La cranca i la madame

Aquest ¨¦s, tamb¨¦, un exmenjar perqu¨¨ ¨¦s impossible trobar el protagonista, un animal mar¨ª (la cranca) que s¡¯exting¨ª a les Illes Balears, com moltes altres coses. De cranques, no en queden perqu¨¨ en pescaren massa i se les menjaren totes; no tothom, alguns. Els exemplars que ara es veuen als mercats i es mostren a les taules dels restaurants illencs, no s¨®n el mateix, venen d¡¯importaci¨®, semblen iguals per¨° s¨®n una altra cosa a l¡¯escrutini del tast. Les cranques mediterr¨¤nies occidentals s¨®n l¨¤mines, fotos i records.

Ara en diuen centollos o cabres, s¨®n cranques ¡®forasteres¡¯ tal com esmenten els vells nadius en la seva llengua a les cebes distintes a les locals, els galls de brega, els esclata-sangs (rovellons) o les tom¨¤tigues externes. All¨° singular que ve de lluny, de fora, de terres fredes o molt c¨¤lides, dels oceans del nord, dels tr¨°pics, del continent proper, tenia un espai mental a la minoria, sense mala intenci¨®.

Hem sabut que als anys cinquanta-seixanta, un personatge extraordinari per¨° gaireb¨¦ ignot, la pintora Madame Colette, visqu¨¦ i es retrat¨¤ al port de S¨®ller, Mallorca. I es retrat¨¤ amb una gran cranca, com una penyora i cuirassa. En aquell m¨®n mascle i beat calia no tenir por. Tamb¨¦ s¡¯exhib¨ª un altre dia amb una llagosta blanca enorme, despr¨¦s de sortir a calar xarxes i navegar de nit amb els pescadors. I menjar i beure amb ells, tamb¨¦ amb un mariner ¡®gegant¡¯ diu.

Madame Collette vivia de pintar plantes end¨¨miques i flors per a jardins bot¨¤nics del m¨®n, apotecaris de curolles i investigadors locals. Feia aix¨ª mateix quadres o l¨¤mines decoratives, aliment¨ªcies. Des que desembarc¨¤ i arrel¨¤ a Mallorca el 1953, per descansar de les aventures pel Marroc i del sotrac de les abs¨¨ncies, tamb¨¦ de la mort del seu company de viatges, un ca (gos).

A S¨®ller deix¨¤ petjada com a personatge llumin¨®s, misteri¨®s i extravagant. Mor¨ª el cap d¡¯any de 1983 i tot el que tenia i la seva vida cabien dins la maleta de viatge, que deix¨¤ a una amiga, Aina Colom. Ha estat des d¡¯aleshores sense obrir ni espigolar.

Com George Sand, la n¨°via de Chopin a Valldemossa, la pintora i tamb¨¦ fot¨°grafa, duia cal?ons, fumava; i bevia vi, reiteren massa els coneguts al documental que La Perif¨¨rica de Cesc Mulet ha fet amb IB3, dirigit per Joan Bonet. Es diu precisament La maleta de Madame Colette.

Ella prenia el sol amb els pits a l¡¯aire o tota nua al balc¨® de casa seva, una caseta, durant la dura dictadura franquista al port militar de S¨®ller amb 600 soldats. Ella ballava sola amb grups de mariners i vivia sola, sense explicar-se als ve?nats.

Amb bon pols pintava la vida de les plantes perfectament i, escrivia molt net, clar i curt en les seves cartes, ara conegudes. En tres mots estamp¨¤ Mallorca, l¡¯aire del mar, el sol i la sequera, alguns dies de xaloc insuportables, l¡¯aparent bondat de la gent i la baratura de les coses. Sortia a pescar llagostes i qualque cranca. La mar viscuda i el contraban eren cosa fins ara de Baltasar Porcel, Antoni Vidal Ferrando o Ant¨°nia Vicens.

Collette Martin, aquesta dona su?ssa, franc¨°fona, pint¨¤ amb pinzell de ploma de perdiu, p¨¨ls de cavall, bou o marta amb precisi¨® quir¨²rgica. No tenia refer¨¨ncia en el qui ¨¦s qui aut¨°cton i de gl¨°ries locals i estrangeres. Els fills dels seus amics i el cappare del Jard¨ª Bot¨¤nic de S¨®ller editaren el 2016 una part de la seva deixa: les l¨¤mines de plantes end¨¨miques bale¨¤riques. Miquel Barcel¨® t¨¦ la pe?a i no sabia res de Colette; vint anys enrere pint¨¤ una cranca per la tapa d¡¯un disc de Biel Majoral a Blau.

El secret del crustaci ¨¦s/era la seva poca carn blanca a les deu cames i dues mordales o pinces. ?s una bella bomba gastron¨°mica, si ho saben manipular amolla un explosiu sabor mar¨ª que en diuen ¡®la melsa¡¯, que amaga davall la closa. La teca ¨¦s poca emper¨° la seva ¡®subst¨¤ncia¡¯ comanda.

Possiblement un dels millors arrossos era el de cranca ¨Co de xigala¨C, un altre quasi ex, tamb¨¦, devastat a la nostra mar. L¡¯afegit¨® al bull final de la melsa del bitxo provocava un n¨²vol de sabor, ess¨¨ncies profundes i perfums de novetat que l¡¯enyoran?a de l¡¯impossible engrandeix. La melsa feta dins la pr¨°pia closca ¨¦s mel, amb la carn de les cames per ventura millora la nost¨¤lgia. No hi ha cranques ni gent que sabia fer-les.

Ara usen tamb¨¦ bogavantes del gel o llangostes tropicals i ins¨ªpides per fer males versions d¡¯arrossos; grocs, vermells o negres com d¡¯asfalt mal ensaborits amb la tinta crua de calamar. No surten de la mar tampoc ni llongants/grimaldos/llam¨¤ntols (bogavantes). Els bessons C¨¤naves de Portocolom, pescadors tradicionals conscients, agafaren el darrer llongant mascle gegant, com un bra?. Com un r¨¨quiem excels, en els seus darrers dies, en Toni de Sa S¨ªnia, el cuin¨¤ per acomiadar-se¡¯n, per a dos amics, un pintor i un altre.