Catalunya trigar¨¤ vuit anys a absorbir la llista d¡¯espera de la depend¨¨ncia
Al ritme actual, ¨¦s l'autonomia que m¨¦s temps necessitar¨¤ per atendre els dependents. El 19,2% de persones amb prestaci¨® reconeguda a Espanya encara no la reben
El mapa d'atenci¨® a la depend¨¨ncia a Espanya mostra grans difer¨¨ncies per comunitats aut¨°nomes. Catalunya ¨¦s la que m¨¦s temps trigar¨¤ a absorbir la llista d'espera si continua amb el mateix ritme mantingut des del 2016. Necessitaria vuit anys, segons l'an¨¤lisi anual que fa l'Observatori Estatal de la Depend¨¨ncia de l'Associaci¨® de Directors i Gerents de Serveis Socials, experts en el sector. L'informe constata que aquests dos ¨²ltims anys el sistema s'ha reactivat en certa mesura a Espanya, amb millores en el nombre d'atesos o les prestacions o serveis que s'ofereixen, per¨° assenyala que les incorporacions es deuen fonamentalment a l'atenci¨® dels dependents moderats (els menys greus). Unes 98.000 persones amb grans necessitats continuen esperant, s¨®n prop del 40% dels desatesos. L'associaci¨® reclama al Govern espanyol que aprovi per decret els 415 milions d'euros que estaven inclosos als Pressupostos.
A Espanya hi ha 1,3 milions de persones amb algun grau de depend¨¨ncia reconegut, segons dades de desembre recollides pel XIX Dictamen de la depend¨¨ncia, elaborat per l'associaci¨®, que es va presentar dijous. D'aquestes, 250.000 no reben cap prestaci¨® o servei, malgrat que els ha estat reconeguda, ¨¦s a dir, que el 19,2% dels dependents est¨¤ en llista d'espera. 128.000 persones esperen que se les valori per saber si poden entrar al sistema. L'informe calcula que l'any passat van morir 30.400 persones sense haver percebut la prestaci¨® o servei a la qual tenien dret. M¨¦s de 80 cada dia. Els experts precisen que no van morir per aquesta causa, ¡°per¨° s¨ª amb l'expectativa incomplerta de rebre atencions¡±.
El dictamen assenyala les ¡°grav¨ªssimes¡± desigualtats entre territoris, tant en cobertura com en models de gesti¨®. ¡°?s previsible que hi hagi algunes comunitats que no puguin rec¨®rrer el cam¨ª que els queda sense un canvi dr¨¤stic de model d'atencions i/o una injecci¨® financera¡±, sost¨¦ l'informe. En l'escala de valoraci¨® que fan ¨Cper elaborar-la tenen en compte par¨¤metres com la llista d'espera, la despesa p¨²blica, l'ocupaci¨® o la relaci¨® entre serveis i prestacions econ¨°miques¨C, Can¨¤ries ¨¦s la comunitat que surt m¨¦s mal parada, com en anys anteriors (1,8 sobre 10). La segueixen Catalunya, Balears i Ast¨²ries (2,9). Castella i Lle¨® encap?ala el r¨¤nquing (9,3). La mitjana del pa¨ªs ¨¦s un aprovat just (5,04).?
El ritme de millora desigual fa que territoris com Andalusia, Cant¨¤bria, La Rioja o Catalunya tinguin una previsi¨® de sis anys o m¨¦s per a la plena atenci¨® (la mitjana del pa¨ªs ¨¦s de quatre anys) si mantenen el ritme de creixement dels ¨²ltims tres anys. Nom¨¦s Andalusia i Catalunya aglutinen el 60% de les 250.000 persones que estan en llista d'espera a Espanya. L'associaci¨® apunta que la pressi¨® de demanda ¨¦s ¡°molt elevada¡± a tots dos territoris, que han incrementat les atencions, per¨° de manera encara insuficient. Cant¨¤bria i La Rioja trigarien set anys a absorbir la llista d'espera; Andalusia, sis. Territoris com Castella i Lle¨®, Navarra i Ceuta i Melilla ¡°tenen una llista d'espera redu?da pr¨¤cticament a la gesti¨® normal d'altes i baixes sense acumulats¡±.?
A grans trets, el sistema millora. El nombre de persones ateses (m¨¦s d'un mili¨®) es va incrementar un 10,4% l'any passat, amb gaireb¨¦ 100.000 m¨¦s que el desembre de l'any anterior. Tamb¨¦ han crescut els serveis lliurats (13,7%) en m¨¦s proporci¨® que les prestacions econ¨°miques per cures familiars (han incrementat un 5,5%), una q¨¹esti¨® que l'associaci¨® considera ¡°determinant¡± per a l'increment de l'ocupaci¨® neta creada pel sistema (uns 29.000 llocs de treball respecte a l'any anterior, fins a arribar als 247.000) i els retorns econ¨°mics.
Per¨°, si b¨¦ durant el 2018 la llista d'espera es va reduir en 60.000 persones, l'associaci¨® sost¨¦ que es deu, sobretot, als dependents menys greus. ¡°Els qui m¨¦s necessitats d'atenci¨® tenen s¨®n els qui menys redueixen la llista d'espera, cosa que evidencia que les comunitats han optat per atendre els que poden reduir la llista amb menors costos per al sistema, els dependents moderats, amb serveis de baix cost¡±, s'apunta en el dictamen. ¡°La prova ¨¦s que des del 2009 el cost per dependent s'ha redu?t un 20,8%, i ha passat dels 7.687 euros anuals de llavors als 6.087 actuals¡±.
L'any passat, el Govern central va aportar 1.330 milions (un lleuger augment respecte al 2017), el 20% dels 6.922 milions de despesa p¨²blica en el sistema. Les comunitats van aportar el 80% restant. Per¨° l'associaci¨® estima que el cost directe de les prestacions i els serveis que es van oferir durant el 2018 va ser de 8.252 milions d'euros: ¨¦s a dir, els usuaris van aportar un 20,6% en forma de copagament. Segons els seus c¨¤lculs, la retallada acumulada des del 2012 en el finan?ament de les comunitats ja arriba a 3.154 milions d'euros.
L'associaci¨® considera que la recuperaci¨® que sembla consolidar-se el 2018 es deu a l'embranzida de les comunitats i dels copagaments familiars i reclama un esfor? al Govern central. Segons les seves estimacions, la partida de 415 milions d'euros que preveien els Pressupostos per a l'anomenat nivell m¨ªnim?de finan?ament permetria atendre gaireb¨¦ 70.000 persones m¨¦s i es generarien m¨¦s de 15.000 llocs de treball directes. Pel que l'associaci¨® sol¡¤licita a l'Executiu que reculli aquesta pujada de finan?ament a trav¨¦s d'un reial decret, ¡°atesa la urg¨¨ncia dels dependents en llista d'espera i de les seves fam¨ªlies¡±, tal com van reclamar al desembre els grups parlamentaris del Congr¨¦s, a excepci¨® del PP.
"El problema ¨¦s que totes les retallades del 2012 continuen vigents excepte la minsa pujada del PP l'any passat. Si no impulsen el decret llei, probablement l'avan? dels seus dos ¨²ltims anys es frenar¨¤", ha lamentat Luis Panza, coordinador d'estudis de l'associaci¨®. "Si algun partit ho vet¨¦s, estaria condemnant els dependents", ha afegit Jos¨¦ Manuel Ram¨ªrez, president d'aquesta organitzaci¨®, que tamb¨¦ ha reclamat que es recuperi la cotitzaci¨® de la Seguretat Social de les cuidadores no professionals, una mesura que previsiblement s'aprovar¨¤ aquest divendres al Consell de Ministres.?
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
