¡®Destralada¡¯ a la novel¡¤la negra rural

En un crim rural (literari, s'ent¨¦n) un espera ensopegar-se amb un cad¨¤ver esquarterat a destralades o amb motoserra, un rastre de sang des del l¨ªmit del bosc, unes restes llan?ades a una picadora per fer-ne adob. Per¨° sembla que no: hi poden apar¨¨ixer un parell de c¨¦rvols esventrats (¨¦s el cas de Los?Ca¨ªn, editat per AdN), un immigrant il¡¤legal procedent de l'Est socarrimat?als peus d'una vinya (com a?El porqu¨¦ del color rojo, a Salto de P¨¢gina) o nens acabats de n¨¦ixer desapareguts en un context d'especulaci¨® urban¨ªstica en una capital de prov¨ªncia (Piedras negras, a Tusquets); per¨° no, no es mata diferent al camp que a la ciutat. Aix¨ª ho van sentenciar, tot just comen?ar, respectivament, Enrique Llamas, Francisco Besc¨®s i Eugenio Fuentes, a la taula country noir?que els va reunir dimarts a la biblioteca Jaume Fuster, en el marc del Festival BCNegra.

¡°En un poble o una ciutat petita tothom sap el que passa a dins de les cases i se segueix molt al detall la vida dels ve?ns; com que ¨¦s un microcosmos, potser els rols s¨®n m¨¦s evidents i la maldat, m¨¦s en directe¡±, concedeix, com a m¨¤xim, Llamas (Zamora, 1989), que a?Los Ca¨ªn?retrocedeix a mig franquisme i a mitja Castella la Vella per situar-hi un jove mestre madrileny que, desubicat, intentar¨¤ exercir, tot i que l'esquitxaran els rancors ancestrals.

L'eclosi¨® del subg¨¨nere, que es nota fins i tot a la televisi¨® (de la cl¨¤ssica Fargo a la castissa?Matadero) respon m¨¦s al fet que ¡°¨¦s un territori menys gastat per la sobreproducci¨® de novel¡¤la negra; es tracta de buscar una veta d'inter¨¨s¡±, diu, fent servir el seu argot de publicista, Besc¨®s, que, despr¨¦s d'El baile de los penitentes, amb El porqu¨¦ del color rojo?continua donant vida a la tinenta de la Gu¨¤rdia Civil Luc¨ªa Utrera, la Grande, que es mou per Calahorra (poble de la dona del seu creador), per¨° amb un mirall a la cap de policia embarassada Marge Gunderson, que Frances McDormand interpretava a?Fargo. ¡°Aix¨° de la malvolen?a de la vella del poble darrere de la cortineta no encaixa avui; aix¨° ha evolucionat molt¡±, diu Besc¨®s.

¡°El crim rural no ¨¦s sexual o per honor, amb aire tr¨¤gic lorqui¨¤, i l'urb¨¤ m¨¦s sofisticat, amb ver¨ª o vinculat a l'¨¤mbit econ¨°mic; cal sortir del t¨°pic de la pana, l'aixada, la llagosta i la crueltat amb els animals...¡±, agita Fuentes (C¨¤ceres, 1958), aquests dies amb el set¨¨ lliurament del seu detectiu Ricardo Cupido, que viu al fictici poble extremeny de Breda, per¨° que ara brega amb l'especulaci¨® immobili¨¤ria i el tr¨¤fic de nens robats a la Toledo del 2004. ¡°L'aparici¨® de les noves tecnologies, els neorurals... s'ha superat la divisi¨® sociol¨°gica, la perif¨¨ria ja no ¨¦s una cosa territorial¡±, sost¨¦. La novel¡¤la negra rural ja ni serveix, en la seva opini¨®, per fer de succedani de la cr¨°nica negra (¡°per aix¨° ja hi ha els informatius de Telecinco¡±, llan?a, c¨¤ustic, Fuentes). I centra el g¨¨nere literari m¨¦s que en un escenari, en dos ingredients imprescindibles: ¡°Un enigma amb investigador i un dany intencionat, un dolor; el que ha evolucionat ¨¦s tota la resta¡±.

Per no ser country noir no ho s¨®n ni els seus referents: Cormac McCarthy i Joseph Conrad (Besc¨®s), Chandler o Benjamin Black (Fuentes) o Matute o el Delibes de Las?ratas (Llamas). I recorden que Simenon no feia distincions amb el seu Maigret quan el comissari investigava a la Rive Gauche o a la Fran?a profunda o quan Dashiell Hammett enviava els seus detectius fora de les grans urbs, com a?Collita roja. On ¨¦s la clau, doncs? Tots tres coincideixen que el g¨¨nere ¨¦s un esquer: ¡°Permet preguntar per qu¨¨ la revenja, els diners o el desamor provoquen els nostres comportaments violents; per respondre-hi, la novel¡¤la negra ¨¦s ideal¡±, resumeix Fuentes.

El p¨²blic va assistir, aix¨ª, en directe, a un crim sorprenent: la mort, pels suposats propis autors del country noir, de la novel¡¤la negra rural. D'una destralada.