Dues bessones es retroben amb el metge que els va salvar la vida fa vint anys

Diana Rib¨® havia de fer una entrevista per a una assignatura de la carrera de Publicitat i Relacions P¨²bliques. Buscava alg¨² especial. Va trobar la millor persona possible: l'home que li va salvar la vida quan ella es trobava al ventre de la seva mare. Va passar fa gaireb¨¦ vint anys. I Eduard Gratac¨®s (Barcelona, 1965) ¨¦s el metge que va realitzar la primera operaci¨® de cirurgia fetal a Espanya.

Assegut en un petit despatx del Cl¨ªnic de Barcelona, Gratac¨®s i les seves dues pacients, les bessones Diana i Patr¨ªcia Rib¨®, parlen animadament d'aquell juny del 1999. Ell era un jove metge de la Universitat de Lovaina (B¨¨lgica) que feia uns anys que treballava en un projecte europeu de cirurgia fetal. Elles, a la panxa de la seva mare, Mar¨ªa Dolores Canalejo, patien transfusi¨® fetus-fetal, una complicaci¨® caracter¨ªstica dels bessons que comparteixen placenta que pot provocar un retard de creixement discordant. La Diana era el nad¨® donant de sang i, per tant, el m¨¦s petit. La doctora Magda Ros, ginec¨°loga de la Mar¨ªa Dolores, la va animar a operar-se. L'Hospital Vall d¡¯Hebron, a c¨¤rrec del doctor Luis Cabero, va cridar Gratac¨®s perqu¨¨ viatg¨¦s a Barcelona a fer-se c¨¤rrec de la intervenci¨®. No ho va dubtar. El centre belga va acceptar i el doctor va aterrar a la capital catalana per dur a terme una operaci¨® que va ser un ¨¨xit.

Per¨° el metge, acabada la seva feina, va tornar a Lovaina. Les nenes i ell no es van con¨¨ixer mai. Dinou anys despr¨¦s, Gratac¨®s va rebre un correu electr¨°nic: ¡°La Diana va contactar amb tres o quatre llocs on treballo. Dirigeixo BCNatal, format pel Cl¨ªnic i Sant Joan de D¨¦u, i em moc per tres edificis. Va enviar tres correus, vaig llegir el primer que va arribar a Sant Joan de D¨¦u en el qual explicava que era una estudiant de Publicitat i volia fer-me una entrevista. ?s una cosa habitual. Era a punt de contestar que s¨ª per fixar una cita quan vaig llegir l'¨²ltima l¨ªnia: ¡°Per casualitat vaig ser la seva primera pacient de cirurgia fetal¡±. Poc despr¨¦s, la Diana es va asseure davant del doctor per gravar l'entrevista. ¡°Li vaig preguntar si sentia molta pressi¨®, si estava nervi¨®s perqu¨¨ les fam¨ªlies li deixaven els fills a les seves mans¡±.

Els pares de la Diana i la Patr¨ªcia no els van explicar gaire cosa mentre van ser petites. ¡°Vam veure un v¨ªdeo perqu¨¨ va sortir la not¨ªcia en diversos mitjans de comunicaci¨® i recordo la imatge de la meva mare al quir¨°fan¡±, diu la Patr¨ªcia. ¡°De petites s¨ª que ens van explicar que va haver-hi complicacions en l'embar¨¤s i que un metge va venir de molt lluny a operar-nos¡±. Aquest metge, que amb els anys va tornar a Barcelona, explica a les seves primeres pacients el proper salt de la seva especialitat. ¡°En l'¨¨poca que us vaig operar era normal estar dins de l'¨²ter 60 minuts, fins i tot 90, i el temps s'ha redu?t a 13-14 minuts. Ara som a punt de fer un segon salt generacional: espero que en pocs mesos puguem fer la primera cirurgia amb guiat tridimensional, que s¨¤pigues on t'est¨¤s movent dins de l'¨²ter, un dels grans reptes¡±. Per seguir avan?ant, Gratac¨®s rep ajuda privada d'entitats com la Fundaci¨® Banc¨¤ria La Caixa, per¨° no deixa de reclamar inversi¨® p¨²blica. ¡°Hi ha poca visi¨® i no hi ha una pol¨ªtica investigadora que sobrevisqui m¨¦s d'un Govern¡±, diu Gratac¨®s. La Patr¨ªcia i la Diana assenteixen molt atentes a les reivindicacions del seu metge. I la Diana postil¡¤la: ¡°Cal invertir-hi perqu¨¨ salva vides¡±.?