Dotze hores al locutori amb el pres Cuixart

Dotze hores repartides en tres matins. Dotze hores parlant a trav¨¦s d¡¯un int¨¨rfon, sempre asseguts al mateix locutori de la pres¨® de Lledoners, un cubicle de metacrilat transparent, separats per un vidre, transcrivint amb paper i bol¨ªgraf, sense pauses. Jordi Cuixart, el president d¡¯?mnium Cultural, volia explicar als espanyols qui ¨¦s, i volia que per fer-ho l¡¯entrevist¨¦s Gemma Nierga. La periodista va dubtar en un primer moment, ¡°temia que m¡¯utilitzessin com a instrument de la seva causa¡±, per¨° finalment va accedir perqu¨¨ li van garantir plena llibertat. El resultat ¨¦s Tres dies a la pres¨® (La rosa del vents i Plaza & Jan¨¦s), l¡¯¨²nic llibre dels l¨ªders independentistes empresonats que tamb¨¦ surt publicat en castell¨¤, el proper 27 de febrer.

Tres dies a la pres¨® ¨¦s un retrat de Cuixart i del seu pensament. ?s un llibre ric en experi¨¨ncies de la vida del protagonista i del seu pas pels centres penitenciaris de Soto del Real i Lledoners: la relaci¨® amb altres interns, el centenar de cartes di¨¤ries que rep de mitjana, l¡¯amistat que va forjar amb l¡¯artista Ai Weiei quan aquest va visitar Lledoners o l¡¯efecte de la reclusi¨® en la seva fam¨ªlia. On Nierga demostra que s¡¯ha pres seriosament el repte ¨¦s en les moltes preguntes severes que planteja a Cuixart, sobretot les que fan refer¨¨ncia als estralls causats per la cursa de la independ¨¨ncia unilateral. El llibre reprodueix una situaci¨® especialment intensa arran d¡¯aquest di¨¤leg que inicia la periodista:

¡°-Recordo un dia que entr¨¤vem a Barcelona en cotxe i hi havia cartells de Junts Pel S¨ª [la coalici¨® electoral independentista del 2015] que deien: ¡°Vull que la meva ¨¤via tingui una pensi¨® digna¡¯. Els meus fills em van preguntar: ¡°Mam¨¤, de quina ¨¤via parlen, de la de C¨°rdova o la de Sant Feliu?¡±. I jo els vaig haver de dir: ¡°Em temo que nom¨¦s parlen de l¡¯¨¤via catalana¡±. Em va fer molt de mal que em preguntessin aix¨°.

-Jo vull pensions dignes per a les ¨¤vies de Portugal. I tamb¨¦ per a totes les ¨¤vies del m¨®n.

-Jordi, parlar de les ¨¤vies de Portugal ¨¦s fer trampes. Tu saps quanta gent a Catalunya t¨¦ fam¨ªlia a la resta de l¡¯Estat?

-Quanta gent t¨¦ ¨¤via a Portugal? Molta gent!¡±

Cuixart s¡¯embolica encara m¨¦s quan argumenta que Catalunya est¨¤ especialment evolucionada per protagonitzar una ¡°revoluci¨®¡± social: ¡°Hi ha una llavor a la societat catalana que permet fer canvis que no es poden fer a la resta de l¡¯Estat. Per qu¨¨ aix¨° passa a Barcelona i no a Madrid? Doncs potser perqu¨¨ Barcelona ¨¦s m¨¦s permeable avui als temes socials i Madrid no tant¡±. Tot seguit, en un moment d¡¯aparent contradicci¨®, Cuixart recorda que els moviments del 15-M van n¨¦ixer a Madrid.

Nierga interpel¡¤la Cuixart sobre aquestes contradiccions, com quan renega de les banderes malgrat tots els anys en qu¨¨ ?mnium ha liderat manifestacions tenyides de colors nacionals. Cuixart es presenta com un idealista, un rom¨¤ntic, un ingenu ¨Cs¨®n paraules seves-: ¡°Saben [els jutges] que som bones persones¡±. Cuixart admet que l¡¯any 2015 ja era conscient, seguint els seus principis de desobedi¨¨ncia civil, que podia acabar a la garjola: ¡°En aquell moment ja tenia decidit que volia dedicar una part important de la meva vida al projecte que representa ?mnium i sabia que podia acabar entrant a pres¨®¡±. Aquestes paraules guanyen encara m¨¦s significat si es para atenci¨® a consignes que havia manifestat els darrers anys, com aquest escrit seu del 2017 a la revista d¡¯?mnium, nom¨¦s un mes abans de ser empresonat: ¡°Guanyarem la independ¨¨ncia perqu¨¨ l¡¯endem¨¤ del refer¨¨ndum serem capa?os de blindar el resultat i actuar amb sentit d¡¯estat davant del m¨®n sencer. [...] Des d¡¯?mnium assumim totes les responsabilitats col¡¤lectives i individuals que siguin necess¨¤ries per defensar la legitimitat democr¨¤tica i les lleis que emanen del Parlament, som conscients que ara tot dep¨¨n de nosaltres¡±.

¡°Recordo les ganes de vida que tenia el primer dia que vaig entrar a pres¨®. Hi vaig entrar estimant la vida¡±. Cuixart relata la seva experi¨¨ncia carcer¨¤ria amb un optimisme que sorpr¨¨n. Nierga interpreta que Cuixart ¡°ha trobat una felicitat a pres¨® perqu¨¨ ha trobat una ra¨® de viure, una causa, defensar l¡¯autodeterminaci¨® del seu poble com a sin¨°nim de democr¨¤cia¡±.