El Biblioteca Breve recau en el debut en la novel¡¤la de la jove poeta Elvira Sastre

El juny del 1958 el premi Biblioteca Breve arrencava amb una contundent voluntat de fer emergir i estimular joves escriptors, de renovar el panorama literari. Premiava Luis Goytisolo amb Las afueras o, nom¨¦s dues edicions despr¨¦s, un ignot Juan Mars¨¦ amb Encerrados con un solo juguete?va ser finalista en declarar-se desert el premi, per¨° l¡¯obtindria el 1965. En aquesta 61a edici¨®, potser amb la m¨¤xima intensitat de la seva ¨²ltima d¨¨cada, el premi que convoca Seix Barral ha tornat a entroncar amb la seva filosofia fundacional en recaure en el debut novel¡¤l¨ªstic de la jove poeta Elvira Sastre, D¨ªas sin ti, on un jove artista trobar¨¤ refugi per a la seva ruptura sentimental en la mem¨°ria d¡¯una hist¨°ria d¡¯amor tamb¨¦ trencada que va viure la seva ¨¤via durant la Rep¨²blica i la Guerra Civil.

Sastre, segoviana de 27 anys, en fa nom¨¦s tres que ha emergit amb certa for?a en el panorama literari, exemple d¡¯un tipus d¡¯escriptors forjats en bona part en universos paral¡¤lels i simultanis, com s¨®n les actuacions i els recitals en auditoris i festivals, i sent alhora molt actius i seguits a les xarxes socials. El seu ¨¨xit acostuma a ser tan preco? com fulgurant. Lectora vora? des de petita, als 15 anys Sastre inaugurava el seu blog Relocos y recuerdos, mentre difonia els seus versos, ja marcats per una visceralitat i una voluntat d¡¯arribar directament als lectors, a trav¨¦s de la xarxa. Amb tot just 21 anys, el 2013, publica el seu primer poemari, Cuarenta y tres maneras de soltarse el pelo, que li prologar¨¤ Benjam¨ªn Prado. El seu salt arriba el 2016, amb l'aparici¨® dels versos de La soledad de un cuerpo acostumbrado a la herida, volum amb el suport de Joan Margarit. Tamb¨¦ t¨¦ dos t¨ªtols que combinen la il¡¤lustraci¨® i la poesia: Tu la Acuarela / Yo la L¨ªrica (2013), en col¡¤laboraci¨® amb Adriana Moragues, i Aquella orilla nuestra (2018), amb dibuixos d¡¯Emiliano Batista.

Traductora de formaci¨® (seves s¨®n les versions al castell¨¤ de la po¨¨tica de Rupi Kaur o els Poemas de amor d¡¯Oscar Wilde), Sastre admet que la g¨¨nesi de la novel¡¤la amb la qual ha guanyat el Biblioteca Breve (i els seus 30.000 euros) s¨®n uns versos del seu segon poemari, Baluarte (2014), que narren la hist¨°ria d¡¯una p¨¨rdua amorosa. Aix¨ª, l¡¯obra alterna les experi¨¨ncies del Gael, un jove escultor que viu la ruptura sentimental amb la model de tota la seva creaci¨®, amb el refugi en el qual es transformen les lli?ons vitals que li va explicar la Dora, la seva ¨¤via, que va viure durant la Rep¨²blica un amor que va acabar amb l¡¯assassinat del seu marit. La Dora, que ¨¦s mestra, marxar¨¤ per recuperar el sentit de la seva vida a Cuba, la terra del seu marit.

Per alimentar la trama, Sastre ha anat excavant en el seu entorn familiar i personal. ¡°Com tot el que escric, t¨¦ una part autobiogr¨¤fica; la Dora t¨¦ molta part de la meva ¨¤via Sote i, pel que fa al Gael, la seva hist¨°ria no ¨¦s la meva, per¨° durant l¡¯escriptura tamb¨¦ vaig viure una ruptura i part del seu aprenentatge s¨ª que ¨¦s el meu¡±, admet la jove autora sobre els personatges d¡¯una novel¡¤la en qu¨¨ la mem¨°ria funciona com a catarsi i revulsiu i es dona certa malenconia feli?. ¡°La meva obra neix d¡¯una introspecci¨® profunda que pateixo des de petita. Soc extremadament sensible. Em trobo en la tristesa i em sento a gust perqu¨¨ ¨¦s aqu¨ª on trobo respostes. Quan un ¨¦s feli? no es pregunta res, no ho necessita. Per¨° quan estem malament ¨¦s quan ens ho q¨¹estionem tot. Aqu¨ª ¨¦s on jo em conec, on m¡¯armo i trobo les eines que m¡¯ajuden a continuar¡±, assegura.