Els punts negres que aguditzen el caos de Rodalies

L¡¯estigma del desgavell assetja Rodalies. El servei de Renfe m¨¦s demandat pels viatgers, 125 milions d'usuaris el 2018, un 2,4% m¨¦s que el 2017, no s¡¯espolsa les etiquetes d'inefic¨¤cia i informalitat. Successos com el de divendres a Castellgal¨ª (Bages) ¡ªuna maquinista morta i 50 passatgers ferits despr¨¦s d'un xoc frontal entre trens¡ª, o el de fa tres mesos a la mateixa l¨ªnia ¡ªun descarrilament amb un passatger mort a Vacarisses¡ª aguditzen la desconfian?a envers un servei que opera afectat per la seva complexa configuraci¨® t¨¨cnica i per la manca d'inversi¨®.

Bellvitge i la puntualitat. Aquest barri de l'Hospitalet de Llobregat ¨¦s una evocaci¨® inquietant per als responsables de la xarxa de Rodalies. Va ser aqu¨ª on, l'octubre del 2007, les obres de l¡¯AVE van provocar l¡¯esfondrament per on es va enfonsar la confian?a dels viatgers en l'efic¨¤cia del servei ferroviari. Va ser la gran crisi de Rodalies i, des de llavors, el traum¨¤tic record torna cada vegada que hi ha incid¨¨ncies. Renfe assegura que la puntualitat mitjana dels seus trens ¨¦s del 92%, per¨° el lament que m¨¦s se sent als vagons cada vegada que hi ha un retard ¨¦s el del viatger que exclama ¡°una altra vegada¡±.

A Bellvitge s'han concentrat diverses de les ¨²ltimes incid¨¨ncies que han pertorbat la puntualitat de Rodalies. En l'¨²ltim mes s'han reprodu?t els retards, alguns dies les demores han superat les dues hores, per culpa d'unes obres que Adif realitza a l'entorn de l'estaci¨®. Les obres han de permetre que els trens travessin aquest tram a m¨¦s velocitat, actualment no passen de 60 km/h quan haurien d'anar a 90 km/h, i possibilitar maniobres m¨¦s ¨¤gils quan hi hagi incid¨¨ncies als accessos a Barcelona. Els treballs, segons ha manifestat Adif, s¡¯allargaran com a m¨ªnim fins a final de mes.

Els t¨²nels del centre de Barcelona. La congesti¨® de la xarxa de Rodalies t¨¦ el seu epicentre en dos t¨²nels que canalitzen el tr¨¤nsit per l'estaci¨® de Sants. Un passa per sota de la pla?a de Catalunya i l'altre pel passeig de Gr¨¤cia i el carrer d¡¯Arag¨® i absorbeixen el pas dels trens, per¨° ho fan de manera desigual. Pel de la pla?a de Catalunya circulen els combois de les l¨ªnies R1 (Molins de Rei-Ma?anet Massanes), R3 (Barcelona-Vic-Puigcerd¨¤), R4 (Sant Vicen? de Calders-Manresa) i R12 (Barcelona-Lleida), mentre que pel del Passeig de Gr¨¤cia avancen tots els Regionals i l¡¯R2 cap a l'aeroport.

¡°Es podria equilibrar el tr¨¤nsit¡±, apunta Ricard Riol, president de la Plataforma del Transport P¨²blic (PTP), per¨° concedeix que hi ha circumst¨¤ncies que limiten poder operar els dos t¨²nels a ple rendiment: ¡°Al t¨²nel del passeig de Gr¨¤cia el penalitza l'enlla? que arriba des de l¡¯Estaci¨® de Fran?a, i no pot operar al mateix volum que l'altre¡±, explica.

La difer¨¨ncia, afegeix Riol, ¨¦s de 19 trens l'hora pel corredor de pla?a de Catalunya i d'un m¨¤xim de 14 o 15 trens l'hora pel t¨²nel del passeig de Gr¨¤cia.

Senyalitzaci¨®. Ferrocarrils de la Generalitat arriba a les hores punta de la l¨ªnia Barcelona-Vall¨¨s a una freq¨¹¨¨ncia de pas de 30 trens l'hora. ?s a dir, un ritme d'un comboi cada dos minuts. Jordi Juli¨¤, expert en mobilitat i membre de la junta directiva del Col¡¤legi d¡¯Enginyers de Camins, apunta que ¡°amb una senyalitzaci¨® m¨¦s bona per part d¡¯Adif¡± el pas de trens de Rodalies es podria agilitzar, una apreciaci¨® que Riol comparteix. En cap cas, per¨°, per arribar a les xifres dels ferrocarrils catalans.

¡°No ¨¦s comparable, els trens de FGC no superen els 80 metres de llarg i els de Renfe arriben als 200 metres¡±, diu Riol. El transbordament de passatgers ¨¦s m¨¦s complicat a Renfe, en part per l'altura desigual de trens i andanes. ¡°Si es posessin al mateix nivell, s'agilitzaria la sortida i entrada de passatgers¡±, afegeix el president de PTP.

Adif. La falta d'inversi¨® d¡¯Adif ¨¦s un dels d¨¨ficits que afecta l'efic¨¤cia del servei. Dami¨¤ Calvet, conseller de Territori de la Generalitat, ha assenyalat directament l'empresa estatal diverses ocasions per l'estat de ¡°deixadesa¡± i ¡°abandonament¡± amb qu¨¨ tracta la xarxa ferrovi¨¤ria a Catalunya.

Diversos trams estan afectats per limitacions de velocitat, un pegat que s'adopta per motius de seguretat quan el tren circula per una zona on s'ha detectat la necessitat de fer una obra de millora.

El novembre passat, el descarrilament d'un tren de la R4 a Vacarisses, en el qual va morir un passatger, va posar en evid¨¨ncia el mal estat dels talussos que limiten amb les vies. La investigaci¨® continua el seu curs i no hi ha un veredicte definitiu. Una defici¨¨ncia en la senyalitzaci¨® ¨¦s el que hi ha al darrere de l'accident de divendres a Castellgal¨ª.

Repetidament, quan hi ha retards, Renfe al¡¤ludeix a causes externes. Fins a un 70% de les incid¨¨ncies, segons Mayte Castillo, directora de Rodalies, es deuen a factors externs, en la majoria de casos, a problemes en les vies i caten¨¤ries que gestiona Adif. Tamb¨¦ afecta el vandalisme, les causes meteorol¨°giques o els atropellaments. L'any passat 43 persones van ser atropellades per trens a Catalunya. El 2017 en van ser 56.

Estacions. Als dos extrems de Barcelona hi ha projectada una estaci¨® per oxigenar el tr¨¤nsit ferroviari que entra i surt de la capital catalana. Les estacions de la Sagrera i de la Torrassa han d¡¯alleugerir la congesti¨® que pateixen les vies i Rodalies. La Sagrera, per exemple, ha de donar sortida directa a l'alta velocitat en direcci¨® a Girona, sense necessitat que els trens r¨¤pids s'endinsin en la gernaci¨® de Sants, com passa ara. Tamb¨¦ est¨¤ previst el soterrament del tren a Montcada i Reixac i l'eliminaci¨® dels passos a nivell que frenen l'avan? dels trens de la R2. Un punt molt conflictiu i on han mort m¨¦s de 170 persones. En el sector Llobregat, l'obra estrella ¨¦s l'estaci¨® intermodal de la Torrassa, un megaprojecte, pressupostat en m¨¦s de 600 milions d'euros, que suposar¨¤ enterrar el tren al seu pas per l'Hospitalet. ¡°Les estacions no milloren el servei¡±, avisa l'enginyer Jordi Juli¨¤, ¡°els trens van per les vies i ¨¦s als accessos dels trens a les estacions on cal posar el focus¡±, avisa. En el mateix sentit afegeix: ¡°S¨®n grans obres i urban¨ªsticament es faran b¨¦, perqu¨¨ preval el que es veu, per¨° aix¨° ¨¦s com si fas obres al lavabo perqu¨¨ se t'inunda. Si no repares les canonades, no soluciones res¡±.

Inversi¨®. El ministre de Foment, Jos¨¦ Lu¨ªs ?balos, admetia dissabte, en la seva visita a Barcelona despr¨¦s del xoc de Castellgal¨ª, que la deixadesa que ha patit Rodalies ha afectat l'efic¨¤cia del servei. ¡°Cal deixar clar que falten inversions¡±, deia. Calvet ha denunciat repetidament un d¨¨ficit cr¨°nic en el servei. Al¡¤lega que dels 4.000 milions d'euros que el Govern central ha prom¨¨s diverses vegades injectar a Rodalies, nom¨¦s se n'ha executat un 13%. La Generalitat recupera, peri¨°dicament, la demanda per assumir ¨ªntegrament les compet¨¨ncies de Rodalies.