La l¨ªnia dura de l¡¯independentisme s¡¯imposa al sector m¨¦s possibilista

El desenlla? dels Pressupostos Generals de l¡¯Estat, l¡¯estocada final dels quals va ser la negativa d¡¯Esquerra i el PDeCAT a la seva tramitaci¨®, no nom¨¦s ha tingut com a conseq¨¹¨¨ncia l¡¯avan?ament electoral. Tamb¨¦ ha posat davant del mirall un secessionisme que encara es debat entre el corrent partidari de la confrontaci¨® i el que s¡¯obre a un cert possibilisme. Aquesta segona pulsi¨® va triomfar el juny passat, quan va tirar endavant la moci¨® de censura contra Mariano Rajoy. La de mantenir el pols a l¡¯Estat es va imposar dimecres ¡ªen plena arrencada del judici del proc¨¦s¡ª amb el ¡®no¡¯ a debatre els comptes de Pedro S¨¢nchez.

¡°No haur¨ªem d¡¯haver deixat la negociaci¨® a les mans d¡¯alg¨² que no ¨¦s del PDeCAT¡±, es lamenta una font del partit en refer¨¨ncia a Elsa Artadi, la portaveu del Govern. La relaci¨® entre els neoconvergents m¨¦s possibilistes i l¡¯entorn de l¡¯expresident Carles Puigdemont ¡ªfugit a B¨¨lgica¡ª mai ha estat f¨¤cil. El divendres 8 de febrer, quan les converses entre la Moncloa i la Generalitat van arribar a un punt mort, des del PDeCAT es va intentar obrir una via directa, com feien a l¡¯¨¨poca del seu antecessor, Converg¨¨ncia i Uni¨®.

Per¨° des del Govern els van fer saber que ja era tarda. ¡°Ens van trobar amb un PSOE que ja estava en mode electoral¡±, explica aquesta mateixa font. Dimarts passat, in extremis, el president dels neoconvergents , David Bonveh¨ª, i el l¨ªder de Podem, Pablo Iglesias, van proposar un acord nou. Fins i tot, el van arribar a consultar amb Puigdemont i Artadi, que el van rebutjar. L¡¯independentisme possibilista perdia la partida.

Tant a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) com al PDeCAT ja havien decidit fa mesos rebutjar els comptes. Permetre la tramitaci¨® dels Pressupostos era una altra cosa. El Govern i les dues formacions independentistes, imbu?des en ple di¨¤leg amb el Govern de Pedro S¨¢nchez, veien en el debat a les Corts una forma de guanyar temps. Despr¨¦s de l¡¯arribada de S¨¢nchez, els dos partits van advertir que el seu vot final seria negatiu, tret que hi hagu¨¦s ¡°un gest¡± cap als pol¨ªtics a la pres¨® preventiva i cap a l¡¯autodeterminaci¨®.

Canvis a ERC

Despr¨¦s de la tardor del 2017, l¡¯etapa m¨¦s convulsa del proc¨¦s ¡ªamb el refer¨¨ndum de l¡¯1-O, la declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia i l¡¯aplicaci¨® posterior de l¡¯article 155 de la Constituci¨®¡ª, les veus m¨¦s possibilistes en l¡¯independentisme es van fer sentir. ERC, per exemple, va plasmar aquest canvi de paradigma en la seva campanya per a les eleccions auton¨°miques del 21-D. Els republicans van optar per aparcar la via unilateral i es van llan?ar a eixamplar la base del seu projecte pol¨ªtic, conscients que calia no nom¨¦s una majoria parlament¨¤ria sin¨® tamb¨¦ una ¨¤mplia majoria social.

Els republicans partien d¡¯una premissa: governar i gestionar b¨¦ permet aconseguir m¨¦s ciutadans a l¡¯independentisme. Al PDeCAT, no obstant aix¨°, hi havia m¨¦s divisi¨® entre el rupturisme propugnat per Puigdemont i una ala m¨¦s pragm¨¤tica, silenciosa i sense un l¨ªder clar.

La moci¨® de censura contra el Govern de Rajoy, motivada per la sent¨¨ncia del cas G¨¹rtel, la van gestionar les sensibilitats m¨¦s pactistes. L¡¯expresident Puigdemont mai li va perdonar a l¡¯exl¨ªder del PDeCAT, Marta Pascal, que facilit¨¦s l¡¯¨¨xit de la votaci¨® que va portar S¨¢nchez a la Moncloa. Aquesta circumst¨¤ncia, de fet, va ser una de les raons per les quals va decidir defenestrar-la.

Els sectors m¨¦s hiperventilats de l¡¯independentisme veuen qualsevol intent d¡¯acostament com una tra?ci¨®. El suport dels republicans va derivar en una onada de missatges a les xarxes socials contra el veter¨¤ l¨ªder d¡¯ERC al Congr¨¦s Joan Tard¨¤: ¡°Botifler, tra?dor, mentider¡­¡±. ¡°Quan el meu equip em comenta insults per part d¡¯alguns independentistes no em deixen de sorprendre¡±, va escriure des de la pres¨® Oriol Junqueras.

Lluita per l¡¯hegemonia

Aquesta hipersensibilitat a l¡¯insult no ¨¦s una simple q¨¹esti¨® de tenir la pell fina. Est¨¤ en joc la lluita sense caserna entre l¡¯espai neoconvergent i ERC per l¡¯hegemonia independentista. Tot i que Artadi i el vicepresident del Govern, Pere Aragon¨¨s, compartien taula de di¨¤leg amb la Moncloa, ambdues formacions es miren de re¨¹ll. Una part no perd l¡¯oportunitat per reivindicar-se com a m¨¦s independentista que l¡¯altra. Una mostra d¡¯aquesta rivalitat ¨¦s el marcatge de cadascun dels moviments del president del Parlament, Roger Torrent, al que des de Junts per Catalunya encara tenen en el punt de mira per no haver desobe?t i per permetre la investidura de Puigdemont.

¡°Tots rebem pressions, ¨¤mbits del nostre entorn m¨¦s favorables a impulsar un di¨¤leg i a no fer-ho, per¨° hem tingut el coratge de seguir. Ho fem en un moment en qu¨¨ queden quatre dies perqu¨¨ comenci un judici contra el qual considerem el Govern leg¨ªtim de la Generalitat¡±, va recon¨¨ixer Artadi fa una setmana, quan l¡¯Executiu de S¨¢nchez va donar un ultim¨¤tum a les negociacions sobre la taula de partits.

El temps de les negociacions tamb¨¦ ha estat cr¨ªtic. Des de la Moncloa van pensar que el judici i la votaci¨® no s¡¯encavalcarien. Es van equivocar. El dimarts 12 de febrer va arrencar, amb les q¨¹estions pr¨¨vies, el judici contra els 12 l¨ªders independentistes: Junqueras, vuit exconsellers, l¡¯expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els dirigents de l¡¯ANC i ?mnium, Jordi S¨¤nchez i Jordi Cuixart.

¡°Nosaltres al Congr¨¦s donant aire a S¨¢nchez mentre, a un quil¨°metre i mig de dist¨¤ncia, es jutja el proc¨¦s. Aix¨° ¨¦s impossible¡±, diu un dirigent d¡¯ERC. I encara que minimitzin l¡¯impacte del fet de no aprovar els Pressupostos, accepten que no tenir-los va en contra de la seva idea de ¡°gestionar millor¡±. ¡°Senzillament, de cara al nostre electorat, no era possible una altra cosa [que no fos votar contra la tramitaci¨®]¡±, explica un diputat de Junts per Catalunya.