El got amb aigua per la meitat

La p¨¨rdua de la independ¨¨ncia de Catalunya com a horitz¨® immediat (m¨¦s o menys tothom t¨¦ clar que no ser¨¤ per Sant Jordi) ha sostret el debat de la llengua del centre d¡¯inter¨¨s que havia concentrat tota la producci¨® escrita recent, aix¨° ¨¦s, l¡¯estatus del castell¨¤ en l¡¯estat propi i si ser¨ªem o no oficialment un pa¨ªs biling¨¹e. Ja no se¡¯n parla, afortunadament, i torna la q¨¹esti¨® sobre la salut real de la llengua, aquella que t¨¦ a veure amb els usos ling¨¹¨ªstics de la poblaci¨® i de la qual se¡¯n sol ocupar la socioling¨¹¨ªstica. I el fet que enguany s¡¯hagi de fer p¨²blica la nova entrega de l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics de la Poblaci¨® (EULP) ha motivat el ling¨¹ista Pau Vidal a escriure a Vilaweb un parell d¡¯articles amb el t¨ªtol, prou evident fins i tot sense con¨¨ixer el seu pensament: ¡°El got mig buit¡±. Com que de les nostres discrep¨¤ncies ja se n¡¯han fet ress¨° fins a la Universitat de Bonn, mirarem des d¡¯aqu¨ª de donar alternatives al seu catastrofisme.

S¨®n diverses les l¨ªnies mestres que caracteritzen el negativisme ling¨¹¨ªstic, per¨° n¡¯hi ha dues que destaquen per sobre de la resta. Una ¨¦s aquella que sempre posa les percepcions personals per damunt del rigor estad¨ªstic, que extreu conclusions socioling¨¹¨ªstiques de mostres ¨ªnfimes obtingudes de passejar pel carrer o assistir a manifestacions de determinats col¡¤lectius, i que extrapola aquests resultats (sempre obtinguts en localitats de l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona) a la generalitat del pa¨ªs. I ¨¦s clar, si en contrapartida els reclames alguna mena de precisi¨® basada en dades, aleshores sempre arg¨¹iran que les mostres oficials s¨®n esbiaixades, que es confia massa en les percepcions dels usuaris enquestats, els quals han de jutjar el seu propi comportament ling¨¹¨ªstic, i que les conclusions estan sempre passades pel tam¨ªs del cofoisme per fer dir coses que no s¨®n.

L¡¯altra l¨ªnia mestra del negativisme t¨¦ a veure amb els usos interpersonals i amb la interpretaci¨® del canvi de llengua d¡¯acord amb l¡¯interlocutor gaireb¨¦ com el par¨¤metre ¨²nic per valorar la situaci¨® socioling¨¹¨ªstica, obviant altres par¨¤metres que beneficien la llengua, com ara la transmissi¨® generacional. El problema del canvi de llengua ¨¦s m¨¦s complex del que sembla, i ¨¦s un error veure¡¯l com una subordinaci¨® del catalanoparlant. Avui, segons l¡¯EULP de 2013, hi ha 3.448.500 parlants de castell¨¤ com a llengua inicial, dels quals un 74,3% parlen catal¨¤, aix¨° ¨¦s, 2.562.235 persones, que s¨®n m¨¦s que els parlants de catal¨¤ inicial, que arriben a 1.940.000. Agradi o no (la hist¨°ria de la llengua ¨¦s la que ¨¦s), hi ha m¨¦s parlants de catal¨¤ de segona llengua que no pas de primera, i en molts casos (per for?a majoria) el canvi de llengua al castell¨¤ no ¨¦s tant un fenomen de claudicaci¨® com de retorn del parlant a la seva llengua primera. S¨®n molts els castellanoparlants inicials que han fet del catal¨¤ la llengua d¡¯identificaci¨® i de relaci¨® amb els fills, i no sempre ¨¦s leg¨ªtim treure conclusions de com s¡¯adrecen al caixer del s¨²per.

Per¨° ¨¦s hora de mullar-se, i convido Pau Vidal que faci alguna mena de pron¨°stic sobre la propera EULP, a veure qui l¡¯encerta m¨¦s o qui patina menys. Soc del parer que hi haur¨¤ millora, modesta, petita, per¨° millora al capdavall, basada en dos fen¨°mens: el primer, l¡¯increment del catal¨¤ com a llengua d¡¯identificaci¨® en els joves, malgrat que sempre s¨®n els m¨¦s suspectes d¡¯abandonar la llengua (a l¡¯EULP13 la difer¨¨ncia a favor del castell¨¤ era nom¨¦s d¡¯un 2% contra un 11,2% del total); i segon, l¡¯increment electoral de l¡¯independentisme. Potser ¨¦s casualitat, per¨° el nombre de parlants de catal¨¤ inicial coincideix amb el vot independentista, no tant perqu¨¨ tots els catalanoparlants siguin indepes, sin¨® perqu¨¨ hi ha un transvasament del vot equivalent, amb catalanoparlants unionistes i castellanoparlants independentistes en proporcions semblants. I fins ara cap contesa electoral dels ¨²ltims anys ha delmat l¡¯independentisme.

Per¨° ja n¡¯hi ha prou de gots mig plens i mig buits, com si estigu¨¦ssim barallats quan a tots ens preocupa el mateix i volem remar en la mateixa direcci¨®. Per molt que divergim, al got hi ha aigua, i el nivell ¨¦s m¨¦s o menys per la meitat.