L¡¯atac aeri contra Barcelona, bomba a bomba

Sona una sirena amb un udol estrident, la gent corre atemorida, arriben els avions ¡ªnegres ombres retallades contra el cel¡ª i cauen les bombes. Som al Born a la presentaci¨® d¡¯un llibre, Topografia de la destrucci¨® (editat per l¡¯Ajuntament i la Fundaci¨® Pi i Sunyer), que documenta, casa per casa, els bombardejos que va fer l¡¯aviaci¨® franquista a Barcelona durant la Guerra Civil. I s¡¯ha decidit comen?ar l¡¯acte creant ambient per megafonia (la sirena) i amb una gran pantalla. Un grup de dones creuen el carrer, que fumeja: una duu a coll un nen. Les seq¨¹¨¨ncies seg¨¹ents mostren morts a la vorera, runa, edificis mig enderrocats i persones que comencen a enretirar els enderrocs. Per sort, no es percep la pudor que emanava de les ru?nes i que les fonts (i el llibre) esmenten.

M¨¢s informaci¨®n

It¨¤lia no donar¨¤ al jutge la llista amb els pilots que van bombardejar Barcelona

21 aviadores sin piedad

¡®Credere, obbedire, combattere¡¯ (i filmar-ho)

El volum, de les historiadores Laia Ara?¨® i Mireia Capdevila, que s¡¯ha publicat amb motiu del 80¨¨ aniversari de l¡¯atac aeri m¨¦s important que va patir la ciutat (1938), detalla amb minuciositat sorprenent. S¡¯inclouen mapes i fotos dels indrets on van caure cadascuna de les bombes llan?ades per l¡¯aviaci¨® enemiga (sobretot l¡¯aviaci¨® legion¨¤ria dels feixistes italians assentada a Mallorca).

S¡¯assenyala cada immoble aconseguit i els danys materials causats. ¡°Carrer del Mar, 43. Nombre de bombes: 1. Danys: baixos i dos pisos completament enfonsats, va caldre extreure la runa de l¡¯interior del carrer de Sant Elm, ja que dificultava el tr¨¤nsit i va caldre demolir-ne l¡¯interior¡±. ¡°Carrer del Baluard, 41. Danys: Ru?na imminent¡±. ¡°Carrer de Sant Carles, 26. Nombre de bombes: 1. Danys: Ru?na total¡±. ¡°Carrer de Roger de Flor, 249. Nombre de bombes: 1. Danys: Desperfectes per la metralla¡±¡­ El dit recorre les p¨¤gines, una darrera l¡¯altra, amb angoixa retroactiva, buscant adreces familiars. ¡°Carrer de Casp, 1-19. Danys: Ru?na total¡±. Pr¨¤cticament cap carrer de Barcelona es va salvar en l¡¯urbicidi, segons el neologisme de les historiadores. Fins i tot, van rebre els que ja eren morts: 10 bombes, recull el llibre, van anar a caure al cementiri de Poblenou l¡¯11 de gener del 1938.

L¡¯exhaustivitat de la informaci¨®, com a resultat de dos anys d¡¯investigacions, resulta hipn¨°tica. Cada impacte es trasllada als nombrosos mapes de l¡¯obra de manera que es pot apreciar en conjunt la devastaci¨®, globalment, per zones i per dates.

Les bombes, va descriure l¡¯ambaixador nord-americ¨¤ Claude G. Bowers sobre els tres dies de bombardejos massius, 16, 17 i 18 de mar? del 38, pels Savoia italians (12 atacs successius, implacables, 41 hores seguides), ¡°eren llan?ades deliberadament al centre de la ciutat, la part m¨¦s concorreguda i habitada, on la gent estava menjant, passejant, descansant als seus llits. Quan van acabar aquests raids, 900 homes, dones i nens estaven destrossats i convertits en cad¨¤vers, i en molts casos havien volat a trossos¡±. Un altre testimoni va escriure que les cases destru?des per les bombes ¡°semblava tallades per un ganivet immens, com els trossos d¡¯un past¨ªs¡±.

En les fitxes que informen amb tanta precisi¨® dels danys als edificis (per al nom dels carrers s¡¯utilitza el nomencl¨¤tor actual, tot i que encara hi ha el carrer de l¡¯Almirante Cervera) no consta, curiosament, el nombre de morts i ferits. No hi havia el costum de posar aquesta dada, assenyala Capdevila, que en realitat resultava molt dif¨ªcil de quantificar. No obstant aix¨°, s¡¯hi aporten dades, summament eloq¨¹ents, de testimonis. ¡°Al carrer de la Mestran?a n¨²mero 9¡±, explica un, ¡°una bomba de gran pot¨¨ncia va entrar diagonalment a la casa, a l¡¯altura del tercer pis. L¡¯artefacte, en esclatar, va destruir l¡¯edifici pel mig. Tamb¨¦ va destrossar els pisos tercer, segon, primer i els baixos. En aquests ¨²ltims s¡¯havien refugiat els ve?ns, per la qual cosa el nombre de v¨ªctimes en aquesta casa es creu que sobrepassa els 30¡±.

Una quantificaci¨® aproximada (segurament molt a la baixa) del que va suposar el bombardeig de Barcelona apareix en un informe d¡¯un funcionari municipal an¨°nim abans de la caiguda de la ciutat: Nombre d¡¯alarmes amb bombardeig: 180, total de morts: 1.816, ferits: 2.719, edificis destru?ts totalment: 320, parcialment: 547, amb desperfectes: 1.808, nombre de bombes d¡¯aviaci¨®: 1.903¡±. S¨®n xifres parcials, ja que nom¨¦s inclouen fins al 5 de gener, mentre que els bombardejos (els dels darrers dies a c¨¤rrec de la Legi¨®n C¨®ndor) van prosseguir fins just 24 hores abans de l¡¯entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el 26 de gener.

El llibre i la seva comptabilitat de destrucci¨® han de servir de recordatori i per sacsejar la indifer¨¨ncia, va advertir ahir el comissionat de Programes de Mem¨°ria de l¡¯Ajuntament de Barcelona, l¡¯historiador Ricard Vinyes, per¨° tamb¨¦, com va afegir el tinent d¡¯alcalde Gerardo Pisarello (que es va fer una mica d¡¯embolic quan va provar de barrejar els bombardejos amb la viol¨¨ncia de g¨¨nere), com a advertiment dels mals del totalitarisme. L¡¯acte es va tancar amb la reproducci¨® per megafonia de A les barricades.