Dos oblits a la Catalunya del futur proper

Acabo de llegir amb una immensa passi¨® l¡¯atractiu llibre de mil p¨¤gines dirigit per Borja de Riquer Hist¨°ria mundial de Catalunya. Tot un corrent d¡¯hist¨°ria tan mil¡¤len¨¤ria com familiar, manifestada per mitj¨¤ de diversos aspectes, tots molt significatius. Un treball de bon ofici catal¨¤ que recorre al fet anecd¨°tic per aconseguir que la lectura sigui s¨¤via i agradable.

La llarga retrospectiva acumulada en el volum em fa pensar en el futur. I preguntant-me quins fets embolcallats en an¨¨cdota portar¨¤ el corrent de la hist¨°ria a Catalunya, me¡¯n venen dos al cap. Penso que, tot i ser tan importants, no s¡¯hi recorre amb la insist¨¨ncia que demana la seva gran transcend¨¨ncia. El primer ¨¦s el contrast poblacional que afecta Catalunya dins d¡¯Espanya i que li va donant una for?a potent¨ªssima. El segon ¨¦s la pertinen?a de Catalunya a Europa.

L¡¯ampli entorn de la prov¨ªncia de Barcelona est¨¤ format per vuit prov¨ªncies (incloent-hi M¨²rcia i les Balears), que sumen 63.938,50 km² i alberguen 9.513.034 habitants, amb una densitat de 156 habitants per km². En canvi, l¡¯ampli entorn de la prov¨ªncia de Madrid est¨¤ format per 19 prov¨ªncies (des d¡¯Osca i Lle¨® fins a Badajoz i Albacete), que sumen 260.706 km² ¨Cuna mica m¨¦s de la meitat d¡¯Espanya¨C i alberguen 6.549.979 habitants, amb una densitat de 26 habitants per km². El gran entorn de Barcelona t¨¦ una densitat sis vegades superior a la de Madrid.

Aquesta relaci¨® no ¨¦s estable sin¨® molt evolutiva, i l¡¯¨¤mbit de Barcelona tendeix a cr¨¦ixer, mentre que el de Madrid tendeix a decr¨¦ixer. Fa uns anys en l¡¯¨¤mbit de Madrid el camp tendia a despoblar-se, per¨° no les capitals. Aquests ¨²ltims anys totes les capitals de l¡¯entorn madrileny, excepte Guadalajara, han perdut habitants, just el contrari del que ha passat en l¡¯¨¤mbit barcelon¨ª. El resultat ¨¦s com si fos el d¡¯una guerra que no per incruenta ¨¦s menys demolidora.

Quin efecte causa la realitat de la despoblaci¨®? A l¡¯interior de la deserta geografia sorgeixen els responsoris de defunci¨®. Als tradicionals de Terol, S¨°ria i Extremadura s¡¯hi han sumat els de Talavera de la Reina, pr¨°spera fins no fa gaire temps. Semblen laments de captaires impotents que ben poc poden posar de part seva i demanen el que, com a totalitat, ning¨² els podr¨¤ donar. I a l¡¯exterior de l¡¯¨¤rea esmentada, l¡¯oblit. Ning¨² ho considera un problema rellevant en els sondejos. I, cosa que encara ¨¦s mes greu, ni tan sols els intel¡¤lectuals. Ja fa uns tres anys la Reial Acad¨¨mia de Ci¨¨ncies Morals i Pol¨ªtiques va publicar un llibre, La cuesti¨®n catalana, obra dels membres d¡¯aquesta instituci¨®. Es tracta d¡¯un llibre excel¡¤lent des de tots els punts de vista que es vulguin valorar, per¨° referit a les superestructures. A la despoblaci¨® interior d¡¯Espanya, profund nutrient psicol¨°gic de l¡¯independentisme catal¨¤, no se li dedica ni una p¨¤gina. Ni una l¨ªnia. Ni tan sols una paraula.

La soluci¨® pol¨ªtica del problema no pot estar nom¨¦s a les quatre comunitats aut¨°nomes afectades. El Govern de l¡¯Estat hauria de tenir un ministeri de la despoblaci¨® que la tract¨¦s amb dimensi¨® estatal. Aquest ministeri seria m¨¦s efica? si tingu¨¦s la seu a Barcelona, capital d¡¯aquesta petita Anglaterra que l¡¯envolta.

El seg¨¹ent fet embolcallat en an¨¨cdota que es presentar¨¤ en el futur a Catalunya ¨¦s que, si deixa Espanya, haur¨¤ d¡¯abandonar la Uni¨® Europea. Resulta curi¨®s que els dirigents independentistes amaguin als seus seguidors aquesta realitat. ?s una ocultaci¨® convertida en engany per no perdre partidaris. Si al Regne Unit li resulta impossible sortir de la Uni¨® Europea comptant amb totes les de la llei, com no li ha de resultar catastr¨°fic a una Catalunya que haur¨¤ de sortir s¨ª o s¨ª per la for?a? Qui es creur¨¤ que els independentistes puguin guanyar un refer¨¨ndum des d¡¯aquesta perspectiva? Quan els ciutadans catalans freguin amb els dits la possibilitat de convertir-se en una cosa semblant a un Kosovo o fins i tot a un Xipre del Nord, un alt percentatge deixar¨¤ estar el Catexit d¡¯una manera molt m¨¦s decidida del que ja ho han fet molts partidaris del Brexit.

He evocat al principi el llibre Hist¨°ria mundial de Catalunya. Entre els diversos milers de personatges catalans i no catalans relacionats amb Catalunya, ni tan sols s¡¯esmenta Rafael Casanova, heroi d¡¯una resist¨¨ncia que se celebra cada any. Despr¨¦s del Tractat d¡¯Utrecht, havent marxat del pa¨ªs el rei Carles i la seva dona amb l¡¯Ex¨¨rcit austr¨ªac, lliurada Tarragona a Felip V, descompromesos els anglesos amb la situaci¨® catalana, Casanova no va anar pel rumb d¡¯una pau molt enriquidora, per la qual podia optar (i que va ser una gran realitat al llarg de tot el segle XVIII), sin¨® per una destrucci¨® tan segura com catastr¨°fica. Aquella decisi¨® que no s¡¯exalta pot il¡¤luminar el nostre present per afrontar el nostre futur.

Santiago Petschen ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de Relacions Internacionals de la UCM.