Barcelona encara t¨¦ s¨°l disponible per construir 40.000 pisos m¨¦s
Les zones de creixement potencial s¨®n, sobretot, la Marina de la Zona Franca i l¡¯eix Sagrera-Caserna de Sant Andreu
Hi ha afirmacions que, de tant repetir-les, sembla que siguin certes, tot i que no ho s¨®n. Per exemple: Barcelona no t¨¦ s¨°l per construir habitatge. ?s veritat que la ciutat disposa de pocs solars que estiguin a punt per demanar llic¨¨ncia i construir-hi. Per¨° s¨ª que t¨¦ grans borses de s¨°l que estan pendents de tr¨¤mits urban¨ªstics per esdevenir edificables. El Pla d¡¯habitatge de l¡¯alcaldessa Ada Colau va analitzar el s¨°l disponible dels deu districtes de la ciutat i va quantificar en m¨¦s de 40.000 el nombre de pisos que encara s'hi poden construir, entre immobles de protecci¨® oficial i habitatge lliure.
Els pisos de protecci¨® o dotacionals ¡ªper a joves o gent gran¡ª s¨®n un total de 20.000, als quals s¡¯afegirien 20.000 m¨¦s d¡¯habitatge lliure, indica el gerent de l¡¯Institut Municipal d¡¯Urbanisme (IMU), Josep Maria Torres. El s¨°l disponible es troba, sobretot, a la Marina de la Zona Franca i a l¡¯eix Sagrera-Caserna de Sant Andreu. Per¨° aquest potencial correspon a ¨¤mbits del Pla General Metropolit¨¤ (PGM), amb estats diferents de tramitaci¨®: en alguns encara s¡¯ha de redactar el planejament; en d¡¯altres, s¡¯ha de gestionar aquest pla (reparcel¡¤lar), o b¨¦ tenen la gesti¨® aprovada, tot i que poden faltar expropiacions o enderrocaments.
Gestionar el s¨°l (fer que un terreny sigui edificable i donar-li una o diverses utilitats) suposa un treball cost¨®s. Primer, decidir quin ¨²s se li dona (el primer planejament, que marca el Pla General Metropolit¨¤, o qualsevol modificaci¨® que es vulgui fer per decidir sobre carrers, zones verdes, equipaments, habitatge, terciari¡). I despr¨¦s, reparcel¡¤lar: decidir qu¨¨ ¨¦s de qui, quant li toca a cada propietari i quant a l¡¯Administraci¨®. Aquestes s¨®n tasques que requereixen reunir-se amb els propietaris i promotors, fer processos participatius, suggerir requalificacions o negociar amb els partits de l¡¯oposici¨®. Una tasca t¨¨cnica complexa i llarga.
¡°La gesti¨® urban¨ªstica fa mandra perqu¨¨ ¨¦s molt laboriosa¡±, resumeix el director de l¡¯Institut Catal¨¤ del S¨°l (Incas¨°l), Albert Civit. ¡°I si ¨¦s en una ciutat consolidada com Barcelona encara ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil¡±, adverteix. Perqu¨¨ es tracta de sectors on acostuma a haver-hi activitat industrial pr¨¨via o llogaters amb drets, diversos propietaris, etc¨¨tera.
El gerent de l¡¯IMU alerta que, tot i que 40.000 pisos semblen molts, no arriben ni al 5% del total de 850.000 habitatges que hi ha a la ciutat. ¡°En 20 o 30 anys¡±, diu, mentre explica que la tramitaci¨® urban¨ªstica ¨¦s lenta, ¡°caldr¨¤ repensar que el futur ¨¦s l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona (AMB)¡±. De fet, des de l¡¯AMB s¡¯est¨¤ redactant el Pla Director Urban¨ªstic (PDU) per substituir el Pla General Metropolit¨¤ del 1976. Per¨° va per llarg.
Des del sector privat, la presidenta i consellera delegada de la consultora immobili¨¤ria Savills Aguirre Newman a Barcelona, Anna Gener, apunta a la necessitat d¡¯¡°agilitar la tramitaci¨® urban¨ªstica¡± de grans ¨¤rees amb s¨°l residencial, com la Marina o la Sagrera, ¡°per donar resposta com m¨¦s aviat millor a la necessitat urgent d¡¯habitatge¡±. Gener tamb¨¦ cita el s¨°l per a ¨²s terciari (oficines i hotels) que hi ha disponible al 22@ del Poblenou i recorda que a Barcelona tamb¨¦ falten edificis d¡¯oficines, fins al punt que hi ha companyies ¡°de certa grand¨¤ria que estan llogant edificis que encara no s¡¯han lliurat¡±. Tot i aix¨°, l¡¯experta adverteix que el s¨°l disponible a la ciutat ¡°no podr¨¤ satisfer la demanda que ¨¦s capa? d¡¯atreure Barcelona¡± i aposta tamb¨¦ per un ¡°enfocament d¡¯¨¤mbit metropolit¨¤, compassat amb pol¨ªtiques de mobilitat¡±.
Sobre les al¡¤lusions a la lentitud en la gesti¨® del s¨°l, la tinenta d¡¯alcalde d¡¯Urbanisme de l¡¯Ajuntament, Janet Sanz, defensa que ¡°la maquin¨¤ria municipal de gesti¨® urban¨ªstica i planejament no havia fet mai tant¡±. Segons Sanz, l¡¯actual equip de govern vol evitar ¡°tornar a fer barris com Ciutat Meridiana en el seu moment, sense serveis¡± i que ¡°ara, en paral¡¤lel a l¡¯habitatge, s¡¯hi incorporen les infraestructures i els equipaments, i es fa responsables els privats de garantir els serveis¡±.
Zones de creixement potencial
La Marina (Zona Franca). Es tracta d'una gran ¨¤rea dividida en 14 sectors en qu¨¨ el 53% ser¨¤ habitatge lliure i el 47% de protecci¨®. El planejament avan?a a poc a poc, per¨° quan estigui tot constru?t pot arribar a tenir 45.000 ve?ns, explica el secretari general del Consorci de la Zona Franca. "Moltes capitals de comarca no tenen tanta poblaci¨®", assenyala. La lentitud de la tramitaci¨® s'explica perqu¨¨ a la zona hi havia molta activitat industrial i ha calgut deixar passar el temps i que baixessin els costos d'indemnitzaci¨® per fer viables les promocions. El potencial d'habitatge de protecci¨® ¨¦s de 6.451 pisos i el de lliures, 5.700.
Sagrera-Caserna de Sant Andreu. L'operaci¨® entorn de la futura estaci¨® d'alta velocitat de la Sagrera es divideix en 11 sectors. La majoria del s¨°l ¨¦s p¨²blic i es transfereix quan est¨¤ disponible a la societat Sagrera Alta Velocitat per transformar-lo, vendre'l i, amb els beneficis, finan?ar la cobertura dels diversos trams, e qu¨¨ hi haur¨¤ un gran parc. En total, el potencial ¨¦s de 9.925 habitatges, dels quals el 45% seran protegits.
22@. De les 200 hect¨¤rees qualificades com a 22@ (una combinaci¨® de terciari, habitatge i equipaments), al Poblenou, un 72% est¨¤ planificat, un 50%, reparcel¡¤lat, i gaireb¨¦ el 30%, constru?t. Tot i aix¨°, el 90% de les edificacions s'han fet per sota de la Diagonal i la gran borsa de s¨°l es concentra al nord, tocant a Pere IV i al Bes¨°s. Dels 4.000 pisos previstos no se n'ha constru?t ni la meitat. I l'actual govern t¨¦ la intenci¨® de modificar el planejament per triplicar el percentatge d'habitatge, de manera que es passar¨¤ del 10% al 30%. El Pla d'Habitatge quantifica en gaireb¨¦ 1.300 el potencial d'habitatge social.
Nou Barris i Horta-Guinard¨®. El Pla d'Habitatge disposa d'un potencial de fins a 2.800 pisos socials o dotacionals a diversos sectors d'aquests districtes com la Clota (500 habitatges) o la Trinitat Nova (388 pisos, on se situa l'antiga pres¨® de menors). A Horta, el potencial total d'habitatge assequible ¨¦s de gaireb¨¦ 1.500 pisos i a Nou Barris, de 1.300.
Sant Mart¨ª. En aquest districte, a m¨¦s de les operacions de la Sagrera o el 22@, tamb¨¦ es preveu fer habitatge social a Gl¨°ries (422 pisos, nom¨¦s els assequibles).
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
