Carles Canut omple el teatre Romea en el seu homenatge

¡°Benvinguts al teatre Romea. La funci¨® est¨¤ a punt de comen?ar¡±¡­ Aix¨°, tan tendre, tan emotiu, tan divertit, va de deb¨°. Aquest homenatge de la professi¨®, dels amics i de la fam¨ªlia ¨¦s teatre. No podia ser d'una altra manera. El "seu¡± Romea s'ha omplert aquest dilluns per recordar Carles Canut, actor mort el passat 27 de setembre despr¨¦s de m¨¦s de 50 anys trepitjant taules, recitant versos, cantant veritats. Familiars, amics, col¡¤legues, periodistes, cantants, pol¨ªtics¡­ van desfilar per l'escenari del teatre de la seva vida. En viu o a trav¨¦s de v¨ªdeos, es pot dir que no hi va faltar ning¨².

Elvis (ni m¨¦s ni menys) amb Are you lonesome tonight, va obrir la veda. I va seguir un recordat lema del Canut de Vost¨¨ jutja, de Rafeques: ¡°Li garanteixo un judici com cal¡±, diu l'actor, des de la tele (...als anys vuitanta). Joaquim Maria Puyal, el seu company d'aventures televisives, va fer de mestre de cerim¨°nies una estona (despr¨¦s va cedir el testimoni a un altre company ¡ªd'aventures teatrals¡ª, Mario Gas, director de l'espectacle) per presentar aquest company ¡°murri, amb aspecte de bona persona i ple de saviesa popular¡±. Van ser les primeres paraules de record de l'actor, per¨° ja indicaven de qu¨¨ anava la cosa. Canut, com a representat en la figura del seu germ¨¤, sobre l'escenari, va rebre elogis, elegies i bromes sempre des de l'afecte. Aix¨ª, va anar recopilant un aut¨¨ntic reguitzell d'insults: "Canuto! Gordo! Animalot!" (Boris Ruiz); "Tossut! Capsigrany! Tap de suro!" (Calixto Bieito)¡­ d'aquests insults que nom¨¦s dediquen els amics, perqu¨¨ surten del cor. Com tamb¨¦ nom¨¦s revelen les amistats el que s'arriba a aprendre dels amics: ¡°Em va ensenyar a anar al v¨¤ter abans de cada funci¨®¡±, va recon¨¨ixer, amb la seva veu nasal, Joan Pera.

Les fotos de la vida de Canut, que van omplir les pantalles, van provocar algun sanglot entre el p¨²blic. Els records de Gerri de la Sal, el poble on Carles convidava tothom a jugar a la Botifarra, tamb¨¦ van arrencar algun sospir i alg¨² fins i tot va pensar en el Florido pensil quan van apar¨¨ixer imatges del protagonista (aquest dilluns, m¨¦s que mai) en la seva ¨¨poca de col¡¤legial. Uns altres es van emocionar quan l'actriu Carme Sansa va cantar Ning¨² no defensa ning¨², amb B¨¤rbara Granados al piano, o quan l'actor Camilo Garc¨ªa va recitar Lorca. I el teatre sencer va taral¡¤lejar Hey Jude, la can?¨® dels Beatles que va interpretar a la guitarra el fill del Carles, el C¨¨sar, per acabar amb un sincer ¡°Salut i for?a el Canut!¡±.

L'eterna pol¨¨mica sobre el futbol tamb¨¦ va tenir un forat a l'escaleta. Els companys de les tert¨²lies esportives de Canut als programes La barberia i, m¨¦s tard, La porteria, van recordar com un perico els plantava cara setmana s¨ª i setmana tamb¨¦ a ells, ¡°culers del r¨¨gim¡±. Unes imatges d'una entrevista de Ferran Monegal a Canut van destapar aquells temps.

Entre v¨ªdeos de Concha Velasco, Joan Manuel Serrat i altres (Boris Ruiz va reincidir un parell de vegades m¨¦s: ¡°Canuto, gordo!¡±), pel faristol van passar tamb¨¦ cares conegudes, com la de l'exconseller de Cultura Ferran Mascarell; Pep Molina cantant Yo soy negro social; el cantautor Miquel Pujad¨®, amb qui Canut va treballar no poques vegades al Romea, tocant, amb Ferran Frauca, El rei Edip; el periodista i amic de l'¨¤nima (un m¨¦s) Carlos P¨¦rez de Rozas o l'actriu Anna Ycobalzeta recitant un fragment del Tenorio.

Escenes de S¨°crates, judici i mort d'un ciutad¨¤?van donar pas a Josep Maria Pou, que substitueix l'homenatjat com a director art¨ªstic del Romea i far¨¤ que Canut, entre les roses amb qu¨¨ aquest dilluns el va acomiadar el p¨²blic, segueixi present en el teatre molt de temps.