La lluita contra el c¨¤ncer des de la falda de Collserola
¡°Hem fracassat en la prevenci¨®¡±, assegura Josep Tabernero, director del Vall d'Hebron Institut d¡¯Oncologia
Sobre la falda de la muntanya de Collserola, amb la ciutat de Barcelona als peus i el Mediterrani al davant, un ex¨¨rcit de bates blanques batalla a contrarellotge per combatre una de les principals causes de mort als pa?sos desenvolupats: el c¨¤ncer. Gaireb¨¦ una de cada sis defuncions al m¨®n ¨¦s per aquesta malaltia, segons l¡¯Organitzaci¨® Mundial de la Salut.
TABERNERO REIVINDICA ELS CIENT?FICS ESPANYOLS
Tabernero reivindica el prestigi de la investigaci¨® espanyola en un context en el qual, en pocs mesos, s'ha posat en dubte la tasca de dos grans noms de la comunitat cient¨ªfica. El doctor Josep Baselga va abandonar la direcci¨® del Memorial Sloan Kettering de Nova York despr¨¦s que The New York Times revel¨¦s que va ometre els pagaments que va rebre de companyies relacionades amb la investigaci¨® oncol¨°gica en alguns articles. L'investigador Carlos L¨®pez Ot¨ªn tamb¨¦ ha hagut de retirar de cop vuit de les seves investigacions per presumptes irregularitats en les fotografies que acompanyaven els seus articles.
¡°Aquestes not¨ªcies poden crear un estat d'incertesa, per¨° cal analitzar-les b¨¦. L¨®pez Ot¨ªn ¨¦s un gran investigador, ha fet molts aven?os que han contribu?t a salvar vides. Est¨¤ b¨¦ que hi hagi transpar¨¨ncia, per¨° tamb¨¦ dimensionar la realitat de les coses¡±, apunta Tabernero. I afegeix: ¡°Hi ha un moviment de transpar¨¨ncia important que ¨¦s bo. Per¨° d'aix¨° a criminalitzar les coses, doncs no. Aix¨° no est¨¤ b¨¦ i cal evitar que passi, per¨° cal separar molt b¨¦ els errors t¨¨cnics del que ¨¦s una carrera cient¨ªfica¡±.
Tabernero considera que, entorn d'aquests casos, ¡°hi ha un moviment de transpar¨¨ncia per¨° paral¡¤lelament a aix¨° hi ha un moviment de persecuci¨® i crucificaci¨®¡±. ¡°Com m¨¦s a dalt ets, m¨¦s decisions prens i quantes m¨¦s decisions prens, s¨®n decisions que poden no agradar alg¨²¡±, justifica.
Al comandament de l'escamot de bates blanques hi ha el doctor Josep Tabernero (Barcelona, 1963), director del Vall d'Hebron Institut d¡¯Oncologia (VHIO) i president de la Societat Europea d¡¯Oncologia M¨¨dica. Des d'un despatx amagat entre els laber¨ªntics passadissos de l'Hospital Vall d'Hebron dissenya les estrat¨¨gies d'abordatge del c¨¤ncer que despr¨¦s posa en pr¨¤ctica a la consulta i al laboratori. A l'hospital at¨¦n uns 5.500 pacients nous cada any i entre provetes i mostres de sang, el VHIO mant¨¦ actius al voltant de 640 assajos cl¨ªnics per testar amb els seus malalts nous abordatges terap¨¨utics.
Malgrat els envits de la ci¨¨ncia, el c¨¤ncer mant¨¦ el pols. Segons la Societat Espanyola d¡¯Oncologia M¨¨dica (SEOM), aquest any es diagnosticaran gaireb¨¦ 280.000 tumors a Espanya, un 12% m¨¦s que el 2015. ¡°Se¡¯n diagnostiquen m¨¦s casos. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que la poblaci¨® envelleix. Globalment la mortalitat est¨¤ per sobre del 50%, encara que a Espanya som en el 42-45%. Com que vivim m¨¦s, tenim m¨¦s tumors. Per¨° en el nostre ¨¤mbit, malgrat que la incid¨¨ncia augmenta, la mortalitat est¨¤ baixant¡±, valora Tabernero.
El metge admet, no obstant aix¨°, que la mortalitat per sobre del 50% ¨¦s, ¡°en part¡±, un frac¨¤s. I matisa: ¡°Hi ha un frac¨¤s en part perqu¨¨ es continuen diagnosticant malalties que no s'haurien de diagnosticar. Hem fracassat en la prevenci¨®. Haur¨ªem de tenir menys tumors relacionats amb el tabac, l'alcohol, la dieta, la contaminaci¨®, els ultravioletes, la falta d'exercici. Hi ha un frac¨¤s en el poc que hem baixat els tumors relacionats amb mesures preventives, que s¨®n el 40%. I prevenir ¨¦s el m¨¦s barat¡±. De poc o res serveix diagnosticar molt, insisteix, si no s'aconsegueix evitar la malaltia. ¡°Haur¨ªem de tenir una responsabilitat social, per salut i per la sostenibilitat dels sistemes de salut. Si nom¨¦s aprofundim a diagnosticar i tractar millor per¨° no fem esfor?os per evitar-ho, la bola es far¨¤ enorme¡±.
¡°Vivim m¨¦s i tenim m¨¦s tumors per¨° la mortalitat baixa¡±
Amb tot, els fronts per diagnosticar m¨¦s r¨¤pid i tractar millor continuen oberts i avancen amb for?a. La immunoter¨¤pia ¡ªreactivar el sistema immune perqu¨¨ reconegui els tumors i els ataqui¡ª est¨¤ agafant for?a, per¨° Tabernero apunta que altres ter¨¤pies convencionals, com la quimioter¨¤pia o els tractaments hormonosensibles, funcionen b¨¦ en alguns tipus de tumors i no desapareixeran.
En qualsevol cas, en la investigaci¨® hi continua havent la clau per combatre el c¨¤ncer i a Vall d'Hebron actuen en conseq¨¹¨¨ncia. El 25% dels nous casos que entren a les consultes d'oncologia tenen acc¨¦s a noves ter¨¤pies a trav¨¦s d'assajos cl¨ªnics innovadors i el VHIO ¨¦s la punta de llan?a de la investigaci¨® oncol¨°gica.
¡°Els tumors vinculats a mesures preventives s¨®n el 40%¡±
Precisament, el centre participar¨¤ en un projecte internacional per estudiar la relaci¨® entre el microbioma [conjunt de microbis que viuen en l'intest¨ª hum¨¤] i el c¨¤ncer de c¨°lon. ¡°Ens hem adonat que la simbiosi entre el microbioma i la resta de les c¨¨l¡¤lules ¨¦s molt bona si hi ha els actors adequats. Per¨° si canviem aquest microbioma i ens envaeixen bact¨¨ries que no s¨®n tan bones, poden generar o contribuir al desenvolupament de malalties com la diabetis o el c¨¤ncer¡±.
El 25% dels nous casos tenen acc¨¦s a ter¨¤pies innovadores
Encara se sap poc del vincle entre el microbioma i el c¨¤ncer, admet Tabernero, per¨° s¨ª que sospiten que ¡°pot ajudar que els tractaments dirigits per tractar aquestes malalties puguin funcionar millor o pitjor¡±. L'onc¨°leg augura que les troballes entorn del microbioma i la seva influ¨¨ncia en el c¨¤ncer poden revolucionar la pr¨¤ctica cl¨ªnica. ¡°?s molt important con¨¨ixer el microbioma perqu¨¨ canviant la seva composici¨® podem prevenir malalties i tractar-les millor¡±, sost¨¦.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
