L¡¯esc¨¤ndol ¡®Der Spiegel¡¯: atureu la rotativa, tot ¨¦s mentida

Ning¨² se'l va creure. Ell mateix tampoc s'hauria imaginar que acabaria destapant el gran esc¨¤ndol period¨ªstic que ha fet trontollar els fonaments de la premsa alemanya i que dona motiu a un nou debat ¡ªl'en¨¨sim¡ª sobre la professi¨® a tot el m¨®n. Ara, a Juan Moreno ja se'l creuen i a Alemanya el consideren poc menys que un heroi. Per¨° per desemmascarar un professional de la mentida a gran escala, capa? d'enganyar tot un pa¨ªs, Moreno va haver de passar per un calvari.

Va batallar per conv¨¨ncer els seus caps que ell, la baula m¨¦s feble de la cadena laboral, tenia ra¨® i que Claas Relotius, de 33 anys, l'estrella del periodisme alemany, s'inventava les hist¨°ries que publicava. No va ser f¨¤cil, per¨° ha estat una d'aquestes rares ocasions en qu¨¨ David acaba derrotant Goliat. Moreno, un periodista espanyol criat a Alemanya, se la va jugar i va acabar guanyant.

La seva vict¨°ria ¨¦s, malgrat tot, molt agredol?a. El seu ¨¨xit ¨¦s alhora la desgr¨¤cia de Der Spiegel, la llegend¨¤ria publicaci¨® alemanya per la qual Moreno treballa com a col¡¤laborador. Es fa dif¨ªcil entendre com la prestigiosa revista va fer triomfar un reporter que s'inventava les hist¨°ries, que assegurava haver entrevistat gent que no havia vist mai i visitat llocs on no va arribar a posar els peus. Com pot ser que ning¨², ni els seus caps, ni el departament de comprovaci¨® de dades, ni cap company, s'adon¨¦s que el m¨¦s de mig centenar d'articles que el seu periodista estrella havia escrit eren massa perfectes per ser de deb¨° i que, en realitat, eren un frau.

Moreno arriba gaireb¨¦ una hora tard a la cita al seu pis, situat al nord de Berl¨ªn. Ve de declarar en la comissi¨® d'investigaci¨® de Der Spiegel. La seva dona, tamb¨¦ periodista freelance, est¨¤ enllestint un article teclejant en un port¨¤til sobre la taula de la cuina. Tres de les seves quatre filles entren i surten al llarg de les tres hores llargues que dura la trobada.

¡°Van ser cinc setmanes horribles. Jo sabia que alguna cosa no estava b¨¦, per¨° no se¡¯m creien¡±

¡°No soc cap heroi, ni el gran defensor de la veritat. No em quedava una altra. Tinc quatre filles i per un moment em vaig veure al carrer perqu¨¨ el meu nom apareixia en un article ple d'errors¡±, arrenca. ¡°Van ser cinc setmanes horribles. Jo sabia que alguna cosa no estava b¨¦, per¨° no se'm creien. La frustraci¨® era total¡±. Assegura que va passar setmanes pr¨¤cticament sense aclucar l'ull, que ha perdut vuit quilos i que gaireb¨¦ li cau l'¨¤nima als peus el dia que la seva filla de dos anys i mig va pronunciar amb claredat un nom: Claas Relotius. ¡°Jo em llevava i me n'anava a dormir amb aquest nom a la boca¡±.

La quotidianitat de la llar de Moreno va saltar pels aires a principis de novembre, arran de l'elaboraci¨® d'un reportatge titulat La frontera de Jaeger. El reporter era a M¨¨xic, cobrint la caravana de migrants, quan li van trucar de la revista i li van dir que havia d'escriure un reportatge conjunt amb Relotius, la gran ploma de la publicaci¨®. Moreno acompanyaria un migrant fins a la frontera i explicaria el viatge, i als Estats Units Relotius s'introduiria en un grup de milicians civils disposats a frenar l'arribada de migrants.

A Moreno la idea no el va entusiasmar. No coneixia Relotius, per¨° una vegada havia llegit un text seu sobre un assessor fiscal cub¨¤ que li havia fet arrufar el nas. La feina es va fer. A Moreno li va arribar el text signat a mitges i va detectar detalls que no li van acabar de quadrar. Va escriure al departament de comprovaci¨® de dades i documentaci¨®, on treballen unes 60 persones. No li van fer cas.

Despr¨¦s, Relotius li va enviar un nou esborrany en qu¨¨ apareixia una escena final nova, en la qual un milici¨¤ disparava a alguna cosa que es movia, insinuant que era un migrant. Aquest passatge no apareixia en la primera versi¨®. ¡°?s impossible que un bon periodista presenci? una escena com aquesta i no la inclogui des del primer moment¡±, va pensar.

A partir d'aqu¨ª, Moreno va comen?ar una desesperada lluita per la veritat que no el deixaria dormir i el submergiria en una fren¨¨tica investigaci¨® contra rellotge per salvar la pell i el nom, que va acabar apareixent irremeiablement sota el reportatge fals. Va descobrir un article publicat en la premsa nord-americana que s'assembla sospitosament al de Relotius. Tamb¨¦ hi sortia un milici¨¤ anomenat Jaeger, per¨° hi havia detalls dels personatges que no coincidien. Despr¨¦s, Moreno va recon¨¨ixer en una de les fotos publicades per Der Spiegel i comprades a The New York Times?Tim Foley, un milici¨¤ que havia vist en un documental premiat. Era fam¨®s, per¨° Relotius no li havia posat el nom i va dir que no s'havia deixat fotografiar i que per aix¨° les fotos es van acabar comprant a The New York Times.

Les incoher¨¨ncies creixien i Moreno va escriure al cap del departament de Societat, que havia encarregat el reportatge. ¡°No em van fer cas i em van demanar que an¨¦s a Hamburg a parlar amb ells¡±. Despr¨¦s, Moreno va rebre una trucada de Relotius. S'havia assabentat de les seves indagacions. ¡°Juan, tens coses per dir-me¡±, va arrencar. Moreno li va fer unes quantes preguntes, sense revelar els descobriments que havia fet, i va decidir deixar-lo parlar. ¡°Em vaig adonar que mentia i que hi havia un problema molt gros¡±.

La frontera de Jaeger?va resultar ser la punta d'un iceberg amb unes dimensions que encara s'han d'acabar de calibrar. En total, Relotius ha escrit 60 peces per a Der Spiegel, a m¨¦s d'altres reportatges per a diversos diaris alemanys, que ara s'endinsen en els seus arxius a la recerca de la veritat. La publicaci¨® ha decidit ¡°assumir per defecte que tots els articles escrits per Relotius van ser fabricacions¡±, segons va anunciar, poc despr¨¦s que es fes p¨²blic l'esc¨¤ndol, el director, ?Steffen Klusmann. ¡°Com a editors de Der Spiegel, hem de recon¨¨ixer que hem fallat considerablement. Relotius va aconseguir saltar-se i anul¡¤lar tots els mecanismes de garantia de la qualitat de l'empresa. (¡­) De vegades els protagonistes de les seves hist¨°ries s¨ª que existien, per¨° d'altres no. La majoria de les vegades els detalls sobre el seu passat i les seves circumst¨¤ncies eren inventats¡±. A finals de gener, la revista va publicar un primer avan? de les comprovacions, i el resultat era esfere?dor.

Per¨° en aquelles desesperades setmanes de novembre, Der Spiegel no ho tenia tan clar i va comen?ar a sospitar que Moreno podia tenir alguna cosa a amagar. Al cap i a la fi, Relotius era un home de la casa. Estava en plantilla i havia guanyat fins a quatre vegades el gran premi del periodisme alemany, l'¨²ltim cop el 2018, i havia estat nomenat periodista de l'any per la CNN. Era, a m¨¦s, un paio que queia b¨¦ a la redacci¨®. ¡°A?Der Spiegel?tothom l'apreciava. Els seus companys m'han dit: ¡®Si l'haguessis arribat a con¨¨ixer, no ho hauries fet¡±. Estaven a punt d'ascendir-lo.

Per¨° Relotius era, sobretot, un home que portava hist¨°ries. Aconseguia el que els altres ni tan sols aspiraven a aconseguir. Assegurava que havia parlat amb els protagonistes que es negaven a parlar amb d'altres. Els seus reportatges estaven ben escrits, plens de veus, acci¨® i personatges; eren caramels massa dol?os perqu¨¨ algun cap es pregunt¨¦s res. ¡°Com a cap d'una secci¨®, la primera reacci¨® que tens quan reps hist¨°ries com aquestes ¨¦s de satisfacci¨®, no de sospita¡±, ha reconegut Ullrich Fichtner, un responsable de la revista, en una llarga reconstrucci¨® del cas. ¡°Relotius sempre entregava hist¨°ries excel¡¤lents (¡­), era un treballador especialment valu¨®s¡±. Fichtner, cridat a ocupar una alta responsabilitat, el descriu com alg¨² ¡°modest, alt, reservat, atent, en ocasions massa seri¨®s. Per¨°, en conjunt, el tipus de persona que fa que et vinguin ganes de felicitar els seus pares¡±.

Moreno, d'altra banda, ¨¦s un outsider. Un reporter freelance que treballa des de casa seva, a Berl¨ªn, i gaireb¨¦ no trepitja la central, a Hamburg. ?s una veu ex¨°tica, fill d'un espanyol que treballava en una f¨¤brica de pneum¨¤tics que va emigrar a Alemanya des del camp d'Almeria quan ell tenia un any i mig (va n¨¦ixer el 1972). Va treballar per a diversos mitjans i va tenir una columna al??S¨¹ddeutsche Zeitung, fins que va saltar a Der Spiegel el 2007.

Per aix¨°, en part, quan Moreno va q¨¹estionar la feina de Relotius, les sospites se li van girar en contra. ¡°Em van donar a entendre que aix¨° tindria conseq¨¹¨¨ncies importants per a mi. Que m'havia atrevit a ficar-me amb D¨¦u. Jo estava conven?ut que perdria la feina i que ning¨² em voldria contractar amb uns antecedents com aquests¡±. Aqu¨ª va comen?ar la veritable batalla.

Moreno va passar cinc setmanes dedicat a desmuntar les hist¨°ries de Relotius. Va aprofitar un viatge de feina als Estats Units per dur a terme una missi¨® secreta. Va buscar els suposats entrevistats en el reportatge de la frontera. Va conduir uns 800 quil¨°metres fins a trobar Foley. Li va mostrar una foto de Relotius. No l'havia vist mai. Va fer el mateix amb Chris Maloof, un altre suposat entrevistat. Tampoc. Va gravar aquestes entrevistes en v¨ªdeo i va tornar a Hamburg. Relotius va argumentar que en el seu reportatge es parlava d'activitats il¡¤legals i que ning¨² volia recon¨¨ixer en un v¨ªdeo haver-les fet. Encara no se'l creien.

Moreno va ampliar la investigaci¨® i va rec¨®rrer a l'hemeroteca. Va trobar un article en qu¨¨ se suposava que Relotius havia parlat amb els pares de Colin Kaepernick i va descobrir que la fam¨ªlia del jugador de futbol americ¨¤ que va protestar contra el racisme havia refusat parlar amb la premsa, tamb¨¦ amb l'alemanya. Com m¨¦s investigava, m¨¦s pudor feia tot.

El que va passar despr¨¦s s'ha explicat a les p¨¤gines de Der Spiegel al llarg de diversos articles en qu¨¨ la publicaci¨® ha assumit un sonat mea culpa. El 3 de desembre, a les 3.05, una dona que responia al nom de Janet va enviar un correu electr¨°nic a la revista. ?s l'encarregada de premsa del grup de vigilants que Relotius suposadament havia acompanyat a Arizona. En el correu preguntava com era possible que hagu¨¦s escrit un article sobre ells sense haver passat per all¨¤. Relotius va falsificar el text perqu¨¨ sembl¨¦s que la dona preguntava per qu¨¨ havia passat tan poc temps amb ells. Per¨° 10 dies m¨¦s tard va arribar la prova definitiva.

Els grans caps de la publicaci¨® es van reunir acompanyats d'un inform¨¤tic. Moreno els havia conven?ut que accedissin al servidor. Van comprovar que Relotius havia manipulat el correu i que mai havia estat amb els patrullers d'Arizona. La matinada anterior, una de les caps de l'impostor s'hi havia enfrontat despr¨¦s de descobrir una altra fabricaci¨®, aquesta vegada a Facebook. Relotius es va ensorrar i va confessar. Va dir que l'havia mogut la ¡°por a fracassar¡± i que ¡°la pressi¨® per no fallar va anar creixent a mesura que anava tenint m¨¦s ¨¨xit¡±. Va recollir les coses i va marxar per sempre de la revista que l'havia portat al cim del periodisme alemany.

El 22 de desembre, Der Spiegel va publicar un n¨²mero especial amb una portada vermella amb grans lletres blanques en qu¨¨ es llegeix: ¡°Explica el que ¨¦s¡±. S¨®n paraules del fundador de la revista, Rudolf Augstein, les mateixes que ocupen un lloc destacat en la redacci¨® d'Hamburg i que Relotius va trair fins al seu amarg final. Aquell n¨²mero va dedicar 23 p¨¤gines a tractar la q¨¹esti¨®. S'afirmava que les alarmes haurien d'haver saltat en nombroses ocasions. Com quan Relotius va demanar als traductors de l'edici¨® internacional que no publiquessin les seves peces en angl¨¨s. O quan va demanar que no divulguessin al web una foto de l'edici¨® impresa.

La revista ha creat una comissi¨® d'investigaci¨® amb veterans de la casa, a m¨¦s de l'exdirectora del?Berliner Zeitung. Durant mesos analitzaran ¡°com Claas Relotius va poder falsificar hist¨°ries, inventar protagonistes, enganyar els col¡¤legues i esquivar els sistemes de control de qualitat, i quins canvis cal adoptar en l'organitzaci¨®¡±, segons indica en un correu una portaveu de la publicaci¨® que evita oferir m¨¦s detalls fins que no avancin les investigacions. De moment, tots els articles de Relotius apareixen al web amb una nota que adverteix que poden haver estat falsificats.

Reporter Forum, una iniciativa ciutadana pel bon periodisme, ha informat que Relotius els ha demanat perd¨® i ha retornat els seus quatre grans premis Reporter.

Mentrestant, ha transcendit que Relotius va demanar diners als lectors que es van interessar per les v¨ªctimes que apareixien en els seus reportatges. No se sap encara quants diners va recollir ni quina part va anar a parar a ONG. A trav¨¦s dels seus advocats, ell ha reconegut haver recaptat diners dels lectors, per¨° ha assegurat que els va donar a causes humanit¨¤ries. La revista va comprovar que part d'aquests diners efectivament havien anat a parar a una ONG. En el mateix comunicat, els seus advocats expliquen que el seu client ha adm¨¨s que ¡°va presentar fets falsos i erronis en nombroses ocasions. Els va falsificar i els va inventar¡±. Diuen que ¡°lamenta¡± tot el que ha passat i que en cap cas va voler ¡°proporcionar munici¨® als qui ara apunten al seu reportatge amb t¨¨rboles intencions pol¨ªtiques, com una prova de l'exist¨¨ncia de les anomenades?fake news. El bufet dels lletrats a Hamburg explica que ni ells ni el mateix Relotius volen, de moment, oferir m¨¦s explicacions.

A hores d'ara, les veritats es confonen amb les mentides en un embolic que trigar¨¤ molt de temps a desfer-se. Per¨° ara com ara alguns actors pol¨ªtics han ensumat sang i s'han llan?at a matadegolla. Perqu¨¨ el cas Relotius?arriba ara que les forces populistes lluiten per desacreditar els mitjans tradicionals. L'extrema dreta alemanya es frega les mans davant d'un cas que considera la prova ¨²ltima que els mitjans s¨®n poc menys que f¨¤briques de fake news. L'ambaixador dels EUA a Berl¨ªn, Richard Grenell, l'home fort de Donald Trump a Europa, ha aprofitat per llan?ar una campanya contra Der Spiegel. Acusa la revista d'¡°antiamericana¡±, enterbolint encara m¨¦s la ja prou maltractada relaci¨® entre Washington i Berl¨ªn.

¡°En 7.300 paraules, Relotius nom¨¦s va encertar en la mida de la poblaci¨®. La resta era ficci¨®¡±

L'acusaci¨® de Grenell es fonamenta en una de les invencions m¨¦s al¡¤lucinants de Relotius. En un text titulat En una petita ciutat, descriu una localitat de Minnesota que suposadament ¨¦s un exemple de feu de vots de Trump i on el van enviar. La tirallonga de falsedats que apareixen en aquest reportatge les van recopilar amb minuciositat Michele Anderson i Jake Krohn, dos ve?ns de Fergus Falls, que es van indignar en llegir-lo. Enumeren en un detallat article les invencions de Relotius; entre els enganys, el que diu el cartell d'entrada a la ciutat o una entrevista a un home del qual afirma que no ha estat mai amb cap dona ni ha vist el mar i que a la seva p¨¤gina de Facebook apareix a la platja amb la seva parella. I aix¨ª tot. ¡°En 7.300 paraules nom¨¦s va encertar en la mida de la poblaci¨® i en la mitjana de la temperatura anual, entre altres dades b¨¤siques (¡­). La resta ¨¦s ficci¨® desinhibida¡±, escriu Anderson, que l'abril passat va enviar un missatge al compte de Twitter de Der Spiegel, en el qual acusava l'autor d'escriure ¡°ficci¨®¡±, que es va perdre en el mar d'interaccions digitals. La vergonya ha estat tal que Der Spiegel va decidir enviar-hi el seu corresponsal a Washington per refer la hist¨°ria i, de passada, demanar perd¨®.

M¨¦s enll¨¤ de les parets de la revista, l'Spiegelgate ha generat un intens debat global entorn del futur del periodisme en l'era de les fake news, de l'hipermesurament d'audi¨¨ncies i de la compulsi¨® per fer les hist¨°ries atractives fins i tot a risc de sacrificar la veritat. O, com ho ha anomenat l'analista dels mitjans Jeff Jarvis, ¡°el perill de la seducci¨® del format narratiu¡±. Alguns gurus del periodisme alerten aquests dies del risc de for?ar les hist¨°ries per fer-les cada vegada m¨¦s atractives, com si la realitat no fos prou. Aquest ¨¦s nom¨¦s un dels debats que planegen sobre la redacci¨® devastada de Der Spiegel, un dels pilars del periodisme europeu.

Mentrestant, Juan Moreno no acaba de creure's tot el que li ha passat. Diu que l'ha impactat descobrir el poder que pot arribar a tenir la persuasi¨® fins i tot en periodistes veterans, amb l'ullal ben retor?at. ¡°Els va enganyar a tots i m'hagu¨¦s enganyat a mi tamb¨¦ si l'hagu¨¦s conegut¡±. Moreno reconeix que pensava que ning¨² seria capa? de fer una cosa aix¨ª, i aix¨° era el que el frenava. ¡°Crec que en el fons pensava que hi ha certes normes que tots complim¡±.

Der Spiegel afronta ara una profunda remodelaci¨®, mentre espera el resultat d'una investigaci¨® que no anticipa res de bo. Relotius es mant¨¦ en silenci. I Moreno, que rep centenars de missatges de felicitaci¨® i ofertes v¨¤ries, ha tornat a la seva vida de sempre, la de reporter freelance.?