Aina Moll, el combat pel catal¨¤ i la conc¨°rdia

Aina Moll (Ciutadella, 1930) va morir dissabte a Palma. Sempre va entendre que la defensa i protecci¨® d'una llengua minoritzada com el catal¨¤ no havia de suposar una actitud hostil cap a altres lleng¨¹es. Directora general de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica des del primer Govern de Jordi Pujol i durant vuit anys (1980-1988), va defensar incansable el consens. Afable i alegre, buscava la conc¨°rdia sense negar les discrep¨¤ncies.

L'aprovaci¨®, amb una ¨²nica abstenci¨®, de la Llei de Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica el 1983, sota l'impuls de Marta Mata, demostra l'exist¨¨ncia d'aquest clima que posteriorment es va perdre. Com recordava sempre Moll, Pujol li va demanar fer tot el possible per avan?ar en la implantaci¨® del catal¨¤ sense que aix¨° condu¨ªs a un conflicte social. La llei va evitar la separaci¨® ling¨¹¨ªstica a les escoles i va consagrar la immersi¨®. El fet que no milit¨¦s en cap partit va ajudar a l'entesa institucional. La seva primera tasca va ser crear un equip funcionarial adequat a la tasca encomanada amb una plantilla que venia "d'uns altres temps", segons la seva expressi¨®, i que no havia somiat mai que hauria de treballar en catal¨¤.

Un aspecte que ressenyava Moll de la seva feina al Departament de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica era el de les relacions internacionals. El setembre del 1980, l'any del seu nomenament, ja participava, per exemple, en un congr¨¦s sobre biling¨¹isme i ensenyament, promogut per la Unesco a la vall d'Aosta. Un altre va ser el de divulgaci¨®. De la seva etapa s¨®n el curs multim¨¨dia de catal¨¤ per a no catalanoparlants Digui, digui i la campanya protagonitzada per la Norma amb el lema "El catal¨¤ ¨¦s cosa de tots".

Davant dels que sostenien la mort del catal¨¤ en un termini de 50 anys, Moll preferia no fer pron¨°stics i lluitar per la seva defensa

Aquell mateix any, el 1980, Moll escrivia en aquest diari un article en qu¨¨ sintetitzava clarament la seva posici¨®. El t¨ªtol era tota una manifestaci¨® program¨¤tica: "La normalitzaci¨® del catal¨¤, problema de tot Espanya". Hi sostenia, d'acord amb la seva pr¨¤ctica pol¨ªtica, que la consideraci¨® del catal¨¤ com a llengua pr¨°pia no ¨¦s incompatible amb la consideraci¨® que ha de tenir el castell¨¤ com a llengua comuna de tots els espanyols. El dret a la pr¨°pia llengua no ¨¦s incompatible, insistia, amb el deure de con¨¨ixer la llengua del pa¨ªs i fer-la servir. Tot i aix¨°, hi va haver moviments en contra de la pol¨ªtica de la Generalitat. El 1981 es publicava el Manifest dels 2.300, que denunciava la intenci¨® de la Generalitat de convertir el catal¨¤ en l'¨²nica llengua oficial. La llei del 1983 i la seva ratificaci¨® pel Tribunal Constitucional un any m¨¦s tard van ajudar a sostenir la pol¨ªtica de consens i foment dissenyada per Aina Moll. El 1996, la segona llei de normalitzaci¨® del catal¨¤ ja va n¨¦ixer sense aquest consens. Moll va manifestar en m¨¦s d'una ocasi¨® que aquesta nova llei no era necess¨¤ria.

Davant dels que sostenien la mort del catal¨¤ en un termini de 50 anys, Moll preferia no fer pron¨°stics i lluitar per la seva defensa, una cosa que va fer des de ben aviat. Quan era professora de franc¨¨s a l'institut Joan Alcover de Palma, a principis dels seixanta, va organitzar classes clandestines de mallorqu¨ª. Les escriptores Carme Riera i Maria Ant¨°nia Oliver, alumnes de l'institut, van ser testimoni de la seva tasca. Moll, en paraules del ling¨¹ista Joan Veny, defensava un model de llengua est¨¤ndard flexible que no caigu¨¦s ni en els perills de la disgregaci¨® territorial ni en una unificaci¨® a ultran?a.

Despr¨¦s de deixar les seves responsabilitats a la Generalitat, entre el 1990 i el 1995 va ser la coordinadora de la campanya interinstitucional de normalitzaci¨® a les Illes Balears. El 2004, Pasqual Maragall la va proposar per dirigir l¡¯Institut Ramon Llull. Quan semblava que el nomenament era imminent va sorgir un problema amb el Govern del PP balear que va impedir que es consum¨¦s i va obrir una crisi a l'institut. El PP balear sempre ha negat que en bloqueg¨¦s el nomenament.

Filla de Francesc de Borja Moll, amb qui va col¡¤laborar en els dos ¨²ltims volums del Diccionari catal¨¤-valenci¨¤-balear i en les tasques de l'editorial Moll, en la qual va dirigir algunes col¡¤leccions, es va llicenciar en Filologia Rom¨¤nica a la Universitat de Barcelona. Va fer treballs de camp de dialectologia i estudis en diferents universitats europees. La seva entrada com a professora a l'institut Joan Alcover el 1959 va marcar una inflexi¨® en la seva biografia. Va deixar d'orientar les seves tasques cap a la recerca per dedicar-se a la doc¨¨ncia i la divulgaci¨®. Fundadora de l¡¯Obra Cultural Balear, inspirada en el model d¡¯?mnium, va ser responsable d'un programa setmanal a TVE-Balears de promoci¨® de la llengua catalana el 1989. Un programa que va ser la base del llibre La nostra llengua. Va ser als inicis del Termcat i era membre de l¡¯Institut d'Estudis Catalans.

Finalment, la llista de reconeixements ¨¦s notable. Medalla d¡¯Or de Palma i del Consell de Mallorca. El Govern balear li va atorgar el Premi Ramon Llull, i la Generalitat, la Creu de Sant Jordi. El 2012 la UOC li va concedir el t¨ªtol de doctora honoris causa. En la nota biogr¨¤fica que va remetre a aquesta universitat amb motiu d'aquest homenatge, en enumerar els honors rebuts no oblidava esmentar, amb afecte, uns altres de m¨¦s humils, com que la vila de Sencelles, on residia llavors, li encarregu¨¦s el preg¨® de les festes. Per¨° potser un dels m¨¦s significatius ¨¦s que des del 2011 Palma t¨¦ una escola Aina Moll i Marqu¨¨s, un reconeixement a la seva immensa tasca per explicar la realitat de la llengua catalana i els seus esfor?os per defensar-la.