Reneix el mural destru?t pels ¡®ultres¡¯ el 1969

L'Ajuntament de Palau-sator (Baix Empord¨¤) ha restitu?t digitalment amb la t¨¨cnica del mapping les pintures murals de l'absis de l'esgl¨¦sia parroquial de Sant Pere i homenatjar¨¤ els seus autors, el pintor Llu¨ªs Bosch i l'exrector Nicolau Moncunill (Valls, 1930), coincidint amb el 50¨¨ aniversari de la destrucci¨® de les pintures i de la brutal agressi¨® que van rebre. La pintura va ser destru?da i els dos homes lligats i colpejats per un grup de desconeguts d'extrema dreta que s'havien fet passar per estudiants de Belles Arts. La inauguraci¨® ser¨¤ el mateix dia i hora dels fets, el 4 de febrer a les 19.00.

Quan es compleix mig segle dels esdeveniments, el Consistori ha volgut mostrar el seu reconeixement als dos protagonistes, recuperar el seu llegat i "posar en valor la seva mem¨°ria, en un exercici que reivindiqui la llibertat com a base de les relacions personals de conviv¨¨ncia". Per aix¨° restituir¨¤ les pintures virtualment mitjan?ant una projecci¨® digital, gr¨¤cies a una ¨²nica diapositiva que es conserva de l'¨¨poca. Tamb¨¦ es podr¨¤ veure en fotos com van quedar pintades de negre i obrir¨¤ un centre d'interpretaci¨®. Es tracta "d'un exercici de mem¨°ria hist¨°rica, que pret¨¦n contribuir a restituir la dignitat de les v¨ªctimes", que, com reconeix el rector, van passar por.

Moncunill va arribar a Palau-sator el mar? del 1960. El seu car¨¤cter comprom¨¨s i renovador el va convertir en un dels primers rectors progressistes?de la comarca. La rectoria d'aquesta petita localitat va desenvolupar una gran activitat c¨ªvica i cultural i es va convertir en punt de trobada de molts antifranquistes. En aquest context i amb el seu tarann¨¤ innovador, el rector va contactar amb el pintor Llu¨ªs Bosch, de formaci¨® marxista. Entre tots dos van idear reproduir a l'absis de Sant Pere unes grans pintures que trenquessin amb els esquemes tradicionals.

Aquestes pintures havien de ser la representaci¨® de la nova teologia de l'alliberament i mostrar la veritable arrel de l'Evangeli. Representaven un Jesucrist amb pantalons de pana i al seu voltant personatges hist¨°rics que representaven les diferents cares de la humanitat, entre els quals hi havia Hitler, Kennedy, el Che Guevara, Fidel Castro, Pasteur i Verdaguer. Les reaccions van ser de tot tipus i la dreta m¨¦s reaccion¨¤ria va culpar el bisbe de Girona de permetre que els comunistes profanessin les esgl¨¦sies cat¨°liques santificant revolucionaris.

El 4 de febrer del 1969, els quatre suposats alumnes de Belles Arts es van trobar amb el rector i el pintor. Els van lligar, els van tapar els ulls i la boca i els van agredir brutalment. El rector recorda com "em van apuntar amb una pistola al cap i amb un cigarro als ulls" mentre cridaven "Viva Cristo Rey" o "Abajo los herejes".

El Bisbat va emetre un comunicat de condemna dels fets en el qual sostenia que la Comissi¨® Diocesana d'Art Sagrat havia em¨¨s un dictamen desfavorable sobre les pintures el 25 de gener. El rector va negar que aquest dictamen arrib¨¦s directament o indirectament. El Bisbat va fer posar cal? a l'absis i des de llavors roman blanc.