Menys pel¡¤l¨ªcules

¡°Saps com es combat una mentida en pol¨ªtica?¡±, li pregunta ret¨°ricament un dels protagonistes de la s¨¨rie The good wife al seu interlocutor. I aquest replica ing¨¨nuament: ¡°Dient la veritat?¡± ¡°Noooo!¡±, exclama l¡¯assessor del governador: ¡°Amb una altra mentida encara pitjor!¡±

Ning¨² recorda quan va ser que la mentida es va convertir en moneda de curs pol¨ªtic ja en els temps cl¨¤ssics. El que s¨ª que tothom ha apr¨¨s ¨¦s a relacionar els dos conceptes i desprestigiar-los m¨²tuament. Fa 130 anys Oscar Wilde ja ho lamentava. En el seu assaig La decad¨¨ncia de la mentida (Quaderns Crema) el c¨ªnic personatge a trav¨¦s del qual l¡¯escriptor justificava el t¨ªtol del text lloava el mentider professional i el distingia dels pol¨ªtics perqu¨¨ aquests ja no conreaven l¡¯engany com calia. ?s m¨¦s, els comparava desacomplexadament per determinar ¡°la seva magn¨ªfica irresponsabilitat i el seu menyspreu tan saludable com natural per qualsevol prova¡±. Al capdavall, es preguntava Wilde, ¡°qu¨¨ ¨¦s una bona mentida? Simplement all¨° que cont¨¦ en si la seva pr¨°pia prova¡±.

Aqu¨ª tenim alguns pol¨ªtics mentint cada vegada pitjor, quedant en evid¨¨ncia i negant-ho amb tota la barra i gens de pudor

Transcorregut m¨¦s d¡¯un segle, els fets li donen la ra¨®. Aqu¨ª tenim alguns pol¨ªtics mentint cada vegada pitjor, quedant en evid¨¨ncia i negant-ho amb tota la barra i gens de pudor. O es creuen les seves pr¨°pies mentides o b¨¦ pensen que combreguem amb rodes de mol¨ª. El deteriorament de la cosa p¨²blica no havia caigut mai tan baix. Tampoc havien existit mai tantes possibilitats de descobrir un engany. I encara menys la voluntat popular de perseguir-lo, aconseguir-lo, denunciar-lo i castigar-lo.

Passa, no obstant aix¨°, que una part del seu ramat l¡¯hi tolera, fins i tot l¡¯hi perdona. Es dedueix que necessiten viure enganyats. ?s menys inc¨°mode i m¨¦s f¨¤cil. I com que els l¨ªders han deixat de banda els qui els han detectat, nom¨¦s parlen per als conven?uts, tot i que saben que nom¨¦s amb ells tampoc van enlloc. Per¨° l¡¯embolic ha arribat a un punt que es veuen incapa?os de resoldre¡¯l.

Mark Thompson, en el seu assaig Sin palabras (Debate), reivindica la ret¨°rica cl¨¤ssica per a la pol¨ªtica i denuncia que aquesta font d¡¯inspiraci¨® es va perdre amb l¡¯entrada de la publicitat en les campanyes electorals. Ho circumscriu a l¡¯etapa Reagan-Thatcher, quan els Estats Units i el Regne Unit van coincidir, una vegada m¨¦s, en una mateixa l¨ªnia d¡¯acci¨® gr¨¤cies a la feina d¡¯una ¨²nica ag¨¨ncia internacional. Veiem, doncs, que l¡¯her¨¨ncia que ens van deixar no va ser nom¨¦s la m¨¤xima exaltaci¨® del liberalisme embolcallat en blancs llen?os conservadors i del qual encara estem pagant les conseq¨¹¨¨ncies, sin¨® tamb¨¦ una manera de fer, de dir, de conv¨¨ncer i d¡¯enganyar que persisteix perqu¨¨ la pol¨ªtica els va fer seus i els seus assessors els van universalitzar.

Aquests dies vene?olans que estem vivint ho demostren. A imatge del castrisme m¨¦s t¨ªpic que va fonamentar els seus ideals en l¡¯¨²s de la propaganda m¨¦s perversa que es va pretendre ¨²nica, Maduro exagera Ch¨¢vez i acaba sent la seva pr¨°pia par¨°dia. M¨¦s a prop, Macron reescriu el seu discurs, ja prou descafe?nat des que va arribar a l¡¯Elisi, i baixa al carrer per recuperar la seva veritat dilu?da. Per no parlar del Brexit, que va sembrar amb falsedats una llavor de tan mal germinar que ara ens ha deixat l¡¯esguerro surant pel T¨¤mesi i el seu espectre vagant per Westminster. Espanya no es queda curta.

Les fal¡¤l¨¤cies venudes amb ¨¨xit contra Catalunya, per l¡¯Estatut primer i el proc¨¦s despr¨¦s, han penetrat fins a la dermis de molts ciutadans, conven?uts que aqu¨ª fa temps que ens amaguem per les cantonades. I no ¨¦s menys cert que a for?a d¡¯insistir-hi han aconseguit que es provoquin i aflorin alguns casos que han estat oportunament promocionats com l¡¯exemple necessari.

A for?a de sinceritat, l¡¯independentisme li va a la saga o fins i tot l¡¯avan?a. Tant s¡¯han provocat m¨²tuament que al final s¡¯han conf¨®s en aquesta batalla sense fi que espera el judici dels propers mesos per dirimir qu¨¨ hi ha de cert en el que ens va passar i qu¨¨ va ser alguna cosa diferent del que ens han volgut explicar. Tant els uns com els altres. N¡¯hi havia prou amb estar al peu de la informaci¨® llavors, mantenir fresca la mem¨°ria i procurar no cedir a les pressions dels interessos creuats actuals per guardar una idea fresca dels fets que ara li correspon revisar a la just¨ªcia. Fets, no intencions. Actes, no declaracions. Realitat, no ficci¨®. Veritats, no especulacions. Aquesta ser¨¤ la tasca del tribunal i l¡¯obligaci¨® dels testimonis. Aclarir la veritat. La dels imputats pot i ha de ser tan subjectiva com interessada. Els ho permet la llei perqu¨¨ ¨¦s l¨°gic que un salvaguardi la seva integritat no condemnant-se m¨¦s del que ¨¦s imprescindible. ?s la just¨ªcia qui t¨¦ l¡¯obligaci¨® de demostrar la culpabilitat. I ho ha de fer desmuntant totes les falsedats constru?des sobre un conjunt de mentides. I amb proves contrastades i ver¨ªdiques.