En una bombolla

Llegir Balzac vol dir internar-se en un m¨®n de trames fant¨¤stiques que ¨¦s, al mateix temps, extremadament conseq¨¹ent, ja que arreu mostra la seva capacitat per fer que tot sembli versemblant gr¨¤cies al truc de revelar quins s¨®n els verdaders recursos econ¨°mics de cada personatge, i el seu desenrotllament en la novel¡¤la, en general, dep¨¨n del que guanya i del que perd i del que posseeix en l¡¯instant de morir: el drama econ¨°mic no nom¨¦s domina la com¨¨dia humana de Balzac, sin¨® que els diners i els deutes ¡ªsi Madame Bovary s¡¯enfonsa no ¨¦s pels adulteris, sin¨® pels endeutaments¡ª podrien ser els fils conductors de bona part de la narrativa del XIX. A El parad¨ªs a les fosques, premi Enric Valor 2017, Vicent Us¨® (Vila-real, 1963) recull aquesta her¨¨ncia i l¡¯adapta a les circumst¨¤ncies que van desembocar en l¡¯esclat de la crisi iniciada el 2008: en un hotel de Jakarta, despr¨¦s d¡¯una venda amb unes condicions excel¡¤lents per l¡¯empresa on treballa, Maties Passera celebra l¡¯¨¨xit amb una prostituta de luxe mentre a l¡¯ordinador un canal de not¨ªcies narra la fallida de Lehman Brothers, la caiguda de les borses de tot el m¨®n i el p¨¤nic del sector pol¨ªtic. Maties, per¨°, se serveix una copa de Veuve Cliquot i brinda ¡°per aquells pobres miserables que acabaven de quedar-se al carrer¡±. Les perip¨¨cies de Maties vindran a demostrar el poc encert de Balzac quan afirmava que els deutes generaven cr¨¨dit i que la falta de creditors redu?a l¡¯ajuda que es podia esperar.

El parad¨ªs a les fosques narra, amb gran coordinaci¨® dels elements que traven els fets narrats en una relaci¨® de depend¨¨ncia m¨²tua, i amb una ambici¨® que no exclou l¡¯artesania, de quina manera Maties va quedant desprove?t dels atributs que l¡¯han dut al cim, de quina manera tan contundent la seva ¡°capacitat de seducci¨®, duresa de car¨¤cter, nervis d¡¯acer, agilitat mental, resist¨¨ncia¡± s¡¯evapora quan esclata la bombolla artificial on ha viscut fins llavors. I, mentrestant, el lector pensa que hi deu haver poques novel¡¤les que examinin amb tanta meticulositat els laberints del poder econ¨°mic en una capital de comarca (Vila-real, a la Plana Baixa), la puixan?a dels nou-rics a la recerca de la construcci¨® d¡¯aparen?a s¨°lida, les extravag¨¤ncies dels artistes locals de moda, la fascinaci¨® per les botigues de roba, les joieries de luxe i tot el que es pagui a preu d¡¯or; o que no s¨®n gaire freq¨¹ents les novel¡¤les que disseccionen amb tanta passi¨® narrativa la vulgaritat del creixement econ¨°mic, les conductes d¡¯una societat neur¨°tica, la seva rid¨ªcula sordidesa. ?s dins d¡¯aquesta l¨ªnia de la novel¡¤la que Us¨® excel¡¤leix creant intrigues, descrivint les cab¨°ries i la volubilitat moral del protagonista i la seva manera de relacionar-se amb les circumst¨¤ncies que el van encerclant fins a ofegar-lo. No es pot dir el mateix, per¨°, de l¡¯altra l¨ªnia que recorre la novel¡¤la, i que esdev¨¦ un element accessori que distreu l¡¯atenci¨® de la hist¨°ria central. En principi, serviria per explicar els or¨ªgens familiars de Maties i estendre l¡¯onada de corrupci¨® de l¡¯era democr¨¤tica fins al fons del primer franquisme. Per¨° els secrets d¡¯un passat fosc, excessivament melodram¨¤tics o grotescos, l¡¯homosexualitat reprimida del pare i el caciquisme del patriarca poc aporten a la realitat central que narra la novel¡¤la, i fins i tot desvirtuen la c¨¤rrega corrosiva que es va acumulant quan el relat es fixa en la vida contempor¨¤nia. La gr¨¤cia narrativa d¡¯Us¨® aqu¨ª no decau tampoc, per¨° el lector no es pot estar de creure que pertany a una altra novel¡¤la de rumb m¨¦s atzar¨®s, m¨¦s balzaqui¨¤.

Una ll¨¤stima, perqu¨¨ El parad¨ªs a les fosques no es mereix que el lector, de tant en tant, perdi l¡¯inter¨¨s per culpa d¡¯uns assumptes que li plaurien en un altre llibre. La pot¨¨ncia i la for?a narrativa i moral de la novel¡¤la ¨¦s d¡¯un voltatge tal, per¨°, que no seria gens estrany que el lector perdon¨¦s a Us¨® haver-se deixat temptar ¡ªocasionalment¡ª pels atractius del drama familiar.