT i la Crida, el nou partit impulsat per Puigdemont i l¡¯exl¨ªder de l¡¯Assemblea Nacional Catalana, Jordi S¨¤nchez. Aquest sector, a priori, ha aconseguit que l¡¯actual portaveu del Govern, Elsa Artadi, sigui molt possiblement la n¨²mero dos de Forn. Artadi seria l¡¯alcaldable de facto. De fet, ella i Josep Rius, l¡¯actual cap de gabinet de Quim Torra i excol¡¤laborador de Forn, porten el pes de l¡¯elaboraci¨® de la llista. Per¨° el rol de Trias tamb¨¦ ha estat fonamental per apropar les posicions.

Despr¨¦s del frac¨¤s davant d¡¯Ada Colau el 2015 ¡ªTrias va aconseguir nom¨¦s 17.000 vots menys¡ª, l¡¯exalcalde va capitanejar l¡¯oposici¨®. L¡¯any seg¨¹ent va designar Forn com el seu successor, un moviment que no va ser ben vist dins de la direcci¨® nacional del seu partit, que no el considerava un bon cap de cartell. Despr¨¦s, Forn se¡¯n va anar al Govern just abans del refer¨¨ndum de l¡¯1-O, declarat il¡¤legal pel Tribunal Constitucional.

Al maig de l¡¯any passat, el PDeCAT va organitzar unes prim¨¤ries en qu¨¨ va sortir escollida com a candidata l¡¯exportaveu del Govern Neus Munt¨¦. Una part del partit mai no es va acabar de creure aquesta candidatura, que sempre va tenir un perfil baix. Munt¨¦ va viatjar a B¨¨lgica per trobar-se amb Puigdemont i des d¡¯all¨¤ ell li va mostrar el seu suport. Fins i tot, es van fer un v¨ªdeo junts. L¡¯expresident, fugit de la just¨ªcia espanyola, tamb¨¦ ahir va beneir el pas endavant de Forn: ¡°La capital de Catalunya en bones mans¡±, va afirmar a Twitter.

El PDeCAT va viure un estiu d¡¯all¨° m¨¦s convuls amb una assemblea en la qual es va expulsar Marta Pascal perqu¨¨ no estava alineada amb Puigdemont. En teoria el puigdemontisme va intentar agafar les regnes del partit que ara lidera David Bonveh¨ª, per¨° aix¨° no s¡¯ha arribat a concretar. Dins del partit encara hi ha un orgull convergent que, si b¨¦ reconeix el valor simb¨°lic de l¡¯expresident, es nega a posar la formaci¨® a la seva completa disposici¨®.

El rol d¡¯Artadi

En aquesta mateixa reuni¨® es va decidir que el partit es presentaria sota la marca de Junts per Catalunya a les municipals. Amb la Crida emergint i els desitjos de l¡¯entorn de Puigdemont que les dues marques es fonguessin, la milit¨¤ncia del PDeCAT va establir que el format de la col¡¤laboraci¨® amb la Crida l¡¯han de confirmar les bases. A l¡¯estiu, un 30% es va oposar a l¡¯executiva que lidera Bonveh¨ª.

Munt¨¦ va celebrar ahir que Forn encap?ali una llista ¡°d¡¯ampli espectre que sobrepassa les sigles i representa el sobiranisme a Barcelona¡±. L¡¯exportaveu ocupar¨¤ un lloc destacat en la llista, possiblement el tercer. La seva inclusi¨® ¨¦s una de les condicions de Forn per equilibrar les fam¨ªlies.

Bonveh¨ª, que tamb¨¦ va rebre la not¨ªcia amb satisfacci¨®, no va concretar si se n¡¯anir¨¤ a les eleccions municipals amb la Crida en una coalici¨®. Tampoc es va voler referir a Artadi, que va trencar el carnet del PDeCAT abans de les eleccions catalanes, com a possible n¨²mero dos: ¡°No soc jo qui ho ha de dir. Ho han de decidir Forn i Munt¨¦¡±. Aquest dissabte, a l¡¯assemblea de la Crida, es podria aclarir aquest dubte.

Malgrat la ren¨²ncia a les sigles, el fet que Forn se situ? com a cap de llista afavoreix tant el PDeCAT com la Crida. Hi haur¨¤ una posici¨® millor davant d¡¯ERC. El PDeCAT pot guanyar votants partidaris de Puigdemont, i la Crida, disposa de l¡¯estructura del partit. El pas d¡¯Artadi tamb¨¦ implicar¨¤ una remodelaci¨® en el gabinet de Torra.