Nom¨¦s un 2% de pares aprofita la cessi¨® de permisos de maternitat

Menys de mil pares (923) van sol¡¤licitar durant el 2017 els permisos transmissibles de paternitat a Catalunya. Aquesta xifra ¨¦s de tot just un 2% dels permisos sol¡¤licitats i ¨¦s una mostra de com les dones continuen assumint la responsabilitat de la cura dels fills. Aquest ¨ªnfim percentatge s'explica, en part, perqu¨¨ aquestes percepcions es basen en una cessi¨® de drets i no en un repartiment, segons un informe presentat dilluns pel Consell de Treball Econ¨°mic i Social de Catalunya (CTESC). Per¨° existeixen altres par¨¤metres que mostren aquesta atribuci¨® masclista de rols: el 92,8% d'exced¨¨ncies per a cura de nens, per exemple, recau en les dones.

Hi ha una altra estad¨ªstica que serveix per explicar el repartiment desigual de papers entre homes i dones en la societat catalana. Quan es tracta de la cura de persones grans a c¨¤rrec, les dones representen tamb¨¦ una ¨¤mplia majoria, del 82,5% dels beneficiaris dels subsidis. I encara que el CTESC admet cert avan? en els ¨²ltims anys, conclou: ¡°La corresponsabilitat familiar est¨¤ lluny de ser una realitat consolidada¡±. Les dones, assenyala el seu estudi Pol¨ªtiques de suport a les fam¨ªlies, no nom¨¦s assumeixen tasques i responsabilitats sobre els fills i les persones grans dependents, sin¨® que tamb¨¦ han de fer altres tasques de tipus dom¨¨stic.

La q¨¹esti¨® ¨¦s que aquest model de societat patriarcal t¨¦ un altre origen ali¨¨ a la llar, les desigualtats de g¨¨nere al mercat laboral. Les dones perceben salaris m¨¦s baixos i pateixen de manera m¨¦s abrupta pitjors tipus de contractaci¨®, reduccions de jornada no desitjades i m¨¦s temporalitat. Tots aquests elements suposen, a m¨¦s, una condemna a llarg termini, ja que aquestes condicions hipotequen les percepcions a futur, quan arriba la jubilaci¨®, la qual cosa allarga fins al final de la vida la desigualtat.

Per aquest motiu, en el seu apartat propositiu, el CTESC reclami un paraigua amb una oferta m¨¦s equitativa d'oportunitats i de just¨ªcia social i millores tant en el camp de la regulaci¨® legislativa com en el de la negociaci¨® col¡¤lectiva. Considera l'organisme que presideix Llu¨ªs Franco que un canvi a temps pot permetre canvis en ¨¤mbits com la demografia i les estructures familiars.

Respecte als permisos de maternitat-paternitat (els que es poden compartir entre els pares), l'informe defensa que els diferents estudis sobre la mat¨¨ria indiquen que les ajudes, perqu¨¨ siguin eficients, ¡°han de tendir a cobrir el 100% del salari i que el per¨ªode de temps cobert no sigui inferior a les 16 setmanes¡±. A Espanya s¨ª que es remuneren els permisos al 100%, per¨° el perm¨ªs parental no es retribueix malgrat la seva possible dilataci¨® en el temps. Diu l'informe que, en comparaci¨® d'altres pa?sos, Espanya se situa a la cua europea quan es computa cada dia de perm¨ªs retribu?t (maternitat, paternitat i parental). Els seus 144 dies contrasten amb els 414 de Su¨¨cia o els 1.207 de Fran?a.

Desigualtat social

Fins i tot en aquest cap¨ªtol, subratlla el CTESC, el model imperant a Espanya beneficia les classes m¨¦s benestants, les que no han d'estar tan pendents dels recursos que entren a la llar. Per aix¨° crida a ¡°estudiar la possibilitat d'ampliar la intransferibilitat i remuneraci¨® de tots els permisos de cura i conciliaci¨® existents¡±. I en el cas que es mantingui el model actual, es reclamen ¡°incentius¡± perqu¨¨ els progenitors en facin m¨¦s ¨²s.

El projecte de Pressupostos que va ser rebutjat la setmana passada al Congr¨¦s, i que va comportar la convocat¨°ria anticipada d'eleccions per al 28 d'abril, preveia?un calendari per equiparar els permisos de maternitat i paternitat, de manera que fossin iguals, intransferibles i remunerats al 100%.

Una altra de les propostes es basa en la creaci¨® d'un perm¨ªs de per¨ªodes curts per a indisposicions temporals infantils o de familiars en situaci¨® de depend¨¨ncia.

L'informe del CTESC presentat dilluns ¨¦s un compendi d'estad¨ªstiques que il¡¤lustra b¨¦ l'evoluci¨® sociol¨°gica de Catalunya, similar a la d'altres economies avan?ades, i dibuixa de manera fidel les defici¨¨ncies pel que fa a pol¨ªtiques de suport a les fam¨ªlies. La falta d'oportunitats, transformada en altes taxes d'atur, temporalitat i treball informal, han perjudicat el desenvolupament d'estructures familiars, com fa pal¨¨s el fet que m¨¦s de la meitat dels joves continu?n vivint amb els seus pares quan tenen entre 25 i 29 anys i que la maternitat arribi cada vegada m¨¦s tard, als 31 anys. Les dones catalanes tenen menys fills que les de la mitjana europea (1,36 fills per 1,58, respectivament), la qual cosa cada vegada queda m¨¦s de la taxa de reempla?ament generacional (2,1 fills).

L'informe reflecteix una altra dada rellevant, fruit d'aquest c¨°ctel generacional i econ¨°mic: un 30% de les dones nascudes en la segona meitat de la d¨¨cada dels anys setanta no tindr¨¤ cap fill. Les seves mares tenien una fecunditat de 2,72 fills, elles es quedaran en un 1,42.

Per resoldre aquests problemes, l'organisme reclama mesures de pol¨ªtiques de joventut i ampliar l'oferta d'habitatge social. I aconsella elevar els llindars d'edat d'emancipaci¨® fins als 40 anys, per con¨¨ixer ¡°amb m¨¦s bona actitud la realitat actual¡±.