Escolteu l¡¯exconsellera empresonada

Les esmenes indepes a la totalitat irrompen com a maniobra t¨¤ctica a favor de finalitats no pressupost¨¤ries. Aix¨ª es desnaturalitza el principal repte pol¨ªtic anual, el dels comptes. Per¨° hi ha m¨¦s desgr¨¤cia, ja que els d¨¦us enceguen els qui volen perdre. Acaricien la derrota, aut¨°mats, els qui es deixen intimidar pel terror a ser titllats de tra?dors. ?s la s¨ªndrome ja cl¨¤ssica del proc¨¦s i el postproc¨¦s.

Aquest rigor gaireb¨¦ mortis comporta lligar-se al jou del maximalisme, ja que a cada moment s'imposa qui es mostra m¨¦s exagerat, radical o llan?at. I llavors la pol¨ªtica ¡ªque ¨¦s pacte¡ª es torna aspra, gaireb¨¦ impossible. Perqu¨¨ si tot suposa una tra?ci¨®, res del que pertany al territori intermedi resultar¨¤ factible.

Van sobrant ja els homenatges tipus autoretrat; les oportunistes vagues de canap¨¨s, resulta que a Montserrat!; la cursi ret¨°rica abrasiva, aquests buits desplegaments de l'activista Quim Torra. A la dirig¨¨ncia secessionista li conv¨¦, per contra, escoltar el que diu l'¡ªempresonada¡ª exconsellera de Treball Dolors Bassa (ERC): ¡°No podem deixar caure el Govern de Pedro S¨¢nchez¡±. I aix¨° equival a validar al Congr¨¦s el seu (d'altra banda, molt millorable) pressupost.

Pel seu inter¨¨s, tant o m¨¦s que pel de S¨¢nchez. Per qu¨¨? Perqu¨¨ els seus col¡¤legues m¨¦s assenyats pretenen demostrar capacitat de govern ¡ªcontra la par¨¤lisi que Torra imprimeix a la Generalitat¡ª, per ampliar la base social dels seus seguidors cap a la rep¨²blica. I fer coses exigeix disposar d'un pressupost, l'auton¨°mic. Per¨° aquest nom¨¦s es nodrir¨¤ adequadament si s'aprova el Pressupost de l'Estat. Fins a ¡ªpotser¡ª 2.200 milions en transfer¨¨ncies del sistema a rebre pengen del Govern central. I m¨¦s de 2.000 milions en inversions p¨²bliques, per injectar directament des del Pressupost.

Si tot aix¨° es compl¨ªs suposaria un 2% del PIB catal¨¤. Un luxe, en termes de cohesi¨® europea: en els millors anys Espanya rebia del Pressupost comunitari europeu l'equivalent a un 1% del PIB. Pot la Generalitat prescindir d'aquest flux, encara que sigui d'una part? Com ho explicar¨¤ als seus administrats? Si rebutja aquests recursos ¨¦s que no els necessita, i si no li fan falta, amb quina credibilitat podr¨¤ lamentar-se despr¨¦s del cr¨°nic infrafinan?ament p¨²blic de Catalunya? M¨¦s atenci¨® i menys afalacs interessats per a Bassa.

Contribuir al fet que S¨¢nchez aconsegueixi veure aprovat el seu Pressupost li conv¨¦, sobretot, per raons estrat¨¨giques. Estabilitzar i asserenar s¨®n verbs que conjugarien amb mirades de l'opini¨® ¡ªi de les institucions¡ª m¨¦s emp¨¤tiques cap als seus dirigents m¨¦s conspicus. Els presos. A m¨¦s, els socialistes podrien en teoria aspirar, despr¨¦s d'unes eleccions, a travar aliances alternatives a Podem i a ells mateixos. Per exemple, amb Ciutadans. Mentre que ells no disposen de recanvi. Tret que fessin com la Lliga de Salvini: apuntar-se a l'infern. No se'ls endevina la intenci¨®. Crema.