Marclay i el postcolonialisme, estrelles del Macba el 2019

El so es pot sentir, per¨° tamb¨¦ es pot veure. I experimentar. Sobretot amb treballs com els de l'artista visual suissoameric¨¤ Christian Marclay?entestat durant tres d¨¨cades a fer composicions en qu¨¨ el so es manifesta visualment convertit en obres com The clock, una pel¡¤l¨ªcula de 24 hores en qu¨¨ tot gira al voltant del temps que s'ha convertit en una obra mestra des que es va estrenar l'any 2010 i que han fet que Marclay sigui considerat un dels noms m¨¦s rellevants de la seva disciplina en els ¨²ltims temps.

Marclay ser¨¤ el protagonista d'una de les grans exposicions que far¨¤ el Museu d'Art Contemporani de Barcelona?(Macba) aquesta temporada. Comissariada per Tanya Barson, conservadora en cap del museu, la mostra (a partir del 12 d'abril) permetr¨¤ con¨¨ixer com Marclay crea una composici¨® i la seva tend¨¨ncia a buscar la participaci¨® i col¡¤laboraci¨® del p¨²blic. I ho far¨¤ a trav¨¦s de tres de les seves obres m¨¦s destacades, en qu¨¨ fa servir textos, partitures musicals, collages i obra gr¨¤fica: com Video Quartet (2002), en la qual projecta fragments de pel¡¤l¨ªcules en quatre pantalles alhora; la instal¡¤laci¨® interactiva Chalkboard (2010), en la qual el p¨²blic escriu en una pissarra amb un pentagrama que despr¨¦s interpreten un grup de m¨²sics durant l'exposici¨®; Manga Scroll?(2010), una partitura vocal enrotllada de 20 metres de llarg, i la immersiva Surround Sounds (2014-2015), obra mestra de la seva investigaci¨® sobre l'onomatopeia.

La mostra no inclour¨¤ la seva obra m¨¦s coneguda, The clock, ¡°per desig expr¨¦s de l'autor, que vol que aquesta pe?a s'exposi separada de la resta de la seva producci¨®¡±, segons Barson, per la qual cosa, malgrat que la mostra ¨¦s la primera en deu anys que se li dedica a Espanya a l'artista, ens haurem de conformar a recordar quan aquesta ¡°obra d'art¡± es va veure al Guggenheim de Bilbao, la primavera del 2014.

El postcolonialisme ¨¦s el protagonista de la segona de les mostres (a partir del 17 de maig) en la qual, a partir d'imatges, s'abordar¨¤ la repressi¨®, la despossessi¨® colonial i la cartografia pol¨ªtica i la llengua com a armes de control, a m¨¦s dels reptes de la independ¨¨ncia i la condici¨® postcolonial. Entre els artistes, Maria Thereza Alves, amb aquarel¡¤les de fruits amaz¨°nics que han perdut el seu nom original; Mariana Castillo, amb una obra a partir d'un mapa de 1524 de la ciutat de Tenochtitl¨¢n i Jeffrey Gibson, amb les seves frases ir¨°niques sobre el per¨ªode colonial, entre d'altres.

L'art minimalista, per¨° contundent, de Charlotee Posenenske, hereva del constructivisme rus que als anys cinquanta i seixanta va desenvolupar una s¨¨rie d'escultures modulars realitzades en xapa met¨¤l¡¤lica amb aspecte de xemeneia per a la sortida de fums de bars i restaurants amb les quals l'autora ataca, de passada, el mercat de l'art, en posar-les a la venda pel preu de cost del material. L'exposici¨® arribar¨¤ al Macba (a partir del 18 d'octubre) despr¨¦s de veure's a Nova York i abans d'itinerar per museus d'Alemanya i Luxemburg.

L'¨²ltima de les grans mostres programades ser¨¤ la dedicada a l'autor grec Takis, ¨¤lies de Panagiotis Vassilakis, pioner en la creaci¨® de formes art¨ªstiques utilitzant el magnetisme la llum i el so, en la que ser¨¤ la primera exposici¨® individual d'aquest artista a Barcelona (a partir del 22 de novembre).

Sense artistes locals

L'exposici¨® permanent de la col¡¤lecci¨® (exposada a la primera planta) continuar¨¤ sent una de les grans apostes del Macba. ¡°La inauguraci¨® a la tardor d'Un segle breu ha estat un punt d'inflexi¨® al museu¡±, va assegurar dilluns el director del Macba, Ferran Barenblit. Aquesta presentaci¨® veur¨¤ canvis en els propers mesos. S'hi incorporar¨¤ On subjectivity (1978), d'Antoni Muntadas, i Ni¨¤gara (1993), de Roberto Obreg¨®n, a m¨¦s d'una pe?a de Marcos ?vila Forero.

Per a Barenblit, la programaci¨® per al 2019 segueix la marca d'identitat del Macba de fer ¡°una lectura no hegem¨°nica del m¨®n de l'art, les narratives oblidades, la participaci¨® de l'art en els processos que impliquen una progressi¨® social i la relaci¨® de l'art amb la cultura popular¡±. Una programaci¨® en la qual els cr¨ªtics amb la gesti¨® del Macba poden trobar a faltar artistes i comissaris locals. "S'ha programat Antoni Miralda i Francesc Torres. Fins a l'abril es pot veure l'exposici¨® de Plensa, i el 2020 est¨¤ previst una altra de Fina Miralles¡±, es va defensar Barson.