Les pioneres catalanes del 8-M

El 1976, les organitzacions feministes convocaven manifestacions cada diumenge del que era llavors la pres¨® de dones, a la Trinitat, demanant l'amnistia per a les preses i l'abolici¨® de la Llei de Perillositat Social. Perqu¨¨ fa 40 anys, a Barcelona, el 80% de les dones preses ho estaven per aplicaci¨® de lleis sexistes: un 30% per haver avortat o col¡¤laborat en la pr¨¤ctica d'avortaments i un 50% per l'aplicaci¨® de la Llei de Perillositat Social. Nom¨¦s el 20% restant eren preses comunes. Les xifres es van publicar al n¨²mero 0 de la revista Dones en Lluita, el 1977.

Aquesta publicaci¨® va ser una de les expressions del moviment feminista despr¨¦s de la celebraci¨® de les Jornades Catalanes de la Dona, el maig del 1976. ¡°Van ser molt m¨¦s que unes jornades, van canalitzar tot un moviment i van plantejar els grans debats sobre l'avortament, el dret al propi cos, l'estructura de la societat heteropatriarcal, la viol¨¨ncia, el dret laboral i la igualtat amb unes an¨¤lisis que encara estan vigents avui dia en gran mesura¡±, explica la historiadora Isabel Segura, autora del llibre Barcelona feminista 1975-1988, editat per l'Ajuntament de Barcelona.

Un llibre en qu¨¨ repr¨¨n les conclusions d'aquelles jornades, l'ampli moviment feminista als carrers dels primers anys de la transici¨® democr¨¤tica i culmina el 1988, any en qu¨¨ es va obrir la Casa de les Dones en un pis de la Gran Via de Barcelona. Des de llavors, la Casa ha canviat de seu diverses vegades fins a arribar al seu empla?ament actual al carrer de Ripoll ¡ªsi les pedres parlessin es remuntarien, algunes, a l'¨¨poca romana i d'altres, a la que va ser la seu de la primera Universitat de Barcelona, al segle XV¡ª, on atresoren al seu arxiu tot tipus de publicacions, fotografies i cartells de la hist¨°ria recent del feminisme a Barcelona.

Una documentaci¨® en la qual ha bussejat Segura per donar forma a un llibre en qu¨¨ les fotografies, moltes d'in¨¨dites, fan de testimoni d'un moviment feminista que es va cuinar de manera transversal i a tots els barris, com ho demostren les imatges captades, per exemple, per Pepe Encinas al tur¨® de la Peira o al Carmel. ¡°Les fotografies s¨®n un testimoni? excel¡¤lent i tenim la sort de disposar d'imatges del treball que van fer aquells anys Pepe, Colita o Pilar Aymerich, entre d'altres¡±, apunta la historiadora.

A les Jornades del 1976 van participar-hi m¨¦s de 4.000 dones. Una mobilitzaci¨® que no es va quedar aqu¨ª i que despr¨¦s va donar pas a moltes iniciatives, a m¨¦s d'una millor organitzaci¨® de la lluita feminista. Un any abans, el 1975, poc despr¨¦s de la mort de Franco, es va obrir a Barcelona el Bar Daniel¡¯s, considerat el primer bar de lesbianes d'Espanya. La Llibreria de les Dones ho va fer al carrer de Lled¨® a iniciativa de quatre amigues de la vocalia feminista del G¨°tic el maig del 1977: ¡°Els llibres formaven part intr¨ªnseca del moviment feminista i el local es va convertir en un punt de trobada ¡ªen una de les fotos del llibre hi apareixen Maria-Merc¨¨ Mar?al i Marina Rosell¡ª¡±, comenta l'autora. Tot i que va ser una iniciativa que tamb¨¦ va despertar rebuig entre els grups d'extrema dreta, tant que va ser atacada i incendiada, com es veu en una altra de les imatges del llibre.

A aquells anys es remunten diverses publicacions, com Dones en Lluita o?Vindicaci¨®n Feminista, que s'editava a Madrid i dirigida per Lidia Falc¨®n. El juliol del 1977 va obrir al carrer Riereta el bar llibreria LaSal: ¡°El germen van ser les Jornades, tot i que cal explicar, tamb¨¦, que a m¨¦s de les reivindicacions va ser un espai per gaudir i passar-s'ho b¨¦¡±, afegeix Segura, que poc despr¨¦s, l'abril del 1978, es va convertir en una de les impulsores de l'editorial LaSal, que va obrir just al davant del bar. L'editorial es va presentar aix¨ª: ¡°Publicarem llibres escrits per dones, que siguin expressi¨® de dones¡±. I, entre els g¨¨neres, l'editorial, que va arribar fins al 1994, va tocar una mica de tot.