El judici a Arcadi Espada

¡°El tramp¨®s ets tu¡±, es va acomiadar Arcadi Espada en el mutis m¨¦s promocionat de la hist¨°ria de la televisi¨®. Cuatro?feia tants dies que anunciava el moment que, com qualsevol expectativa, no podia fer m¨¦s que decebre, perqu¨¨ va arribar al final del programa, amb el convidat completament espremut: d'Arcadi ja no en quedava ni la pellofa.

Per qu¨¨ es va sotmetre Espasa a aquesta ordalia d'on no tenia cap manera d'escapar-se b¨¦? Exc¨¦s de confian?a? De raons, potser, no n'hi faltaven: confesso que jo no m'asseuria tranquil en una tert¨²lia amb Arcadi. ?s un polemista ol¨ªmpic capa? de retor?ar les paraules de l'oponent per escanyar-lo. Per¨° Chester no ¨¦s una tert¨²lia i Risto no ¨¦s Ana Rosa.

Segons Mejide, all¨° no era un judici, per¨° al plat¨® nom¨¦s li faltaven els agutzils. El reu, a m¨¦s, no tenia advocat. No me n'estic compadint: l'al¡¤legat que els nens amb s¨ªndrome de Down no tenen dret a l'assist¨¨ncia sanit¨¤ria p¨²blica ¨¦s de les coses m¨¦s miserables i abjectes que he llegit en molt de temps, i la resposta del pare que va sortir al plat¨® va ser impecable i ajustada. No obstant aix¨°, no m'empasso les intencions justicieres del programa. Si de deb¨° consideren que la figura i les paraules d'Espada s¨®n impresentables, l'¨²nica resposta digna ¨¦s guardar l'entrevista en un calaix i no emetre-la mai. O sigui, Risto t¨¦ la mateixa consist¨¨ncia moral que li retreu a Arcadi.

El que vam presenciar diumenge a Cuatro va ser el final d'una manera de ser i d'estar en el periodisme. Arcadi ¨¦s l'¨²ltim esp¨¨cimen d'una ra?a molt ib¨¨rica de polemista (de vegades, directament, libelista) que ha estat abatut per Risto, un exemplar jove d'una altra esp¨¨cie nova i vigorosa. Senyors afaitats contra viej¨®venes barbuts. Propagandistes de subordinada i subjuntiu contra predicadors d'oracions simples i verbs en indicatiu. Planta de cavaller contra planta jove. Un relleu, en fi, cosm¨¨tic, perqu¨¨ els escr¨²pols s¨®n id¨¨ntics en tots dos casos: invisibles.